PERTINENÇA A LA COMPANYIA...
"FER PASTORAL"
L'hora de
les exclusions?
 
Aprofito aquí uns comentaris que vaig fer a un discurs del P.General de la Companyia de Jesús, Peter-Hans Kolvenbach, a la Congregació de Provincials europeus (octubre del 95),  el tarannà del qual era de nou reafirmat en una carta seva de novembre del 96. El títol que hi vaig posar (L’hora de les exclusions?) no em va demanar molta imaginació i me’l oferia el mateix P.General: “La Companyia exclou la possibilitat de viure...”. I jo comentava en una carta de febrer del 96 al meu germà...
        Tinc sobre la taula, a l'espera de fer-li alguns comentaris al Ramir Pàmpols, un discurs del general als provincials d'Europa. Recordo que fa uns anys, a la seva visita a Manresa a on vam anar a fer un aplec tota la província, el general va dir (o millor, ens va demanar) que podíem fer experiències fins que arribés la Congregació General. Conseqüentment, un cop feta la Congregació, ha arribat l'hora de tancar portes i camins i marcar "horitzons específics", ja que ara els jesuïtes ("el cos apostòlic de la Companyia") disposa de "tot allò que necessita per a saber per quin camí tirar", afirmació que em sembla una mica pretensiosa després d'una Congregació General a on es van passar més de la meitat del temps sense saber què hi feien. 

        Ha arribat l'hora de les exclusions: "La Companyia exclou la possibilitat de viure com un institut secular; també exclou la possibilitat de ser una pia unió de professionals; descarta així certes formes de vida monàstica o conventual o certes maneres de viure o de treballar secularitzades". I ha arribat el moment de reafirmar el "nostre mode de procedir" i el "nostre camí". 

        En teoria, no hi ha res a dir, però el General “no habla por hablar”: ell deu tenir in mente jesuïtes i grups concrets que li semblen haver anat vivint aquests darrers anys allunyats del “nostre camí”. Però és molt possible que la major part d’aquests jesuïtes pensin també que la seva manera de viure (des de la conventual a la secularitzada) ha estat la resposta que, a través d’ells, l’Esperit ha donat a la diversitat de situacions vivencials dels homes i dones d’Europa, i que estiguin força contents de que el carisma ignasià pugui ser viscut de moltes maneres. 

        Més greu em sembla l'exclusió en el camp de "les espiritualitats". La pràctica conseqüent d'un autèntic discerniment és tasca de tota persona. Però, ¿vols dir que és condició sine qua non d'aquest autèntic discerniment, ni que hagi d'ésser orant, la "familiaritat amb Déu"? El misteri de Déu, ¿només pot ser viscut per un jesuïta sota les formes de la "familiaritat"? ¿Què vol dir el general quan es refereix a la "familiaritat amb Déu, personal i comunitària"? ¿A l'hora diària d'oració? ¿A un mètode concret de "fer oració"? Si aquesta familiaritat amb Déu vol ser un reflex de l'Abba de Jesús, ¿estaríem tots els jesuïtes obligats a tenir la mateixa espiritualitat que Jesús, a tenir de Déu la seva mateixa concepció? Ja saps que moltes vegades he dit que Jesús estava una mica equivocat en la seva manera de pensar sobre Déu i que el seu Abba fàcilment seria explicat per un psicoanalista en el fet de ser "fill de pare desconegut". 
  

Interessant rellegir sota aquesta òptica la seva discussió amb els jueus del capítol 8 de l'evangeli de Joan.
                      Tota la raó li podem donar quan afirma que "només qui ha acollit de debò, a la seva manera de viure, estil de vida i treball, qui ha fet, en la seva existència personal, l'experiència de Déu, podrà transmetre aquesta experiència a altres i desitjarà comunicar-la", però ¿serà sempre per a tot jesuïta aquesta experiència la "de Déu en el seu Fill per l'Esperit Sant"? 
 
Dimecres 14 a la nit. Més de mitja Espanya està vivint ara una història bíblica: la de Goliat i David. Està jugant el Barça contra el Numància a la Copa del Rei (em sembla que són ja a quarts de final). El Barça és el Barça "més que un club", i el Numància és un equip de segona divisió B, i és l'equip de Sòria. En el primer partit jugat a Sòria van quedar dos a dos: un ridícul total per al Barça. Ara estant jugant el segon partit, a Barcelona, i als sis minuts de partit el Numància guanyava ja per un gol. Diuen que una tercera part de Sòria està aquesta nit al camp del Barça. La primera part ha acabat, ja més lògicament, amb un 3-1 a favor del Barça, resultat que encara continua ara, passada ja més de mitja part de la segona part. Estem al minut 40 de la segona part. Al final, ha guanyat en Goliat
Per una altra part, sembla que la història bíblica de Goliat i David és una història ecologista, a la qual es vol dir que les noves armes de ferro no són de cap manera definitives: "Más tarde, en torno al año 1000, los filisteos provistos de armas de hierro, comenzaron a hacer incursiones en territorio de Israel desde su base de operaciones en las llanuras meridionales cercanas a la costa. Estas incursiones fueron tomando cada vez un cariz más grave..."
        La carta va sortint a trossos... 

        El discurs del general té més temes a reflexionar. Un d'ells és el de l'equilibri "entre el camí llarg i el directe". El camí llarg seria el de “les nombroses mediacions”, el de “tota una xarxa de centres, institucions, organismes, obres, moviments”, el del “testimoni silenciós”, el de “la presència discreta i pacient als medis científics i marginals”, el de “la sal que desapareix a la terra”. I el directe el va definint com el de “proclamar la Paraula des dels terrats”, el de “ser llum que brilla en el món”, el de “interpel·lar directament i sistemàtica”, el de “proposar la fe de manera que colpeixi”. 

        No sé si un altre crític més primmirat que jo trobaria un cert distanciament entre el general i la Congregació General. El general ja avança que la Congregació General no ha entrat "en els detalls d'aquest difícil problema" (una manera de dir que té les mans lliures), i pregunta (certament als jesuïtes europeus que directa o indirectament han format part de la Congregació General) si pot sobtar el que “s’arribi a qüestionar si tants preparatius i tantes mediacions, gestions i administracions, tècniques i mètodes, no constitueixen una xarxa tan espessa que el testimoni no arriba a manifestar-s’hi i a brillar”.

        És cert que es separa -almenys, teòricament- d'aquell grup que "no s'acontenten amb formular la pregunta i afirmen, certament sense cap justificació, que aquesta xarxa de mediacions acabarà per empresonar-nos dins totes les ambigüitats de la cultura ambient". Però ¿seria una exageració dir que emotivament formaria part d'aquest grup? Deixa anar que "és molt possible que, a Europa, el testimoni silenciós estigui passat de moda"; ha d'admetre que "la Congregació General no ha exclòs cap camí", però afirma que, en cas de seguir el camí llarg, "la Companyia... no pot de cap manera impedir que el jesuïta, que per definició és un enviat, no tingui una consciència clara de la seva missió. En té [el jesuïta] tot el dret". No deixa d'ésser curiós aquest posicionar-se del general entre la Companyia o la Congregació General i el jesuïta concret per tal de defensar els drets individuals d'un jesuïta a tenir una consciència clara de la seva missió. I vol condicionar l'opció deixada oberta per la Congregació General del camí llarg  a que "aparegui clarament a què condueix i a on vol arribar". 

        És cert que el general no perd l’equilibri en les seves afirmacions (“Europa té sens dubte necessitat urgent de testimoni directe” / “Europa és una realitat massa complexa perquè no sigui precís, avui i més tard, utilitzar els camins llargs de la evangelització”); em sembla que allò que ell vol excloure -crec que estem davant "un discurs de l’exclusió”- és el que el meu amic Sant Joan de la Creu deia de “ir por donde no sabemos para venir a donde no sabemos”. El general demana “que, ja sigui llarg o curt, estigui clarament marcat”. Es pot manar que deixem d’anar a les palpentes?  Es pot manar que la nit deixi de ser nit? 

        Segueixo un altre dia: el dilluns 19. Acabo ja aquest punt. Fa una miqueta de gràcia que ens demanin que proclamem la Paraula “des dels terrats” els mateixos (ja veus que aquí no em refereixo a ell individualiter o personaliter, sinó functionaliter, com a “alt funcionari de l’església romana”) que van fent callar tanta gent, amb els quals jo em puc sentir més o menys identificat: Alfred Loisy, Georges Morel, Jacques Pohier, José Mª Díaz-Alegría, Hans Kung, Leonardo Boff, Eugen Drewermann, Jacques Gaillot Ara afegiria el nom del teòleg de Sri Lanka, Tissa Balasuriya… I els mateixos que han posat tants entrebancs, alguns insuperables, a tots aquells que han pensat que podien enfilar-se a les teulades d’algun partit d’esquerra per proclamar des d’allí la Paraula (Horacio Lara, Josep Mª Borri, Ramiro Reig, Isidoro Galán, Fernando Cardenal, Ramir Pàmpols, Rafa Yuste…). 

        Jo diria que aquest, a nivell d'Europa, és un discurs pre-post-modernista.


 
 
 
  
Papa blanco ELIGE Papa negro
Sólo cuando el papa pudo estar seguro de que los jesuitas "cambiarían de conducta y elegirían un General aceptable para él, les dejó hacer". Pero, aun en esas circunstancias, él quiso inaugurar personalmente la trigésimotercera Congregación General en la propia curia de los jesuitas, situada en Borgo Santo Spirito, a pocos metros de la sede del célebre Santo Oficio; y con su presencia, impuso prácticamente la elección de Piet Hans Kolvenbach, un holandés considerado como moderado.
 
    Eugen Drewermann
    Clérigos
    Psicograma de un ideal
    Pág 417
    (Citando a  P de Rosa, Gottes erste Diener, pag 177)


 Si has arribat aquí des de UN GENERAL EN EL POZO

Aquest tema, L'hora de les exclusions? forma part de

Amb el pretext d'una enquesta

que a finals de 1998 va iniciar aquesta web.

octubre L'han llegit... i han dit...
Els comentaris que em van fer els primers lectors del folletó. Són els que m'encoratjaren a fer aquesta web.
L'experiència de la pregària ens porta a reflexionar si Déu és un ser personal. Auto-reflexió personal o comunicació directe amb Déu
novembre Resar...Pregar... Déu és un ser personal?
L'experiència de la pregària ens porta a reflexionar si Déu és un ser personal. Auto-reflexió personal o comunicació directe amb Déu.
L'experiència de la pregària ens porta a reflexionar si Déu és un ser personal. Auto-reflexió personal o comunicació directe amb Déu
desembre Jesús de Natzaret, és la divinitat encarnada?
Les afirmacions dels cristians sobre la divinitat de Jesús, quin sentit poden tenir avui dia en un món intercultural i en contacte amb altres religions
Les afirmacions dels cristians sobre la divinitat de Jesús, quin sentit poden tenir avui dia en un món intercultural i en contacte amb altres religions
gener Autors que m'han ajudat a l'hora de parlar de Jesús
Alguns autors es converteixen en testimonis que obren camí vers un coneixement no màgic de Jesús de Natzaret
Alguns autors es converteixen en testimonis que obren camí vers un coneixement no màgic de Jesús de Natzaret
febrer Jesús, l'única solució?
La contemplació de l'encarnació ens posa qüestions sobre si Jesús és l'únic mediador, únic salvador i sobre el paper de les altres religions salvífiques
La contemplació de l'encarnació ens posa qüestions sobre si Jesús és l'únic mediador, únic salvador i sobre el paper de les altres religions salvífiques
març Déu intervé a la nostra història?
Déu es manifesta com impotent senyor de la història
Déu es manifesta com impotent senyor de la història
abril L'hora de les exclusions?
Comentaris a un discurs del P: General dels jesuïtes: senyala els camins propis del carisma ignasià preguntant-se sobre diverses formes d'apostolat
Comentaris a un discurs del P: General dels jesuïtes: senyala els camins propis del carisma ignasià preguntant-se sobre diverses formes d'apostolat
maig El "requadre provocatiu"
Uns quants exemples del que capellans i teòlegs saben i no volen comunicar als seus fidels. Vers una comprensió no teística de Déu
Uns quants exemples del que capellans i teòlegs saben i no volen comunicar als seus fidels. Vers una comprensió no teística de Déu
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
Abril 1999
Última actualització: novembre 2016
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Coses de jesuïtes...
Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2015)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)