|
Estem ja girant els últims fulls del calendari d’un any que, per molts conceptes, s’ha esdevingut apassionant. Va començar el llarg camí a empentes i rodolons amb una certa tensió que ja ens anunciava la fi de la legislatura governamental, tan sols apaivagada per la convocatòria de les eleccions generals que ens abocarien als tres dies històrics de març provocant una tombarella política sense precedents en la que les urnes donaven el seu veredicte inapel·lable castigant amb duresa la prepotència, la manipulació i la mentida sostinguda d’uns polítics sense escrúpols per tal de no bellugar-se de “la poltrona”.
A Catalunya el que preocupa son diverses coses. En primer lloc els treballs precaris i que l’atur no para de pujar i per acabar-ho de complicar no para de venir gent i en poc temps hem passat dels sis milions als set milions. Al ritme que portem dintre de pocs anys arribarem als 10 milions!
Un altre factor per meditar es el problema de la nostra llengua mil·lenària. Sembla que els hi fem nosa i ens la volen partir per poder acabar-ho com més aviat millor. És la vella teoria del “ divideix i guanyaràs”.
En quan a les Seleccions Esportives Catalanes, només ens volen deixar jugar partits de “costellada” i encara els haurem de donar les gràcies. Això de l’Espanya plural no s’ho creu ningú.
En el nostre entorn més proper venim observant amb complaença el fet que determinades “crides” a la col·laboració i presència dels vilatans hagi tingut una resposta gairebé unànime. Així es va poder constatar fent pinya en la gesta històrica de la pujada de l’Almira i la Saurina a Puigcerver, en els actes de la Festa Major molt concorreguts, en la projecció del documental en commemoració dels aiguats del “94” i altres. Això vol dir que quan la gent se sent motivada no dubta en deixar la placidesa i sovint l’ensopiment davant de la “tele” per recolzar amb la seva presència els actes als que ha estat convidada amb la convicció de “fer poble”. I això és un fet remarcable.
Tant de bo tornem a reviure aquest intangible “poder de convocatòria” al que ens conviden les persones que han engegat amb il·lusió d’infants el retorn als nostres ancestres amb la representació de “Els Pastorets”. Cal omplir altre cop la Sala vella del Parc dels Amics d’Alforja donant-li el nostre alè als convilatans que han volgut recuperar aquesta tradició tan nostrada. Tots els que fem l’INFORMATIU volem aprofitar l’avinentesa del retorn de ”Els pastorets” per afegir-nos al missatge nadalenc de “ Pau als homes de bona voluntat”.
Consell de redacció
|
