Un sermó per a la nit de Nadal
o, millor, per passades festes
Comentari a Lc 2, 1-14
A mitjans dels anys setanta, aquells anys en què Espanya canviava (i ara no discutirem en quina mesura o en quina profunditat) la seva fesomia política, va estar de moda (en el bon sentit de la paraula) en els ambients de les comunitats cristianes populars, un petit llibre d'un portuguès, en Fernando Belo, titulat "Una lectura política del evangelio
", el germà petit o el resum d'un llibre més gruixut amb el títol de "Una lectura materialista del evangelio de Marcos
".
(La lectura d'aquest llibre jo encara la recomano)
Potser, quan encetem un cop més aquest període de les festes nadalenques, cristians compromesos i cristianes compromeses es puguin dir:
Per uns dies deixem-nos de polítiques. Gaudim del Nadal, del Déu que ve a nosaltres. Deixem-nos encisar per les narracions evangèliques...
Mirem les figures del pessebre: un infant a una menjadora, una mare-verge, uns pastors, un cor d'angelets, uns mags, un estel, un cant de pau... I també aquelles que la pietat popular va afegir -potser sense saber que seguia els vells mites de la humanitat- la del bou i la de l'ase. Potser, fins i tot, el popular "caganer" té un missatge molt humà a donar-nos.
Però una lectura atenta d'aquestes narracions evangèliques de la infància no ens permeten aquesta mena de bucòlica tranquil·litat. L'evangeli de Mateu ens parla
- dels temps del rei Herodes (Mt 2, 1)
- del naixement d'un pretendent a ser el rei dels jueus (Mt 2, 2)
- de salvar el poble (Mt 1, 21)
- d'una noia que es queda embarassada abans d'hora (Mt 1, 18)
- d'una matança de nens (Mt 2, 16)
- d'un plor i un clam interminable (Mt 2, 18)
- de refugiats en país estrany (Mt 2, 14)
- de por davant d'Aquelau, el nou rei de Judea (Mt 2, 22)
Per la seva banda, Lluc també situa els esdeveniments en els temps d'Herodes, rei de Judea (Lc 1, 5), i ens parla
- del naixement de dos nens que, l'un i l'altre, acabaran malament (Lc 1, 13 i Lc 1, 31)
- d'un canvi de dinastia en "el tron de David" (Lc 1, 32)
- d'un Déu que salva (Lc 1, 47)
- d'un capgirament social pel qual rics i pobres canviaran les seves posicions (Lc 1, 52-53)
- d'alliberar el poble dels seus enemics (Lc 2, 71)
- de la impossibilitat de donar culte a Déu mentre la nació està oprimida (Lc 1, 74)
- de l'emperador de Roma, August, d'un edicte, d'un cens, d'un governador romà a Síria (Lc 2, 1-2)
- d'un salvador nascut a la ciutat de David (gran joia per a tot el poble) (Lc 2, 11)
- de futurs temps difícils, de divisió i contradicció en el poble, de sofriment (Lc 2, 34-35)
Certament, si algú vol passar les festes de Nadal en pau, millor és que canti nadales davant del pessebre i que deixi, per passades festes, la lectura de les narracions evangèliques, una lectura que no pot deixar de ser -si ens atrevim a escoltar totes les seves ressonàncies- una lectura política.
El relat de Mateu de la infància (els dos primers capítols) vol recordar la confrontació entre el Faraó d'Egipte i Moisès: Jesús serà el nou Moisès, l'alliberador del seu poble de l'opressió faraònica.
En el llibre de l'Èxode podem descobrir que el projecte de Moisès no és només fer sortir el seu poble d'Egipte, sinó crear una societat alternativa, una nova realitat social, que sorgirà d'una concepció -també alternativa- de Déu.
Aquells homes i dones que, La història de Moisès, que està al rerafons de la història de Jesús, és haver copsat que un Déu totalment lliure -lliure per a manifestar-se (Ex 3, 4), lliure davant del model soci-econòmic de la societat (Ex 1, 8-14), lliure per a fer distincions entre uns i altres (Ex 11, 7), lliure per escoltar el clam dels esclaus (Ex 3, 7), lliure de tota manera d'entendre la divinitat definida per l'imperi (Ex 3, 18), és qui pot engendrar, constituir una societat de justícia humana.
Un Déu alternatiu per a una societat alternativa. No entendrem les narracions evangèliques de Nadal si no sabem descobrir en elles les paraules anàrquiques de l'evangeli: Lectures recomanades
L'evangeli de Lluc és més valent. Mateu s'havia oposat a un "segona divisió" i de mala reputació: August havia dit d'Herodes que Lluc és més valent. Si Mateu, al posar la genealogia de Jesús arriba fins a Abraham, Lluc la fa arribar fins a Adam: Ara la confrontació no serà entre Jesús i un "reyezuelo" autonòmic, sinó amb el mateix emperador de tot el món. Si la narració de l'evangeli de Lluc del naixement de Jesús comença, d'una manera una mica solemne, amb el nom d'August, per alguna cosa deu ser... Qui és aquest August?
Penso que un sermó de la nit de Nadal que no dediqui tres minuts a aquest nom és un sermó que no arriba a transmetre tot el que l'evangelista ens ha volgut dir.
Tres minuts, per a dir què?
Són ciutats que no quedarien massa lluny del lloc on Lluc escrivia el seu evangeli. Si el sermó el fes un bon tarragoní, de ben segur, que encara s'allargaria una mica més per dir-nos que el decret de l'empadronament el va signar August des de la "ventana del mandato", un finestral que existia a la façana oriental de l'anomenat "palau d'August", que -si no m'equivoco- és el que avui dia anomenem "casa de Pilat" (el finestral i la corresponent façana foren derruïdes l'any 1813). Prescindint d'aquestes tradicions locals, veiem que el relat evangèlic de Lluc posa cara a cara l'emperador de Roma i el nen nat a una establia...
...i els uneix (l'emperador i el fill d'uns camperols jueus; Roma i el petit poble de Betlem) per un decret d'empadronament, d'abast universal. En el sermó no caldria discutir si aquest decret imperial va existir o no, però sí explicar el sentit teològic que l'evangelista li vol donar.
Lectura recomanada
No estaria de més, ni que fos de passada, recordar com es va enfadar el Senyor Yahvé quan David va tenir l'ocurrència de fer un cens al seu poble (Segon llibre de Samuel, cap. 24). Les revoltes produides quan el cens de Quirini, com recordava Gamaliel (Ac 5, 37) i ho recull Josefo, l'historiador jueu (Ant XVIII, i, 1 y 6).
Un decret del faraó fou decret de mort per a tots els nens hebreus Finalment el Faraó manà a tot el seu poble: Tireu al Nil els nens hebreus que neixin; deixeu viure només les nenes (Ex 1, 22) El decret d'Herodes era decret de mort per a tots els nens de Betlem. Herodes es va indignar molt i ordenà que a Betlem i a la seva rodalia matessin tots els nens de dos anys en avall (Mt 2, 16) El decret de l'emperador, era també un decret de mort?
El que l'evangeli ens diu és que aquest nen nascut a Betlem, la ciutat de David, va acabar la seva vida a la creu acusat de " Lectura recomanada
Acabaré recordant el que sant Ignasi diu en els seus Exercicis Espirituals: Tercero: mirar y considerar lo que hacen, así como es el camino y trabajar, para que el Señor sea nascido en summa pobreza...
...y a cabo de tantos trabajos, de hambre, de sed, de calor y de frío, de injurias y afrentas, para morir en cruz... Sant Ignasi -permeteu-me que us ho digui- s'equivoca a la primera part i encerta a la segona.
El camí que va de Natzaret a Betlem no condueix a la "summa pobreza", sinó "para que el Señor sea nascido" en reialesa i divinitat. ¿Com afirmar la Però el camí que s'origina a Betlem, la confrontació entre l'anunciat "Salvador del poble" i el que la propaganda imperial enaltia com "Salvador de tot el món", acaba a la creu. Aquí, Ignasi, ha fet una bona lectura d'aquestes narracions evangèliques de la infància de Jesús.
Lectura recomenada
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
De l'Enciclopèdia Catalana El cumpleaños del muy divino César [Augusto] […] podríamos también compararlo con el comienzo de todo -al menos en la práctica-, puesto que él restauró el orden cuando todo se estaba desintegrando y cayendo en el caos, y dio un nuevo aspecto a todo el mundo, un mundo que había ido a la destrucción con el mayor placer si César no hubiese nacido como bendición común para todos. Por esta razón se podría tomar ese día como comienzo de la vida y de los vivos y el final de la tristeza por haber nacido. Puesto que la Providencia, que ordena divinamente nuestra existencia, ha aplicado su energía y celo en traer a la vida el más perfecto bien en Augusto, el cual llenó de virtudes para beneficio de la humanidad, otorgándonoslo a nosotros y a nuestros descendientes como salvador, él, que puso fin a la guerra y ordenará la paz, César, quien, por su aparición, excedió las esperanzas de los que profetizaron buenas nuevas [euaggelia] no solo yendo más lejos que los bienhechores en el pasado, sino también no permitiendo esperanza alguna de mayores beneficios en el futuro, y puesto que el cumpleaños del dios primero trajo al mundo las buenas nuevas [euaggelia] que están en él... Aún antes del nacimiento del Redentor han tratado los panegiristas de Tarragona de hacer intervenir su secular fama en los preliminares de aquel fausto acontecimiento, el más grande de la historia de la humanidad, y así como el El Paralipomenon Hispaniae libri decem, l'obra més important i extensa de Joan Margarit i Pau, bisbe de Girona, cardenal i màxim representant de la historiografia humanística de la Corona d'Aragó al segle XV De la primera opinión nació la inventiva de señalar el sitio donde fue promulgado el decreto imperial, y con posterioridad al libro de Pons de Icart comenzó a titularse ventana del mandato cierto ventanal que existía en la fachada oriental del pretorio tarraconense, denominado comúnmente palacio de Augusto, derruido cuando la voladura de parte de aquel edificio en 1813; contribuyendo a fortalecer la tradición, la circunstancia de que por la contextura de la obra y el grosor de sus paredes no penetraban en ningún tiempo del año los rayos del sol en el interior de la habitación
Pons de Icart dedica todo el capítulo XXXI, fol. 182, de su obra Grandezas de Tarragona, a propalar las opiniones sostenidas luego por el Gerundense, y sin embargo, no da cuenta de la tradición de la ventana del mandato, nacida, sin duda, con posterioridad a aquel interesante libro.
formats en ordre de batalla
(Ex 13, 18), van sortir d'Egipte, participaven, potser sense saber-ho -i d'aquí la temptació de voler tornar a les olles de carn
d'Egipte (Ex 16, 3), la seva revolta dels dies de Massà i Meribà, quan es van discutir amb Déu preguntant: "El Senyor, ¿és o no és amb nosaltres?"
(Ex 17, 7)- a la creació d'una nova comunitat social, la qual tenia una llei fonamental: que cadascú tingui el que pugui menjar (Ex 16, 18).
No ha de ser així entre vosaltres
(Mt 20, 25).
L'alternativa mosaica
Moisès i el Faraó
era millor ser un dels seus porcs que un fill seu
(Macrobi a les Saturnalia).
...fill de Set, fill d'Adam, fill de Déu
(Lc 3, 38). Lluc pot tenir una comprensió més universalista, més globalitzadora.
VEge,neto de. evn tai/j h`me,raij evkei,naij
evxh/lqen do,gma
para. Kai,saroj Auvgou,stou
avpogra,fesqai
pa/san th.n oivkoume,nhnÅI
succeí que en aquells dies
sortí un edicte
del Cèsar August
ordenant que es fes un cens
de tot l'imperi
No t'ha sortit el text en grec? Fes un doble
"Click" i copia la font "Bwgrkl.ttf" a la teva carpeta "windows/fonts" Aprofita i fes el mateix amb
la "Hebii.ttf"
Ara Pacis Augustae
(Altar de la Pau Augusta), i que en vida ja fou aclamat com portador de la pau, després d'un llarg període de guerres civils.Salvador
". A la ciutat d'Halicarnàs una inscripció el saluda com "Salvador de tot el món
", i a Priene, una altra ciutat al sud-oest de l'actual Turquia, deia referint-se a ell: "El dia del naixement del Déu ha assenyalat el començament de la bona nova per a tot el món
". 
Que les seves monedes portaven la inscripció de divi filius
(fill d'un déu)
Possibles traduccions
d'aquest verset
revoltar el nostre poble, prohibint de pagar el tribut a l'emperador i dient que ell és el Messies, Rei
" (Lc 23, 2)
El cens de Quirinimessianitat davídica
de qui no ha nascut a Betlem, la ciutat de David? I els déus no acostumaven a néixer a casa seva...
Sempre una nit
Un text d'en Eugen Drewermann
Gràcies
per la visita
Miquel
Sunyol
sscu@tinet.cat
23 Desembre 2004
Última actualització: febrer 2020
Per
dir la teva
Pàgina
principal de la web
Catequesi nadalenca
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
Ara Pacis Augustae
Altar commemoratiu de la pau fet elevar per l'emperador August al Camp de Mart de Roma, entre els anys 13 i 9 aC, considerat una de les millors obres, i de les més característiques, de l'art romà de l'època. Era un espai quadrat, a cel obert, amb una ara al centre. Les excavacions de l'any 1937 permeteren de reconstruir-lo molt prop del lloc que havia ocupat originàriament. Les parets tenen relleus, per dins i per fora, glorificant Roma i August i la seva família: processó cívica de consagració del monument en la qual figuren l'emperador i els seus, i al·legories de la fundació de Roma.
El gobernador de Éfeso
y la inscripción de PrieneEn Éfeso, capital de la provincia romana de Asia Menor, el gobernador Paulo Fabio Máximo se preguntaba qué podía hacer para dar las debidas gracias y apropiados honores a Augusto por haber salvado a la República, que pronto sería imperio, de su orgía de autodestrucción.
John Dominic Crossan
El poder de la parábola
(pp.153-154)
El gobernador proponía, por tanto, que el cumpleaños de Augusto se convirtiera en el día de Año Nuevo para todas las ciudades de Asia Menor (la moderna Turquía occidental).
La Liga de Ciudades Asiáticas aceptó con entusiasmo esa sugerencia. Propuesta y aceptación fueron grabadas en piedra para ser conservadas en recintos sagrados dedicados a la diosa Roma y al dios Augusto, la pareja divina en el centro del nuevo orden mundial. Nuestra inscripción más completa procede de Priene, justo al sur de Éfeso. Está fechada en el 9 a.C. y legisla el cambio de calendario del gobernador después de este efusivo preámbulo.
Emilio Morera Llauradó
Tarragona Cristiana (Vol. I), pag. 117-118
Tarragona 1897Gerundense
en su Paralipomenon
aseguró que el decreto de Augusto ordenando el empadronamiento de los súbditos del Imperio (Evangelio de San Lucas) que obligó a la Santísima Virgen a trasladarse a Bethlem, fue refrendado durante la estancia del emperador en Tarragona (Datum Tarracone), y llevaba fecha de la Era española, asertos desmentidos por D. Antonio Agustín, Morales, el P. Flórez y otros; así no faltó historiador que se entretuvo en demostrar que la legión tarraonense fue la encargada de llevar a efecto la sentencia contra el Justo, dictada por el pretor Poncio Pilatos.