Quines realitats vius 
com mediacions del Regne?
Déu intervé a la història?
 

A principis de segle Alfred LoisyL'Évangile et l'Église (1902) ja ens deia que “les conditions dans lesquelles s’est produit l’Évangile ont à jamais disparu"Les condicions en les quals ha sorgit l'Evangeli ja han desaparegut per a sempre, i aquestes condicions avui dia desaparegudes són les que feren possible i intel·ligible una expressió com Regne de Déu. Si avui pot ser legítim utilitzar aquesta mateixa expressió, és sabent que l’entenem (els que la diuen com els que l’escolten) d’una manera molt diferent a com la van entendre Jesús i els seus oients. 

Manifesto aquí el meu acord fonamental amb Raimon PanikkarNascut a Barcelona 1918, catedràtic emèrit de Filosofia Comparada de la Religió (Universitat de Califòrnia)

    El Dios de la historia (a no ser que sigamos justificando holocaustos escatológicamente) ha fracasado, ha perdido su credibilidad. Para defenderlo hay que hacer piruetas de todas clases. En el fondo se reducen a dos: primero, en afirmar que a la larga, al fin de los tiempos, Dios triunfa; segundo, en sólo considerar a la corta, al Dios histórico de los vencedores. Asistimos, entonces, como en los tiempos más remotos, a una lucha entre Dioses. 

    La imagen más saliente del Dios bíblico, visto desde Asia, no es la de Dios como Ser, ni siquiera como Ser supremo, sino la de un cabecilla divino, el Dios de un pueblo, el Dios de unos guerrilleros, el Dios de una causa cuyos creyentes creen que es buena; el Dios de los cruzados de hace unos siglos y el de los pobres de ahora, pero que parece que de hecho es impotente para liberar la humanidad de la pobreza así como antes tampoco triunfó en los "Santos Lugares", ni antaño defendiendo Jerusalén contra los romanos. 

    Este Dios bíblico, caudillo de pueblos, de ejércitos o de guerrilleros viene intentando pelear causas justas según sus combatientes. Digámoslo con llaneza pero también con claridad. Yo vibro y me entusiasmo al igual que todos ustedes por el Dios de los pobres ahora y creo que su causa es justa, pero no puedo evitar dos observaciones. 

    La primera: también los cruzados creían luchar por una causa justa.  

    Segunda, y para nosotros más decisivo aún: este Dios de los pobres, que tan tarde parece haberse despertado, viene intentando restablecer la justicia desde hace mucho; pero, dicho sin sarcasmo, para los millones de vencidos y explotados en estos últimos miles de años no les ha aportado mucha consolación.

Dios en las religiones
V CONGRESO DE TEOLOGÍA
 Madrid, septiembre 95
Un cop escrit això, me n’he anat a la botiga a comprar. El tema del dia era el del sorteig de la mili, el fill que havia quedat “exento” i el fill a qui li havia tocat Canaries. Una dona, ja d’anys, ha deixat anar aquesta frase: “Los buenos siempre tienen peor suerte que los malos”. M’ha semblat que les seves experiències de vida també li confirmaven que el Déu batallador de causes justes és una mica impotent. 

Tota aquesta problemàtica de Déu com “Senyor de la història” ja està plantejada a la biblia, i , tal i com ja va assenyalar fa molts anys von Rad (entre altres), no hi ha en ella una resposta consensuada. 

 

 
 

Jesús és l'única solució?
Escollir
el capítol
que vulguis
L'hora de les exclusions?
 
 
 
Aniràs a la pàgina principal d'aquest estiu
Aquí ho trobaràs tot, fins i tot les cites bíbliques
 
 
 
 
Per dir la teva
Per saber la dels altres


 
 
 
 
 


       Cada mes, un capítol de "Amb el pretext d'una enquesta"
 

octubre L'han llegit i han dit... Els comentaris que em van fer els primers lectors del fulletó. Són els que em van animar a fer aquesta web
novembre Resar...Pregar...  Déu és un ser personal? L'esperiència de la pregària ens porta a reflexionar si Déu és un ser personal. Auto-reflexió personal o comunicació directe amb Déu
desembre Jesús de Natzaret, és la divinitat encarnada? Les afirmacions dels cristians sobre la divinitat de Jesús, quin sentit poden tenir avui dia en un món intercultural i en contacte amb altres religions
gener Autors que m'han ajudat a l'hora de parlar de Jesús Alguns autors es converteixen en testimonis que obren camí vers un coneixement no màgic de Jesús de Natzaret
febrer Jesús, l'única solució? La contemplació de l'encarnació ens posa qüestions sobre si jesús és l'únic mediador, únic salvador i sobre el paper de les altres religions salvífiques
març Déu intervé a la nostra història? Déu es manifesta com impotent senyor de la història
abril L'hora de les exclusions? Comentaris a un discurs del P: General dels jesuïtes: senyala els camins propis del carisma ignasià preguntant-se sobre diverses formes d'apostolat
maig El "requadre provocatiu" Uns quants exemples del que capellas i teòlegs saben i no volen comunicar als seus fidels. Vers una comprensió no teística de Déu