Fa poc més d’un any vaig trobar aquest poble. En arribar - hi per primera vegada no donava crèdit a allò que veien els meus ulls. Sempre havia somniat amb un poble com aquest.
A l’instant vaig quedar encisada. Gràcies a la comunicació amb un veí d’Alforja, vaig comprar la casa dels meus somnis.
He passat mil avatars de tot color al llarg d’aquest any, això ha propiciat que la meva ànima s’hagi enriquit plenament per aquests fets i per l’actitud positiva de tants veïns grans i petits que m’han ajudat i dels quals he après tantes coses.
Aquí he descobert com una botiga de queviures pot ser una espècie de llar paterna i també com l’Ajuntament coneix a cada un dels seus habitants i el tracte que els confereix, al contrari de molts altres llocs, aquí no som tan sols un número.
He pogut veure com moltes dones surten de casa seva ben arreglades, maques i fent goig, com diria la meva àvia...i que els homes son galans i forts com els cavallers d’abans.
He vist com per damunt del diner, tres homes varen tenir pietat de mi i amb molta estimació varen arreglar la meva casa. Son els meus ” Tres Mosqueters “ , que és com els hi dic jo.
També he conegut persones que amb la seva ploma i paper fan de la poesia música, una veritable música celestial.
El meu estimat poble d’Alforja, és per mi com la porta de l’ànima.
Avui voldria donar-vos les gràcies, les gràcies pels vostres bon dies, pels vostres somriures, per la vostra poesia, per escoltar-me i per ajudar-me.
GRÀCIES ALFORJA I A LA TEVA GENT
Sempre vostra
Francesca Gómez Guasp
Alforja octubre 2004 |
