Des dels seus orígens cristians, les comarques orientals d'Aragó: l'Alta ¡ Baixa Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, la Terra Alta i el Matarranya, prop de 5.000 km2 que s'estenen del Pirineu Fins als Ports de Morella-al voltant de 50.000 parlants ténen com a pròpia la llengua catalana. Aquesta llengua ha estat present en la documentació d'estes terres fins al segle XVIII -com es pot comprovar en els arxius municipals- quan, amb els anomenats decrets de Nova Planta, s'imposà el castellà com a única llengua oficial a tot l'Estat. Fins allavons, el català escrit per reis, nobles, notaris, capellans gaudia de l'estatus de llengua cooficial de la Corona d'Aragó.

Malgrat perdre la seva situació de privilegi, el poble ha continuat mantenint el català com a llengua materna, encara que només a nivell oral, fins a l'actualitat.
La pèrdua de l'oficialitat i el pes de les diferents prohibicions del seu ús públic -I'última en l'època franquista-, així com la influència creixent del castellà en l'educació i en els mitjans de comunicació, han provocat que els propis parlants s'avergonyisquen del seu ús fora de l'ambient familiar o local i hagin arribat a anomenar-la "xapurreau" (nom despectiu amb què els sectors més reaccionaris la van batejar per tal de desprestigiar-la i fer-la desaparèixer).
Amb l'adveniment de la democràcia, la pol·lèmica sobre la llengua va eixir al carrer. Diferents persones i associacions d'arreu de la Franja han anat demanant, poc a poc, el reconeixement dels diferents drets d'ús que tota llengua hauria de tenir. Però el camí cap a la normalització del català a l'Aragó no és gens fàcil. L'actual Estatut d'Autonomia només planteja la conservació i I'estudi de les anomenades modalitats pròpies com si d'una resta arqueològica es tractés.