L'ACROSPORT A L'ESCOLA

 

EL COS A L'ACROSPORT

EL COS COM SUPORT.

És una de les funcions de màxima responsabilitat, ja que de la seva gran estabilitat dependrà la possible execució d'una piràmide. Els suports poden ser estàtics o dinàmics:

  • En el “SUPORT ESTÀTIC” el “Portot”, juga un paper rellevant, ja que el seu cos li serveix al company com superfície de suport per a formar diferents posicions estàtiques. El cos es substenta de forma estàtica, o pel contrari, com a suport per a generar una gran diversitat de moviments a l’agil (el cos es substenta de forma dinàmica). La varietat de figures i accions motrius generades es basen en la simbiosi de les zones corporals que el “portor” oferix amb les superficies de suport que l'àgil “” respon.

    La dificultat de tots aquests suports entre el “portor” i “l'àgil” és inversament proporcional al nombre de suports i a la quantitat de superfície dels amteixos.
  • Quant al “SUPORT DINÀMIC” cal esmentar la classificació de Brozas, M. P., 1992, on, gràcies al dinamisme de “l'àgil’ sobre el suport del “portor”; o al moviment del portor mantenint a “l'àgil” en equilibri; o al moviment simultani d'ambdós, el cos pot adoptar diferents formes de suport (cos escala, cos pont, cos transport, balancí, etc.) on el dinamisme es veu involucrat.

Des del punt de vista tècnic, les posicions bàsiques de suport del “portot” i de “l'àgil en la composició d'una piràmide podrien resumir-se en les següents:

Posicions bàsiques del “portor”:
Posició bípeda
Per a una major estabilitat, el portot en el moment de subministrar l’assistencia a l'àgil, augmenta la seva base de sustentació obrint, de manera òptima, els suports del sòl. Baixa el seu centre de gravetat i reduïx al màxim els seus braços de palanca. Posteriorment, estén les seves cames amb els peus oberts a l'amplària dels muscles mantenint la seva esquena recta en línia amb les cames.

Quan el “portor” està mantenint a “l'àgil” en una posició dempeus sobre els seus muscles, la insistència en una bona col·locació d'esquena tan recta com sigui possible augmenta per a prevenir una tensió innecessària en la columna.

Posició de genolls (quadrupedia)
En aquesta posició els braços i cuixes han de romandre esteses i aliniades perpendicularment; els genolls estaran paral·lels amb una separació similar a l'amplària dels muscles; l'esquena estarà plana i els dits de les mans oberts mirant cap a endavant.

Posició tombada supina
És essencial en aquesta posició, que la pelvis es trobi ficada cap a endavant de manera que l'esquena quedi totalment recta en el sòl. Per tant, és important evitar que els alumnes en aquesta posició desplacin la pelvis cap enrere i aquegin l'esquena, ja que poden sobrecarregar la zona lumbar.

Posicions bàsiques de “l'àgil”:
Quant a aquestes posicions, indicar dos aspectes fonamentals:

Els suports sobre el portor.
Quan l'àgil ascendeix sobre el portot que es troba en posició bípeda, el pes del cos ha de recaure sobre la cama de sustentació (cama de suport) abans que la cama lliure sigui aixecada. A més, l'àgil ah d’estar sempre ajudat en la seva ascensió donant suport les seves mans i peus en les parts del cos del portor que millor suportin el pes muscles,quadriceps, etc...

Si el portor està en quadrupedia,l'àgil haurà de donar-se suport sobre les caderes o els muscles perquè el pes del cos estigui mantingut sobre les cuixes o els braços, però mai sobre l'esquena.

Els suports de recepció al sòl després de realitzar les diferents piràmides
És important que el docent en aquest tipus d'activitat insisteixi que els seus alumnes aconsegueixin una bona tècnica d'estacionament o recepció en la fase de desenllaç de les piràmides amb la finalitat d'evitar possibles lesions.

COS COM ORIGINARI DE GIR

Dins d'aquest apartat és important distingir dues funcions ben determinades:

El cos com plataforma de girs
On tots els moviments giratoris possibles de “l'àgil” es produïxen gràcies al recolzament en una o diverses superfícies corporals del portor, en diferents plans i amb eixos de suport diversos: muscles, abdomen, esquena. etc.

El cos impulsor de girs
Una de les funcions claus del portor és facilitar els girs a “l'àgil” mitjançant llançaments que facilitin la seva altura. És fins i tot, un dels elements obligatoris dins de l’Ascrosport de Competició. Entre tots els moviments possibles del portor que ajuden a “l'àgil” a la realització de totes les combinacions de girs es destaquen per la seva eficàcia les impulsions de cames i les embranzides dels braços.

En la tècnica d'aquests impulsos, elsportors sempre han de flexionar les seves cames per a llançar amb força als àgils sent les preses de mans més utilitzades: les preses peus-mans i mà-mà


Qui soc jo...
El perquè d'aquesta web...
Experiències...
Fotografies...