A un castellà No hem preguntis perquè, però l’estimo de cor la meva llengua No ho preguntis en va; sols podré dir-te l’estimo perquè si, perquè és la meva L’estimo perquè si, perquè eixa parla és la parla mateixa que al so d’una non non, la més formosa gronxà amorosament ma son primera L’estimo de tot cor per catalana l’estimo perquè en ella la primera rondalla en contà l’àvia un cap vespre d’estiu mentre el sol queia L’estimo de tot cor, perquè al descloure’s l’exquisida poncella dels meus vint anys, aquell sublim “t’estimo” va dictar-me’l l’amor en eixa llengua L’estimo de tot cor perquè la parlen els meus amics de sempre els que ploren amb mi i els que amb mi riuen els que em criden “avant” i avant m’empenyen L’estimo de tot cor, perquè cardines i espigues i roselles i els rossinyols i el mar i el cel i l’aire sos grans secrets em català em revelen L’estimo de tot cor, perquè no en trobo de més franca i més bella i hem preguntes perquè?... i això hem preguntes? l’estimo perquè si, perquè és la meva Apel·les Mestre