logo-parc-cultural-foia Castell d'Ulldecona: dades generals

Dades i desenvolupament històric

Exèrcit cristià asaltant una fortalesa. S. XIII. asalt a una fortificació

A partir del segle VIII-VII aC. s'inicia, al nostre territori, una sèrie de nous assentaments situats al capdamunt de turons fàcils de defensar. Aquest fet s'inscriu dins d'uns complexos processos de transformacions econòmiques, socials i ideològiques que donaran lloc, cap al s. VI, a la denominada cultura ibèrica. Aquest nous assentaments són, a més a més, del puig de Castell, la Ferradura, La Moleta del Remei, Sant Jaume d'Alcanar, El puig de la Nau de Benicarló...

La romanització del territori, a partir del segle II aC., va comportar la implantació de nous sistemes d'ocupació i explotació del territori, provocant l'abandonament del poblat ibèric del puig del Castell cap al segle I aC.

Després d'un llarg període d'abandonament, el puig del Castell és ocupat en època àrab (s. VIII-IX), construint al damunt de les restes de l'antic poblat ibèric; es reaprofiten els materials constructius existents per aixecar una fortificació.

La conquesta dels territoris més meridionals de Catalunya s'inicia l'any 1148 amb la presa de Tortosa per Ramon Berenguer IV. La fortalesa sarraïna d'Ulldecona, conjuntament amb un gran domini territorial, fou concedida l'any 1180 als hospitalers amb l'obligació d'edificar un nou castell cristià. L'orde de l'hospital, concedí la primera carta de poblament d'Ulldecona, l'any 1222, als pobladors de la vila del castell, que estaria situada dins de recinte extern o albacar. A partir de les campanyes de València de Jaume I, iniciades cap al 1230, la població es traslladà en pocs anys a la vall. Fet que ens confirma amb la segona carta, de l'any 1274.

La puixança econòmica i política de la vila va representà, de mica en mica, l’abandonament del castell, trobant-se en ruïnes a inicis del segle XV, uns anys després de les últimes obres per fortificar-se per fer front a la guerra civil catalana.

DADES  HISTÒRIQUES

La primera aparició del topònim d'Ulldecona en un document és de febrer de 1120, estès pel papa Calixt II, confirmant les possessions del cenobi de Sant Cugat (Cartulari de Sant Cugat); el 1150 com a límit de les terres amb la Ràpita, el 1153 amb Godall i el 1165 amb l'Horta de Sant Joan. El 1167, segons document de Cartulari de Poblet, Arnau d'Iacha donà a Poblet un camp i uns pasturatges;(...) in tota termino de castro Vallis de Chona.

El 1178, Alfons el Cast cedí el castell d'Ulldecona i els seus termes a l'orde de l'Hospital, exceptuant uns drets propis dels Montcada. Aquesta donació fou confirmada el 1180 pel mateix rei al mestre d'Amposta; en aquesta es fa constar l'obligació de bastir una ortalesa per part dels hospitalers. L'orde cedí en feu el castell i el seu domini a Ramon I de Montcada segons testimonien dos escrits de l'any 1191. El primer manifest de renúncia dels Montcada data de l'any 1223 i el darrer de 1266 on la vídua i fills de Pere de Montcada signaren en favor de l'orde totes les pretensions que podien tenir sobre la vila. És en aquest moment quant el senyoriu passa definitivament als santjoanistes. El fet que l'any 1257 existís un comanador a la vila constitueix una data clau per determinar la presència d'una comunitat d'hospitalers al castell d'Ulldecona.

Hi ha un document significatiu de 1267, en el qual els hospitalers permeten obrir una carnisseria assignant-li un solar a la zona d'Ulldecona a Pere Ferrero. En el document s'establia que en cas de traslladar-se la vila al pla, ell tenia l'exclusivitat de la carnisseria.

El 1274 s'estableix una segona carta de poblament, fent esment al primer lloc poblat a l'entorn del castell com "vila del castell d'Ulldecona". El mestre d'Amposta Berenguer d'Almenara dona llicència als habitants d'Ulldecona per transferir-se a una finca propietat de l'orde anomenada "Dominicatura de la Foya", on edificarien una nova població. És interessant la menció que se'ls indica que poden seguir tenint les cases al castell, així com d'emportar-se les pedres i fustes de les cases.

Un cop trasllada la població, la documentació sobre el castell va minvar poc a poc, així com la seva pròpia vida. Sí bé es va quedar durant algun temps un petit nucli de població i presó, el castell d'Ulldecona va deixa d'emprar-se ja al segle XIV i a mitjans segle XVI ja es trobava es estat ruïnós. Del seu estat hi ha tres escrits. El primer és la notícia de 1370 on s'informa de la financiació de les obres del castell per part d'un frare, anomenat Bernat Denpahon, per les quals havia pagat 1.000 sous anuals. El segon data de la guerra civil catalana on el comanador d'Ulldecona no s'havia fet càrrec del castell tal com li va demanar, un any abans, Joan II, el 17 de febrer de 1461; i, per aquest motiu el 23 de maig de 1462 el rei atorgava a la Vila d'Ulldecona la responsabilitat i guarda del castell. L'any 1472, com a càstig per l'actitud dels santjoanistes durant aquesta guerra, Ulldecona i el seu terme va passar, durant un cert període, a l'orde de Montesa de la zona del País Valencià.

L'últim document és el relat que van fer el prior Martín Benedit i el castellà Juan de Aragonia. Aquest primer explica la visita que realitzà a la comanda d'Ulldecona el 26 d'abril de 1555 i testimonia l'estat ruïnós i deixat del castell. Juan de Aragonia clou el document amb una missiva adreçada a Baptiste Castellví, comanador d'Ulldecona, on manifestava la seva preocupació per la conservació del castell, ordenen reparar-ne l'entrada per tal que en mesos s'hi pogués accedir a cavall, i també tots els sostres ja que tenien goteres.

Hi ha dues referències a la presó del castell; la primera la trobem el 1409, quan el castlà d'Amposta, Pere de Morós, vol fer baixar la presó del castell a la vila, perquè es trobava massa lluny de la cort del veguer i sense vigilància a la nit. L'any 1499 es tracta del nou el tema del trasllat de la presó del castell a la vila.

L'any 1963, el recinte del castell és de propietat privada i pertany a la família Sacanella i l'any 1986 el venen a l'Ajuntament d'Ulldecona, el qual porta a terme la seva restauració i rehabilitació arquitectònica.

Aquestes dades han estat extretes de:

ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert. (1995). De l’edat mitjana al Montsià. Els castells. Museu del Montsià. Amposta.

ÁLVAREZ, Ramon.; LÓPEZ, Anna (en premsa). "L'assentament ibèric i el poblat medieval del puig del Castell d'Ulldecona (campanya 1985)". XXXVII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos. Amposta. 1991.

BONET, María 1994). La Orden del Hospital en la corona de Aragón. CSIC. Madrid.

BONET, Maria (1998).“Alguns aspectes socioeconòmics de la Ulldecona medieval (segles XII-XV).” Raïls, Ulldecona.




Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36