PERTINENÇA
A LA COMPANYIA...
"FER PASTORAL" |
L'hora de
les exclusions?
|
Aprofito aquí uns comentaris que vaig fer a un discurs del P.General de la Companyia de Jesús, Peter-Hans Kolvenbach, a la Congregació de Provincials europeus (octubre del 95), el tarannà del qual era de nou reafirmat en una carta seva de novembre del 96. El títol que hi vaig posar (L’hora de les exclusions?) no em va demanar molta imaginació i me’l oferia el mateix P.General: “La Companyia exclou la possibilitat de viure...”. I jo comentava en una carta de febrer del 96 al meu germà... |
Tinc sobre la taula, a l'espera
de fer-li alguns comentaris al Ramir Pàmpols, un discurs del general
als provincials d'Europa. Recordo que fa uns anys, a la seva visita a Manresa
a on vam anar a fer un aplec tota la província, el general va dir
(o millor, ens va demanar) que podíem fer experiències
fins que arribés la Congregació General. Conseqüentment,
un cop feta la Congregació, ha arribat l'hora de tancar portes i
camins i marcar "horitzons específics", ja que ara els jesuïtes
("el cos apostòlic de la Companyia") disposa de "tot allò
que necessita per a saber per quin camí tirar", afirmació
que em sembla una mica pretensiosa després d'una Congregació
General a on es van passar més de la meitat del temps sense saber
què hi feien.
Ha arribat l'hora de les exclusions: "La Companyia exclou la possibilitat de viure com un institut secular; també exclou la possibilitat de ser una pia unió de professionals; descarta així certes formes de vida monàstica o conventual o certes maneres de viure o de treballar secularitzades". I ha arribat el moment de reafirmar el "nostre mode de procedir" i el "nostre camí". En teoria, no hi ha res a dir, però el General “no habla por hablar”: ell deu tenir in mente jesuïtes i grups concrets que li semblen haver anat vivint aquests darrers anys allunyats del “nostre camí”. Però és molt possible que la major part d’aquests jesuïtes pensin també que la seva manera de viure (des de la conventual a la secularitzada) ha estat la resposta que, a través d’ells, l’Esperit ha donat a la diversitat de situacions vivencials dels homes i dones d’Europa, i que estiguin força contents de que el carisma ignasià pugui ser viscut de moltes maneres. Més greu em sembla
l'exclusió en el camp de "les espiritualitats". La pràctica
conseqüent d'un autèntic discerniment és tasca de tota
persona. Però, ¿vols dir que és condició sine
qua non d'aquest autèntic discerniment, ni que hagi d'ésser
orant, la "familiaritat amb Déu"? El misteri de Déu,
¿només pot ser viscut per un jesuïta sota les formes
de la "familiaritat"? ¿Què vol dir el general quan es refereix
a la "familiaritat amb Déu, personal i comunitària"?
¿A l'hora diària d'oració? ¿A un mètode
concret de "fer oració"? Si aquesta familiaritat amb Déu
vol ser un reflex de l'Abba de Jesús,
¿estaríem tots els jesuïtes obligats a tenir la mateixa
espiritualitat que Jesús, a tenir de Déu la seva mateixa
concepció? Ja saps que moltes vegades he dit que Jesús estava
una mica equivocat en la seva manera de pensar sobre Déu i que el
seu Abba fàcilment seria explicat
per un psicoanalista en el fet de ser "fill de pare desconegut".
És cert que el general no perd l’equilibri en les seves afirmacions (“Europa té sens dubte necessitat urgent de testimoni directe” / “Europa és una realitat massa complexa perquè no sigui precís, avui i més tard, utilitzar els camins llargs de la evangelització”); em sembla que allò que ell vol excloure -crec que estem davant "un discurs de l’exclusió”- és el que el meu amic Sant Joan de la Creu deia de “ir por donde no sabemos para venir a donde no sabemos”. El general demana “que, ja sigui llarg o curt, estigui clarament marcat”. Es pot manar que deixem d’anar a les palpentes? Es pot manar que la nit deixi de ser nit? Segueixo un altre dia: el dilluns 19. Acabo ja aquest punt. Fa una miqueta de gràcia que ens demanin que proclamem la Paraula “des dels terrats” els mateixos (ja veus que aquí no em refereixo a ell individualiter o personaliter, sinó functionaliter, com a “alt funcionari de l’església romana”) que van fent callar tanta gent, amb els quals jo em puc sentir més o menys identificat: Alfred Loisy, Georges Morel, Jacques Pohier, José Mª Díaz-Alegría, Hans Kung, Leonardo Boff, Eugen Drewermann, Jacques Gaillot … I els mateixos que han posat tants entrebancs, alguns insuperables, a tots aquells que han pensat que podien enfilar-se a les teulades d’algun partit d’esquerra per proclamar des d’allí la Paraula (Horacio Lara, Josep Mª Borri, Ramiro Reig, Isidoro Galán, Fernando Cardenal, Ramir Pàmpols, Rafa Yuste…). Jo diria que aquest, a nivell d'Europa, és un discurs pre-post-modernista. |
ELIGE | |||||
Sólo cuando el papa pudo estar seguro de que
los jesuitas "cambiarían de conducta y elegirían un General
aceptable para él, les dejó hacer". Pero, aun en esas circunstancias,
él quiso inaugurar personalmente la trigésimotercera Congregación
General en la propia curia de los jesuitas, situada en Borgo Santo Spirito,
a pocos metros de la sede del célebre Santo Oficio; y con su presencia,
impuso prácticamente la elección de Piet Hans Kolvenbach,
un holandés considerado como moderado.
Eugen Drewermann
Clérigos
Psicograma de un ideal
Pág 417
(Citando a P de Rosa, Gottes erste
Diener, pag 177)
|
Aquest tema, L'hora de les exclusions? forma part de
que a finals de 1998 va iniciar aquesta web.
octubre | L'han llegit... i han dit...
Els comentaris que em van fer els primers lectors del folletó. Són els que m'encoratjaren a fer aquesta web.
|
|
novembre | Resar...Pregar... Déu és un ser personal?
L'experiència de la pregària ens porta a reflexionar si Déu és un ser personal. Auto-reflexió personal o comunicació directe amb Déu.
|
|
desembre | Jesús de Natzaret,
és la divinitat encarnada?
Les afirmacions dels cristians sobre la divinitat de Jesús, quin sentit poden tenir avui dia en un món intercultural i en contacte amb altres religions
|
|
gener | Autors que m'han ajudat
a l'hora de parlar de Jesús
Alguns autors es converteixen en testimonis que obren camí vers un coneixement no màgic de Jesús de Natzaret
|
|
febrer | Jesús, l'única
solució?
La contemplació de l'encarnació ens posa qüestions sobre si Jesús és l'únic mediador, únic salvador i sobre el paper de les altres religions salvífiques
|
|
març | Déu intervé
a la nostra història?
Déu es manifesta com impotent senyor de la història
|
|
abril | L'hora de les exclusions?
Comentaris a un discurs del P: General dels jesuïtes: senyala els camins propis del carisma ignasià preguntant-se sobre diverses formes d'apostolat
|
|
maig | El "requadre provocatiu"
Uns quants exemples del que capellans i teòlegs saben i no volen comunicar als seus fidels. Vers una comprensió no teística de Déu
|
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat Abril 1999 Última actualització: novembre 2016 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2015) Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Amb el pretext d'una enquesta (1998)