|
La llengua catalana
Marc legal
l marc legal relatiu a
l'àmbit lingüístic figura, pel que fa a l'Estat espanyol, en la
Constitució de 1978 (bàsicament l'article 3), en els estatuts
d'autonomia de Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó, i es
desplega a Catalunya amb la Llei de política lingüística del 1998 (que
substitueix la Llei de normalització lingüística del 1983), a les Illes
Balears amb la Llei de normalització lingüística (1986), i al País
Valencià amb la Llei d'ús i ensenyament del valencià (1983).
D'acord amb aquesta
legislació el català és la llengua pròpia de Catalunya, Illes Balears i
País Vencià, a part de ser-hi llengua
oficial com també ho és el castellà. A Andorra, el català és l'única
llengua oficial segons l'article 2 de la Constitució del Principat
d'Andorra del 1993. Ni la Catalunya Nord ni l'Alguer disposen de
legislació pròpia pel que fa a la llengua.
D'altra banda, l'11
de desembre de 1990 el Parlament Europeu aprovà la "Resolució
sobre la situació de les llengües a la comunitat i sobre la de la
llengua catalana". Aquesta resolució reconeix la identitat i la
vigència actual i l'ús de la llengua catalana en el context de la Unió
Europea i proposa la seva incorporació en determinades actuacions de
les institucions europees.
Endarrere |