Apreciado Juan Fernando:

Sense cap afany de venjança jo també m'he anat retardant en donar-te una resposta al teu correu del dia 9 de febrer. Aprofito ara el manifest de "Revuelta de mujeres", rebut gràcies a Javier Domínguez, per seguir "terciando".

Què t'ha semblat aquest manifest?

Jo l'he anat llegint i anava passant paràgraf darrer paràgraf, amb el semàfor en verd, fins que en un moment ha passat al vermell:

Seguiremos trabajando en ella hasta para recuperar la comunidad de iguales que trajo Jesús.

A on està aquesta "comunidad de iguales que trajo Jesús"?

En primer lloc, la "saviesa de l'antiga església" ens avisa que no podem parlar de Jesús de qualsevol manera. L'església, oficialment, mai ens parla de "Jesús": a cops ens parlarà de "Jesús segons Mateu"; altres cops de "Jesús segons Marc"; un dia de "Jesús segons Lluc" o de "Jesús segons Joan". Cal no oblidar aquest "Evangelium Domini Nostri Iesu Christi secundum..."

Recordant els meus anys de professor de gramàtica (així vaig començar a guanyar-me la vida) ja dic que Jesús no pot ser el subjecte d'una oració principal: Jesús va dir..., Jesús va fer...; Jesús fundà... Només pot ser el subjecte d'una oració subordinada depenent de, per exemple, "L'evangeli de Marc diu que Jesús..."

Les "deshonestidades"
d'un teòleg "honesto"

Segueix els meus consells de sempre: deixa els links per a una segona lectura i recorda també que no tots els links t'han d'interessar.

Des de fa ja uns quants anys que no parlo dels "quatre evangelis", sinó dels "diversos documents evangèlics", a partir dels quals es van escriure (barrejant-los, copiant-los fidelment, tergiversant-los, corregint-los...) els quatre evangelis que avui tenint.

Jo donaria un escarit aprovat al predicador que digués: "L'evangeli de Lluc ens diu que Jesús va ensenyar el Pare nostre". Obtindria un notable si digués: "El document Q, tal com està en l'evangeli de Lluc ens diu que Jesús va ensenyar el Pare nostre". Possiblement el professor Rius-Camps només donaria un "sobresaliente" al predicador que digués: "El documento Q, tal com està en l'evangeli de Lluc en la versió del codex Beza, ens diu que Jesús va ensenyar el Pare nostre".

El "manifest" no precisa quin evangeli (o quin document evangèlic) ens parla d'aquesta "comunidad de iguales", suposadament realitzada per Jesús.

De Jesús sabem ben poc, tan poc que cadascú (cada grup) s'atreveix a dir d'ell el que vol sabent que ningú li podrà portar la contrària. De segur que Jesús de Natzaret (de l'existència del qual pot haver-hi un consens de "probable" o fins i tot de "molt probable") faria moltes coses i diria moltes coses, però no sabem concretament quines coses va fer o quines coses va dir...

Llegint els diversos documents evangèlics jo trobo (en algun d'ells, no en tots) un "consell de ministres" (per seguir emprant el llenguatge de la "ministerialidad") presidit per un home, amb tres vicepresidents (els tres homes, Pere, Joan, Jaume), i la resta, fins a completar el nombre de dotze, són igualment homes. Ja saps que alguns dubten de que aquest "consell de ministres" existís realment.

A lo largo del siglo XX, cierto número de críticos relevantes han considerado probable o cierto que el grupo de los Doce surgió realmente en la iglesia primitiva y luego fue retrotraído al ministerio de Jesús.

John P. Meier
Un judío marginal
III, pág. 148

En el correu anterior, el de principis de gener, assenyalava una diferència que alguns documents evangèlics introduïen en aquesta pretesa "comunidad de iguales": dels deixebles masculins es deia que "el seguien"; de les deixebles femenines es deia que "el seguien" i que "el servien".

Potser John P. Meier em renyi per utilitzar l'expressió "deixebles femenines", perquè ell deixa ben clar que

...no hay en los evangelios ninguna mujer que individual y explícitamente sea llamada discípula. (III, pág. 63).

Més endavant insisteix en aquest tema:

¿Qué se puede afirmar con razonable verosimilitud sobre la existencia de discípulas en el entorno del Jesús histórico, así como sobre la naturaleza de ese discipulado femenino?

Para empezar, ¿hubo realmente tales mujeres? Y si siguieron a Jesús en un sentido físico, literal, ¿fueron consideradas discípulas en vida del maestro? Estas preguntas, aunque puedan parecer simples, son sorprendentemente difíciles de responder.

Sin duda, cuando diversos pasajes evangélicos hablan en general de grupos de "discípulos" acompañantes de Jesús, sin especificar más la composición del grupo, es legítimo suponer que el nombre masculino plural (oi mathetai) [oi` maqhtai.] puede ser entendido de forma inclusiva [incluyendo ambos géneros], puesto que al menos el plural de algunos nombres masculinos funcionaba así. Contrariamente a la tendencia actual en diversos idiomas, el masculino plural griego es susceptible de una interpretación inclusiva si el contexto no indica otra cosa. Por eso, la forma gramatical oi mathetai [oi` maqhtai.] podía referirse tanto a discípulos como a discípulas. Se puede elaborar un argumento sobre la idea de que Lucas en particular entiende el plural de ese modo, aunque nunca emplea de una manera clara y directa el plural mathetai para referirse a un grupo formado sólo por mujeres.

Pero si Lucas incluye mujeres entre los discípulos, nos quedamos preguntándonos por qué ese nombre, ni en la forma singular masculina (mathetes) [maqhth.j] ni en la singular femenina (mathetria) [maqh,tria], nunca es aplicado a una seguidora de Jesús; y esto se observa no sólo en Lucas, sino también en los otros tres evangelios canónicos. (III, pág. 99).

Encara que no em consideri un "fan" d'en John P. Meier, el del judío marginal, (m'agrada més el John Dominic Crossan del campesino judío), copiaré aquests paràgrafs d'en Meier:

Conviene que subrayemos dos puntos antes de dar inicio a nuestra investigación sobre las mujeres como miembros del discipulado:

1) Aquí nos interesa tan sólo la estricta cuestión de la situación histórica de Jesús en relación con sus fieles seguidoras durante el ministerio público (ca. 28-30d.C.). No vamos a tratar sobre la más amplia cuestión de la diversa situación de la mujer en las Iglesias cristianas del siglo I, ni sobre el tema aún más amplio de qué importancia podría tener tal investigación histórica para la posición y el papel de la mujer en la Iglesia de hoy.

2) Tras definir el limitado objeto de esta búsqueda de las mujeres históricas situadas en el entorno del Jesús histórico, debemos admitir inmediatamente que los datos disponibles para esta búqueda son sobremanera escasos y que poco se puede decir con suficientes probabilidades de acierto. Los problemas surgidos en el reciente debate sobre las mujeres en el ministerio de Jesús y en la Iglesia moderna proceden del empeño en extraer de las escasas referencias más de lo que éstas pueden decir.

Tal exégesis desmedida de los textos disponibles suele derivar a su vez del deseo de responder a cuestiones de mayor envergadura, que no abordamos aquí porque nunca pasaron por las mente de los evangelistas. (III, pág. 99)

Potser, doncs, no estava jo tan equivocat quan deia:

Per reivindicar el paper que les dones han de tenir a l'església del segle XXI no cal anar a Jesús; cal només mirar (encara que no sigui "amb ulls violetes") el món del segle XXI.

Per saber com actuar en el món d'avui no ens cal recular a un Jesús de Natzaret del segle I del qual ben poca cosa en sabem. Cal, des de la nostra tradició judeo-cristiana, mirar el món del segle XXI.

I això val per a totes les teologies: deixem que Jesús sigui un jueu de Palestina (i no de la "diàspora" com seria Pau i molts d'altres) del segle I, que molt possiblement per als seus contemporanis va passar més desapercebut que Joan Baptista.

Ampliar el tema

Podria acabar ja aquí, però no em resisteixo a ficar un incís. En el paràgraf següent al de la "comunidad de iguales" diu:

Trabajamos y trabajaremos por una iglesia sinodal que reconozca la plena ministerialidad de las mujeres.

L'incís a ficar seria:

...que reconozca -sin esperar la necesaria nueva planificación de los ministerios- la plena ministerialidad de las mujeres.

• La "necesaria nueva planificación de los ministerios" abastaria els temes de temporalitat en el càrrec, de la seva elecció per ocupar el càrrec, si "alliberat a temps total" o només amb algunes "hores sindicals" a càrrec de la comunitat local.
• La "necesaria nueva planificación de los ministerios" afectaria també al poder de perdonar pecats: aquest poder passaria a la comunitat en els casos públics.
• La "necesaria nueva planificación de los ministerios" prohibiria també els jocs de malabarisme: presentar com "pa" (Us beneïm, Senyor, Déu de l'univers, per aquest pa...") allò que ningú -ni pagès de tota la vida, ni burgès de l'eixample- ho reconeixeria com a tal cosa, per al cap de pocs minuts dir que ja no era pa sinó el "cos del seu Fill".

Porquè són i segueixen sent pa i vi
Un text d'en Georges Morel

Com veí, des de fa molts anys, de Tarragona sento que el "manifest" s'hagi oblidat de la nostra Tecla, la jove verge d'Iconi, companya de viatges de sant Pau, una dona que evangelitzava i predicava i batejava.

Santa Tecla ja no és "santa"

I veig amb certa satisfacció que entre les dones que "han pagado su lucha con persecuciones y malos tratos" figuri Clara de Assís.

Clara d'Assís ¿fou enganyada per sant Francesc?

Ara sí que ja acabo. Com veus, d'alguna manera he participat a la manifestació convocada per Revuelta de mujeres en la Iglesia davant la catedral de Madrid.