| Clima fràgil
La capacitat de sorprendre’ns que té la meteorologia, està en relació directa a l’atenció que li donem i aquest any 2004 també ens ha sorprès amb una tardor atípica en la que no s’han fet bolets i unes olives petites i pansides com ben poques vegades havíem tingut, provocat per la manca de pluja des de la primavera passada fins ara.
Es normal que el clima faci anormalitats, sempre ha estat així. Això de sempre és un dir, perquè des de quan tenim clima? La resposta és complicada però els científics amb les seves conjectures ens donen una explicació que de forma molt resumida, podrien anar per aquí:
L’origen de la Terra el situen ara fa uns 4700 milions d’anys. Al principi el nostre planeta estava format per gasos. Varen haver de passar molt milions d’anys perquè es formessin els mars i a través de la humitat, la calor del sol i la col·laboració d’alguns cometes es comencés a formar allò que coneixem com la Vida de forma unicel·lular, fins arribar ara fa uns 200 milions d’anys que amb la deriva dels continents, es va anar perfilant això que coneixem com a clima.
Des d’aleshores se sap que hem tingut diverses glaciacions que han alternat amb períodes inter- glacials que varen afavorir l’autèntica evolució de la vida tal i com l’entenem en l’actualitat. L’origen de l’home si agafem com a punt de partida el nostre rebesavi Pau, passant per l’homo erectus, els nehandertals fins arribar als actuals homo sapiens, això de sapiens entre cometes. Però deixant de banda les teories darwinianes de l’evolució, em voldria centrar novament amb el clima i les causes de les seves fluctuacions en les diverses eres glacials que varen ser d’uns 200 mil anys entre elles.
Existeixen nombroses i molt curioses teories sobre el motiu d’aquesta alternança entre períodes freds i càlids. Potser una de les teories més esteses i antigues sigui la de que l’eix de la Terra es balandreja i donat que te una òrbita el·líptica que fa variar la distància entra la terra i el Sol: Paraheli i Afeli, això podria ser un motiu. També es creu que potser com a conseqüència de l’erupció de molts volcans, amb el llançament a l’atmosfera de partícules en suspensió, la caiguda de grans meteorits com el que es creu que va tenir lloc ara fa uns 65 milions d’anys provocant l’extinció dels dinosaures per un canvi climàtic brutal.
També es creu que les eres glacials podrien ser conseqüència de les variacions de l’activitat solar o una de les últimes com a conseqüència de la radiació còsmica ionitzant l’estratosfera, etc.
L’estudi de la meteorologia d’una forma seriosa va començar ara fa uns 160 anys i per la poca quantitat de temps transcorregut hem d’acceptar que tot plegat només son conjectures. Malgrat això la conclusió que podem treure és de que el nostre clima és molt fràgil i que pot variar en funció de diverses causes, fins i tot algunes provocades pel mateix home. S’ha demostrat empíricament la relació entre les explosions nuclears dels anys 50-60 del segle passat, així com les últimes erupcions volcàniques han comportat una disminució en les temperatures en els següents anys especialment en les latituds mitjanes. Va ésser a partir de l’any 1950 que es va començar a parlar del canvi climàtic i tot fa pensar que aquells indicis inicials es van confirmant.
El clima del nostre planeta podem qualificar-lo a més de fràgil, també de privilegiat per tots els éssers vius que ens hi hem adaptat i tot indica que amb una petita col·laboració dels estats i de les persones podrem preservar un fet tan simple i a la vegada tan important com és el futur de les espècies.
La Naturalesa és molt sàvia i de ben segur que si tots i col·laborem podrem albirar un futur millor, malgrat les nostres mancances i valors tan en l’ordre natural com espiritual.
Miquel Taverna Balcells |
