Ball de GitanesLa dansa la va muntar en un principi el director de l'Esbart Dansaire de Tarragona, Salvador Fà i Llimiana. Amb algun retoc per adaptar-la a la nova música, és aproximadament la que ha arribat fins als nostres dies.
Cadascuna de les set parts del Ball té la seva coreografia pròpia, a la qual cal afegir la que des del 1997 es fa servir per baixar les escales de la Catedral el dia de la tornada de processó. Aproximadament, és així:
Sortida i marxa: les dues músiques de sortida (16 compassos) es fan amb punt de galop. La posició de marxa és en dues fileres de 4 persones, amb l'Estaquirot i el pal al mig. A l'últim compàs, amb el rellentí de la música, es fa un tomb cap a la dreta passant per sota la cinta que els dansaires porten agafada.
La posició de ball és en rodona, amb les parelles encarades i les cintes agafades amb la mà de fora. Les noies es col·loquen a la dreta i els nois a l'esquerra. El punt és de tres passes ràpides de costat començant amb el peu dret: dret, esquerre, dret i salt amb la cama esquerra enlaire (tipus espolsada). La tornada es fa a l'inrevés: esquerre, dret, esquerre i salt amb la cama dreta enlaire. Cada vegada que se surt i s'entra es canvia de parella, fins al compàs 32, en què tornes a quedar encarat amb la teva parella. Per destrenar es fa el mateix en sentit contrari.
Es fa exactament el mateix pas i els mateixos compassos que a la trena, però sense canviar de parella: sempre són les mateixes dues persones les que van voltant entre elles.
La posició és en rotllana, tothom de cara enfora. Els nois queden quiets aguantant les dues cintes (la seva i la de la parella), i la noia es disposa a ballar i coqueteja amb el galeró. Els galerons se situen davant de dues de les noies (sempre amb una noia entremig, de manera que queden encarats) i fan una sèrie de puntejos saltant amb els dos peus avançats alternativament: dos puntejos la primera vegada i tres, més ràpids, la segona. Això es repeteix tres vegades, i a la quarta es fan dos puntejos i es posen els peus junts. El galeró fa tres passes enrere i tres endavant mentre la balladora li ofereix les mans obertes amb el palmell enlaire. Aleshores el galeró s'agenolla davant la noia posant les mans sobre les d'ella i, quan s'aixeca, fa un gir enrere i cap a la dreta per canviar de balladora.
Amb les parelles col·locades de dues en dues a cada costat del pal, alternant homes i dones, i amb la música de la marxa, es fa punt de galop. L'últim ballador de cada grup, fent esses al voltant dels seus companys, passa a col·locar-se el primer, i així successivament fins a arribar a la plaça.
Fins al 1991 les tonades que acompanyaven el grup eren les mateixes que les tradicionals del Penedès. Arran de la troballa d'unes partitures del mestre Ramon Bonet referents al nostre Ball, es van arranjar el mínim possible per adaptar-les a la coreografia existent, i des d'aquell any tenim músiques diferenciades per a les figures del "ball" i dels "galerons". L'entrada i la sortida continuen sent les mateixes que al Penedès.
Normalment el Ball va acompanyat per un grup de grallers i timbals. Al principi eren els Grallers de l'Esbart Dansaire i, quan van desaparèixer, li toquen per torns els diferents grups de músics tarragonins.
