Calaix de CASOS REALS

PRESENTACIÓ del Calaix
El que es presenta aquí són casos reals, no generalitzacions, ni estadístiques.
Sociològicament, és el que se'n diu el "Nivell MICRO" de les qüestions.
Són repercussions concretes de les lleis, situacions, etc., sobre persones concretes.


Possibilitats de PARTICIPACIÓ
Com fer per enviar un escrit

ENTRADA al Calaix per "Paraules clau"


Possibilitats de PARTICIPAR


Pots:
- Passejar-te pel Calaix
- Fer ALGUNA OBSERVACIÓ sobre alguna cosa que t'hi trobes
- INTRODUIR les teves aportacions (Casos Reals que coneixes)
Per a les dues últimes opcions pots clikar la tecla SUGGERIMENTS.

- Nota: al TReC ens reservem, com sempre, el dret de "dir la nostra", en privat i/o en públic.




Entrada al Calaix per "Paraules clau"
- ATUR, Família, Fenòmens de Masses, Habitatge, Immigració, Maltractaments, Psiquiatria...

 


FAMÍLIA i maltractaments

FAMÍLIA i MALTRACTAMENTS
<< La meva germana, la resta de la meva família i jo hem decidit que se sàpiga
el que ens ha passat i que pot passar a qualsevol casa.
Fa un mes, la meva neboda estava ingressada a l'hospital de Sant Joan de Déu.
La meva germana, aguantant les llàgrimes, murmurava: "Perquè? perquè a nosaltres?
La NENA només té 11 ANYS. Feia menys d'una hora que el meu cunyat s'havia suïcidat al saber que erem a l'hospital examinant la meva neboda per ABUSOS SEXUALS.
Demano que els tribunals, magistrats, jutges i autoritats pertinents recapacitin.
La meva germana va abandonar el seu domicili el dia 30 de desembre pels maltractaments que rebia.
Va sol·licitar informació als serveis socials d'ajuda a la dona i li van respondre que,
COM QUE ERA SOLVENT, es BUSQUÉS un ADVOCAT i que NO PODIEN AUXILIAR-LA.
Quantes dones no poden demanar auxili perquè estan desemparades? >>
(M.C., "Cartes dels lectors, el Periódico 8-02-02, p.10)


FENÒMENS de MASSES (histèries col·lectives, etc.)
 (Veure més sobre aquest tema)

<< ... Siempre perdía a mis acompañantes en aquellas MANIFESTACIONES.
Ahora había perdido a mi marido, y durante un rato lo estuve buscando.
La MULTITUD me EMPUJABA. Todas las superficies hábiles habían engendrado CARTELES de Taleghani:
las paredes, las puertas y ventanas de las librerías, incluso los árboles.
La amplia calle de la universidad se encogía y ensanchaba para ajustarse a nuestros movimientos,
y durante un rato me moví sin sentir nada, dominada por la multitud. Cuando me dí cuenta,
estaba GOLPEANDO un árbol con el PUÑO CERRADO y LLORANDO,
llorando COMO SI SE HUBIERA MUERTO EL AMOR DE MI VIDA Y ESTUVIERA SOLA EN EL MUNDO; >>

Relato de Azar Nafisi, profesora de Literatura inglesa en la Universidad de Teherán,
en su libro "Leer a Lolita en Teherán", El Aleph Editores, pág. 128).