Informatiu Alforja

L’Estat Espanyol és el segon d’Europa en consum de drogues legals i il·legals, amb els perjudicis sobre la salut física, mental i social que això comporta.

Un dels problemes del benestar personal i social que més ens ha de preocupar és l’addicció a les drogues, que provoca a curt termini moltes malalties físiques i mentals, accidents de tot tipus així com alteracions greus de les relacions familiars, que marcaran amb tota seguretat les expectatives de futur del consumidor, sobre tot dels més joves.

Des del punt de vista sanitari una droga és qualsevol substància que, introduïda en un organisme viu modifica les funcions físiques i mentals, a més genera dependència, la qual cosa comporta una gran pèrdua de llibertat personal, i fa que la vida de l’addicte giri a l’entorn del seu consum.

Hi ha tres tipus de dependència: física ( degut a la necessitat de mantenir els nivells de droga dins el cos) ; psicològica ( delit per consumir-ne, per obtenir els efectes suposadament evasius i angoixa per evitar el malestar de la seva absència a l’organisme ); i la social ( por al rebuig social quan no consumeixes les drogues típiques de l’entorn social ).

Tanmateix, cal no oblidar que la decisió final de consumir-les o no, depèn d’un mateix.
Les principals drogues il·legals són els opiacis, la cocaïna, les drogues de disseny, el cannabis i els al·lucinògens.

El principal derivat dels opiacis és l’heroïna, actua causant fallides de l’activitat bioelèctrica del cervell, i provoca una greu alteració de les funcions mentals, la degeneració de les neurones i importants trastorns de personalitat, amb esquizofrènia i paranoia. A més, el seu consum també afecta els pulmons, el cor, el sistema digestiu, l’aparell urinari i genital, la pell i el sistema inmunològic.

La cocaïna interfereix en la transmissió de senyals entre les neurones del cervell provocant un estat artificial d’eufòria, seguretat, autoconfiança i infravaloració de riscos. El seu consum augmenta el risc de patir malalties cardiovasculars i pulmonars, per exemple aturades cardiorespiratòries, provoca lesions irreversibles al fetge, hemorràgies cerebrals fatals i greus alteracions sexuals.

Les drogues de disseny ( pastilles ) tenen efectes estimulants i al·lucinògens. El seu consum provoca trastorns psicòtics, al·lucinacions, atacs de pànic i depressió, i deixa seqüeles irreversibles, com la malaltia de Parkinson, importants trastorns de memòria i disminució permanent de la capacitat d’atenció, de planificació i del temps de reacció, afecta greument el fetge i poden provocar aturades cardiorespiratòries.

El cannabis obtingut de la planta de la marihuana ( porros, etc....) és la droga il·legal més consumida.
El cannabis actua directament sobre determinades cèl·lules del nostre cos, principalment el sistema nerviós, dels testicles i de la retina, provocant l’activació de determinades funcions cel·lulars.El seu consum provoca eufòria, hilaritat, loquacitat i megalomania, altera la percepció de les distàncies, augmenta el temps de reacció, i disminueix la sensació de perill ( provocant accidents de circulació.) Pot provocar crisi d’ansietat, atacs de pànic i episodis depresius. Provoca alteracions dels sistemes cardiovascular, respiratori i digestiu, pèrdues de la memòria recent i de l’aprenentatge, infertilitat i, en els fumadors crònics, disminució de la líbido, també cal afegir totes les complicacions produïdes pel consum de tabac, però això és un altre tema.

Quan afavorim o permetem el consum de drogues als nostres fills i filles, estem provocant una disminució de les seves capacitats tan físiques com intel·lectuals irreversibles i no actuem de cap manera en la promoció de la seva salut, i en la millora de les expectatives de vida, i molt menys en l’augment de la seva llibertat individual i social.

Es evident que com a pares i mares no podem sentir-nos gents cofois de tenir plantes de marihuana a casa o al tros, o de fer els ulls grossos davant del consum de qualsevol tipus de droga per part dels nostres fills.

Potser caldria preguntar-nos, que estem fen tan malament, a casa i a la societat en general, perquè tants nois i noies es droguin davant nostre i no sapiguem o no vulguem actuar.

Jo soc partidari radical de la llibertat d’expressió a la vegada que també ho soc de la llibertat d’actuació, entenent que sempre els nostres drets s’acaben on comencen els drets dels altres.

Es evident i així ho defensen nombrosos sociòlegs i pedagogs que en la societat moderna és necessari tenir una sèrie de convencions ( normes de convivència ), aquestes convencions ens permeten de conviure els uns amb els altres sense massa conflictes, per exemple, és una convenció i no és cap norma escrita que quan vas al cinema a comprar entrades has de posar-te a la cua, i quan vas a una botiga de queviures a comprar demanaràs el torn i el respectaràs, sinó fos així seria impossible la convivència en la nostra societat.

Fins i tot en les societats més antigues hi ha constància de que hi havia normes de convivència que les fan més o menys perdurables en el temps, i sovint quan aquestes normes de convivència, ( convencions) no imposades sinó de mutu acord, van desaparèixer, aquestes societats van fer fallida.

Tanmateix, l’actitud transgressora que manifesta una bona part dels adolescents és deguda a varis factors; la pròpia adolescència amb el que això comporta de manca d’objectius clars i de confusió de les pròpies necessitats, l’excés de consum de la societat actual que prima el tenir per damunt de l’ésser, la claudicació dels adults en la compressió de la problemàtica d’aquest jovent, però també n’és un factor molt important la manca de transmissió de valors i convencions dins la familiar des de la infantesa.

Tot això fa que els nostres fills siguin sovint incapaços d’enfrontar-se amb èxit al món de les drogues, i que els pares i la societat haguem de fer un esforç suplementari per tal d’ajudar-los, no tant amb una actitud paternalista sinó amb la comprensió de les dificultats en que s’enfronten, i també amb el convenciment de que és absolutament necessari afavorir l’acceptació per part dels joves de normes de convivència.