Història
L’etimologia del nom
Pradell: Mot definit al diccionari com "Prat petit" i "Nom aplicat a les comunitats d’herbes de poca alçària". També se l’ha suposat procedent l’àrab al-barid, "l’hostal", amb el diminutiu -ellu.
Teixeta: De l’arbre dit teix, potser com a diminutiu d’aquest mot, o de teixar, "lloc plantat de teixos".
Pradell de la Teixeta: V Pradell i Teixeta, Algú, però, l’ha fet derivar de parrell, "guix en pols", que tant abunda al terme.
Breu repunt històric (1/3)
Situat a cavall entre el Priorat i el Baix Camp, Pradell fou en el seu origen un conjunt de masies aràbigues i el seu terme va ésser venut, junt amb el de Falset, pels sarraïns de Siurana al Walí de Garcia, i reconquerit, conjuntament amb Escornalbou per les hosts d’Albert de Castellvell l’any 1162.
Alfons I d’Aragó feu donació el dia 8 de maig de 1162 del lloc d’Escornalbou a la Seu de Tarragona. Pradell, situat entre els límits d’Escronalbou, el Comptat de Prades i la Baronia de l’Entença, va ésser reclamat per aquesta última, que litigava amb la Seu de Tarragona per la seva possessió. Això motivà que Alfons I, en un document datat el 6 de març de 1172, i referint-se als testimonis dels àrabs expulsats clarifiqués la pertinença de Pradell a Siurana i la seva expressa donació, junt amb les terres d’Escornalbou a la Seu Tarragonina.
El prior d’Escornalbou, Joan de Sant Boi, per tal de recaptar diners per la construcció del monestir, fa donació de Pradell i del seu terme l’any 1178 a “Pere de Deu, sa muller i als llurs, reservant-se el dret de fer-hi una forza o fortificació, la qual tindran dits conjugues per la defensa dels homes que aniran a estar-hi, de la qual forza li donaran potsetat sempre que la demani en pau o en guerra!.
Aquesta donació prosperà en els anys edificant-se la fortificació, (de la qual encara en queden restes) i una església, al voltant de les quals es desenvolupa la vida del poble. També s’hi va establir un “cambrer” que era el representant de la Seu i l’encarregat de cobrar el delme.
