|
El medi natural d'Andorra
El paisatge andorrà és de tipus
alpí i la fesomia del seu relleu està caracteritzada en la seva major part per
formes de modelat d'origen glacial i periglacial, com ara els cims de forma
piramidal, els circs glacials, els estanys, les valls en forma de com i una
gran profusió de cingleres i tarteres.
També cal destacar, en el paisatge
d'Andorra, les morenes i els dipòsits de sedimentació, constituïts per
materials tous, que faciliten el desenvolupament de l'activitat agrària allà
on el clima ho permet.
S'ha de remarcar, finalment, que la
força dels processos erosius en un medi amb pendents extrems ha anat
desdibuixant la genuïna forma de com de les valls glacials i les ha
transformades en valls d'aparença fluvial, profundes i estretes, que dificulten
l'expansió dels principals centres urbans i les activitats humanes, en general.
Una
vall en forma d'Y
Tal com hem vist abans, llevat de
l'extrem nord-est del territori (el Pas de la Casa), que pertany a la
conca de l'Arièja, les aigües de les valls andorranes van a parar a la
Mediterrània. La xarxa de drenatge està formada per una munió de torrents,
rierols i rius, tributaris, en l'últim terme , de la Gran Valira, un riu format
a la localitat d'Escaldes per la confluència dels seus dos afluents principals:
la Valira del Nord o d'Ordino i la Valira, finalment, deixa Andorra a l'indret
de la Farga de Moles i desemboca al Segre a la ciutat de la Seu d'Urgell.
Finalment, podem dir que aquesta
disposició de la xarxa fluvial atorga a les valls andorranes una forma d'Y, que
té el seu punt de confluència al sector més ample de la vall.
Torna endarrere |
Alresoft. Alresoft és una marca
registrada.