logo-parc-cultural-foia Castell d'Ulldecona: dades generals

Dades Generals. Fases construtives

Les anàlisi de les estructures i de l’estudi o absència del material recuperat ha permès realitzar una primera interpretació del desenvolupament del castell al llarg de la seva història. En total s’han visualitzat 6 fases, les obres d’arranjament de l’església podria augmentar a 7 les fases a causa del seu manteniment fins ben entrat el segle XIX. 

Primera fase. s. VIII-IX
Correspon a la construcció de la primera fortificació, tipus fortí, amb la configuració del recinte intern. S’edifica la torre andalusina d’obra mixta, el bastió, la muralla principal, la barbacana i el pas de ronda. Desconeixem la distribució de l’espai intern que tancava aquest recinte. La data de construcció no la sabem però, per la singularitat de la porta d’accés principal, podria correspondre als primers moments de la conquesta andalusina: mitjans del segle VIII o inicis del IX. 
fase_1_castell_ulldecona.gifPlànol 1. Primera fase. Font: Elaboració pròpia. Planimetria base: DGAH. 1999.

Segona fase. s. X
Estaria en relació amb un moment d’inestabilitat ocial ja que correspon a la construcció de la muralla perimetral, amortitzant estructures defensives de la primera fase. A partir d’aquest moment es diferencien al castell dues zones, el recinte intern o primera fortificació i el recinte extern o albacar. Aquest gran espai buit albergaria una zona de protecció de les comunitats que habitaven la vall i rodalies.

Pel que sembla, l’edificació de l’estructura mural no era molt complexa, en relació amb altres construccions de la mateixa època, ja que no tenia cap element defensiu: bestorre, i/o torre albarrana. Aquest fet fan pensar en una realització per un grup humà local, tribal o clan. Cal pensar que la major part de les alqueries de la zona llevantina tenien una cerca o muralla de tancament d’igual característiques. De fet, desconeixem la data relativa de construcció d’aquesta muralla. Ens guiem per la no troballa de material ceràmic d’època postcalifal i almoràvid, i per la tècnica constructiva mixta, molt similar a les estructures de la primera fase.

fase 2 castell ulldeconaPlànol 2. Segona fase. Font: Elaboració pròpia. Planimetria base: DGAH. 1999.

Tercera fase. s. XI – segona meitat del s. XII
Un seguit de dades com l’absència de material ceràmic ens fan pensar en un llarg període d’abandó. Gradualment, la fortificació i algunes alqueries de la zona s‘anirien abandonant originant l’enrunament d’algunes de les estructures castrals. De fet, hi ha diverses referències a abandonament de centres en altura com la font escrita del geògraf al-Idrisi, 1099-1166, on anota l’abandonament de diverses fortaleses al SO de Tortosa.

Quarta fase. 1178 – 1278
Correspon a les dates del primer document cristià conegut on consta la donació del castell per part d’Alfons II a l’orde de l’Hospital i la segona carta de poblament o de mudament de la població que habitava el castell a la vall de la Foia, a l’actual nucli urbà. Durant aquest període es construeix, en un primer moment, finals del s. XII i inicis del XIII, la torre cilíndrica i l’església. A finals del segle XIII es basteix la torre quadrada o de l’homenatge com a símbol del poder de la comanda.
fase 3 castell ulldecona
Plànol 3. Quarta fase. Font: Elaboració pròpia. Planimetria base: DGAH. 1999.

Quinta fase. 1278 – 1400
En aquest període cal remarcar les grans obres d’urbanització de tot el recinte intern realitzades, possiblement, durant el conflicte entre Pere III el cerimoniós i Pedro II el cruel. En aquestes obres s’amortitzen i colmaten la major part del pas de ronda i accessos anteriors i s’aixeca una nova porta d’accés i la plaça central o pati d’armes amb les estances domèstiques al seu voltant, tal com ho coneixem actualment. 
Sexta fase. 1400 – ca. 1600
Durant la primera meitat del segle es construeix el folre o basament de la torre per reforçar-la a conseqüència dels terratrèmols que van assolar el país. Durant la guerra civil catalana es basteix, aprofitant la barbacana andalusina, una nova muralla al voltant de la torre andalusina i que continua fins la torre rodona. A partir d’aquest moment el castell és abandonat, restant únicament l’església de Santa Maria dels Àngels, arranjada entre el 1599 i 1601 venerada com a ermita amb una confraria pròpia fins a mitjans del segle XIX.

Bibliografia:
FORCADELL, Toni.; VILLALBÍ, Mar.; ALMUNI, Victòria.; (2005) “Poblament andalusí al riu Sénia” Recerca, 9. Tortosa.

FORCADELL VERICAT, Toni. (2008): "Castell d'Ulldecona. Intervenció 2003-2006. 2a part. Resultats arqueològics". Raïls, 24, Ulldecona.

fase 4 castell ulldeconafase 5 castell ulldecona
Plànol 4. Quinta fase. Font: Elaboració pròpia. Planimetria base: DGAH. 1999.

Plànol 5. Sexta fase. Font: Elaboració pròpia. Planimetria base: DGAH. 1999.




Qui som? | Mapa del lloc mapa del lloc | Altres | correu | Web creat el 01/01/2006 | Membre de wiccac | Última modificació:

©2006 Toni Forcadell Vericat: Creative Commons License Aquesta obra està sota una llicència Creative Commons. Visió: Mozilla Firefox 1024x768

Valid HTML 4.01 Transitional Valid CSS! spam softcatalà tinet 36