Història
Breu repunt històric (3/3)
Vegeu sinò com Mossèn Joseph Balart descriu l’entrada dels francesos al poble: “En lo dia 19 de novembre de 1810, pochs minuts abans d’entrar a les deu de la matinada els francesos al poble, es feu aqui la imatge de la confussió y del desordre y criatures de Falcet y altres poble, bagatges, bestià tot carregat y en direcció al Camp, fugitius també los de Pradell, y representant ab son color palido, ab sos sospirs y paraules tremoles les angunies de la mort, que desgraciadament experimentaren les virtuoses persones de Joseph Mas, Isidre Cabré y Sebastià Bertran y Cabré de ma d’aquells despiadats ministres del infame tirà Napoleón” .
Qui també patí les angúnies de la mort fou Mossèn Joan Martorell i Poch, home de talant lliberal i rector de Pradell, que el 24 de Juliol de 1873 s’escapolí d’una partida de carlins capitanejada pel “Cura de Flix” que després de prendre el poble amb 100 homes, assaltà la rectoria per tal de cremar junt amb el Registre Civil el Rv. Joan Martorell. En aquella ocasió fugí pel carreró de les Tres, on hi donava la porta del pati de la rectoria. No tingué la mateixa sort el 20 d’octubre, quan la mateixa partida l’assassinà a les “Esporreres”, trobant-se al costat del seu cadàver la sotana i el barret, i una bola de paper que era el tac d’una arma de foc.
Per tal de donar un final més lúcid a aquesta breu ressenya, cal parlar de les festes majors, Santa Maria Magdalena i Sant Miquel (votada per tal d’acabar amb la plaga de la llagosta), i que són, les dues que encara avui ens perduren, però que no van ésser úniques que es celebraven antigament. Vegeu com descriu Mossèn Montserrat Bertran la festa de Maria Santíssima de la Pietat: “Nota per els que vindran com jo Montserrat Bertran el dia 12 de setembre de 1688 vaig celebrar la festa grossa de Maria Stma. de la Pietat, advocada y patrona meva, en lo qual dia y avia cobla y cantoria, que cantaven a tres cors anant dita festa ab tota pompa, ab diaques y assisten y tot lo necessari a la nit ab foch y coets y altres generos de fochs ques acostumen a fer a les festes grans ... en exa dita festa a la tarde ferem professó ab tota musica y cantoria y quatre sacerdots ... y se canta en dos parts per la professo y fou devant lo castell y davant casa de mon pare Joan Bertran del cap del carrer tirant foch y altres generos de poch per la professó ...”
Santiago Roigé Rovira (Escrit dels Gojos de Santa Maria Magdalena)
