L'ACROSPORT A L'ESCOLA

 

PRINCIPIS BÀSICS DE SEGURETAT I PREVENCIÓ DE LESIONS: Les ajudes

Cal tenir en compte una sèrie de consideracions fonamentals pel que fa a aquesta modalitat gimnastico-acrobàtica específica, i que el professor ha d'inculcar als alumnes des de la primera fins a l'última sessió per a assegurar la pràctica:

  • A l'hora de realitzar activitats d'aquest tipus es imprescindible que la superfície sigui embuatada. Es poden realitzar sobre matalassos, sorra, gespa, etc., però mai sobre superfícies dures.
  • No utilitzarem sabatilles mai durant una sessió d’Acrosport
  • És fonamental, i cal recordar-lo constantment als alumnes, que la comunicació entre el Portor i l'Àgil ha de ser contínua. En el moment que el portor noti qualsevol molèstia, l'ha de comunicar-se'l a l'àgil per a corregir aquesta situació.
  • Tots els moviments de pujada i baixada sobre el portor han de realitzar-se de forma suau i a velocitats molt controlades.
  • Les ajudes han de ser constants, i una part més del procés d'ensenyament-aprenentatge. És tan important saber executar com saber realitzar correctament les ajudes.
  • Existeixen una sèrie de suports segurs. Entenem per “suports segurs”, tots aquells punts on es pugui situar una càrrega, en aquest cas el pes de l'Àgil, i no suposi un perjudici físic pel portor. Els suports han de ser sempre sobre la prolongació de l'eix longitudinal dels segments, de manera que el pes caigui sobre l'os i no a la meitat del mateix.

Per exemple, en la posició de banc facial, els suports es realitzaran sobre els muscles i la part més baixa dels malucs, MAI A LA MEITAT DE L'ESQUENA.

En quadrupedia dorsal, sobre els muscles i els genolls. En bipedeia, sempre sobre els genolls, o a la unió del maluc amb la cama, MAI SOBRE EL QUADRICEPS.

A més, en aquesta posició l'esquena ha d'estar sempre recta, evitant curvatures de la columna.

D'altra banda, la pràctica d’Acrosport no es concep sense un coneixement suficient, tant per al docent com per al discent de les regles elementals de seguretat.


Existeixen tres tipus d'ajudes fonamentals:

L'ajuda material
Referent fonamentalment a l'acondicionament del mitjà mitjançant la utilització i col·locació d'un material complementari matalasset, plint, banc suec, corretges de seguretat..., amb la finalitat de donar seguretat i afavorir l’aprenentatge.

A mesura que els alumnes van progressant en aquesta activitat, van creant la necessitat de realitzar “Piràmides” cada vegada més complexes que poden comportar cert perill si la disposició del material no és adequada. Per aquest motiu com norma general en aquest tipus d'ajuda respectem els següents principis:

  • Delimitar clarament l'àrea de treball de tots els subgrups.
  • Utilitzar matalassets de seguretat en els llocs oportuns
  • Practicar sense sabatilles i amb una vestimenta adequada.
  • Utilitzar plantilles amb tota la seqüència a realitzar per a elaborar certes piràmides, insistint en els possibles errors a evitar.


L'ajuda manual
Es refereix a tot contacte manual realitzat pel professor o els propis alumnes per a l'execució de les diferents “Piràmides”. A l’Acrosport. es pot distingir dos tipus d'ajudes manuals:

  • La desocupada o ajuda manual de detenció, la finalitat de la qual és evitar accidents. Aquesta ajuda consisteix en la col·locació per part del professor o dels alumnes en llocs neuràlgics de possibles perills eventuals amb el fí d’evitar-los.
  • L'assistència o ajuda manual d'èxit, definida per Olislagers 1989, com “ajuda pedagògica que permet a l'executant (és a dir a “l'àgil”), la realització i la presa de consciència de l'habilitat executada, a través d'un gest precís, eficaç i econòmic de l'assistent”.

En aquest tipus d'ajuda manual, la situació de l'assistent juga un paper fonamental. Aquest, es col·locarà davant, darrere o lateralment en relació a “l'àgil”, prop d'ell o més allunyat... La seva col·locació dependrà de la trajectòria del moviment que realitzarà l'àgil. Com a norma general i en simbiosi amb els moviments a executar, les disposicions dels assistents solen ser les següents:

    • 1 . Assistència lateral: per a recepcions de salts i rotacions cap a endavant
    • 2 . Assistència davant: per a manteniment de posicions
    • 3 . Assistència darrere: per a recepcions de salts i rotacions cap a enrere.


A més, l'ajuda manual pot definir-se de la següent manera:

  • Directa / manual: al seu torn aquesta pot ser activa (intervenció física per anticipació) o psicològica (presència, proximitat física). Hi ha tres tipus d'ajudes manuals:
    • REFORÇOS: Busca garantir l'estabilitat postural.
    • IMPULSIONS: Pretén suplir la falta de força o de tècnica en l'orientació i aplicació dels impulsos motors.
    • RETENCIONS: Es tracta de detenir o minorar el moviment en el cas de caigudes per a evitar xocs o cops.


L'ajuda preventiva
Referent a tots els procediments específics tant per als portors com per als àgils en cas que es produeixin caigudes durant la construcció de les piràmides. Les normes preventives seran les següents:

  • Portors (executants de la base), han de romandre en les seves posicions perquè els àgils puguin caure en llocs lliures amb seguretat. Qualsevol moviment dels portors poden interferir les accions dels àgils .
  • Els àgils al perdre l'equilibri sempre haurien d'intentar caure sobre els peus, flexionant fermament els genolls per a absorbir l'impacte.
  • Si els àgils es troben en posició d'equilibri invertit, aquests hauran de girar ràpidament cap a un costat i flexionar el maluc per a caure sobre els seus peus.
  • Tot executant que caigui, ja sigui portor o “àgil” mai haurà d’agafar a altre company mentre s'està caient i confiar en l'ajuda que li oferirà el professor o un alumne observador situat en aquests llocs neuràlgics de possibles perills eventuals amb la finalitat d'evitar-lo.


Qui soc jo...
El perquè d'aquesta web...
Experiències...
Fotografies...