 |
|
El que volem és el que queda reflectit a les nostres al·legacions i comunicats, és a dir: Oposarnos al planejament urbanístic de l'Ajuntament, de convertir el nostre barri en un polígon industrial pels següents motius: 1.- Va en contra dels interessos dels veïns de la zona i dels ciutadans de Reus en general 2.- Constitueix un atemptat ecològic i estètic 3.- No respon a una necessitat real de la ciutat 4.- Respon a una idea negativa i equivocada del concepte de progrés 5.- Ofega el creixement racional i equilibrat de la ciutat. 6.- Es contradiu amb la filosofia del mateix Ajuntament de Reus, tal com s'expressa a la mateixa web (apartat de Medi Ambient) de l'esmentat consistori "L'àrea es cuida del medi rural i dels espais naturals, entorns que formen part del nostre passat i dels quals hem de garantir la continuïtat si volem una ciutat amable i respectuosa amb el medi". |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
 |
|
I tots aquest punts els argumentem a continuació:
1.- Això es casa nostra. Té un valor. El valor que té una casa i un terreny (en molts casos la única casa i l'únic terreny que tenim per viure-hi). Té el valor del que és i el del valor afegit, en molts casos, de medi de subsistència total o parcial, a més d'habitatge. A més, constitueix un dels pocs "pulmons verds" de la perifèria de la ciutat. Que no ens vinguin amb raonaments "economicistes" propis d'empresa privada especulativa; un ajuntament democràtic no és una empresa privada... o potser estem en un error?.
2.- És una zona viva, activa, amb cases rehabilitades o de construcció relativament recent, amb conreus de regadiu, densament poblada, que conserva restes històriques (com refugis antiaeris de la guerra civil), on encara hi ha harmonia entre la població humana i la fauna, on encara s'hi poden observar poblacions molts diverses d'aus i altres espècies com rats penats o cuques de llum (veure article), moltes d'elles espècies protegides. La pervivència de la major part d'aquestes espècies depèn de la pervivència del medi rural. Es pretén matar una zona viva per substituir-la per un polígon mort?.
3.- Les expectatives d'industrialització a Reus, ja estaven sobrevalorades abans de la crisi industrial actual. A més, Reus està molt propera a zones industrialment més competitives. Així doncs, fins i tot a l'època daurada de la indústria, ja calia buscar el desenvolupament de Reus com a ciutat de comerç, serveis, cultura i turisme (aspecte, aquest dos últims, encara poc desenvolupats i en que Reus té un gran potencial). De polígons industrials ja anem en escreix servits, a Reus (només cal veure el grau d'ocupació real que tenen - ull!! ocupació real no vol dir "urbanització" o superfície construïda!-).
4.- Els polígons industrials responen a una idea de progrés quan en ells s'hi ubiquen instal·lacions productives. L'especulació per l'especulació no és progrés; polígons en gran part buits, plens de naus buides, amb que el principal i quasi únic moviment econòmic és el de la compravenda de naus i parcel·les no és progrés, no crea riquesa social. Així doncs, que no ens vinguin parlant de "progrés".
5.- El casc urbà de Reus està envoltat de polígons extremadament propers al centre. Si la nostra zona esdevé polígon industrial, aquest cercle quedarà encara més tancat, de manera que gran part de les entrades/sortides de Reus es faran a través de polígons. Una cosa es la política de que els llocs de treball siguin propers als llocs de residència i una altra que aquells ofeguin l'expansió de la ciutat. Y aquesta és, ara mateix, un dels escassos corredors de contacte del casc urbà amb la perifèria que ofereix una cara amable.
6.- Aquest punt queda ja argumentat pel mateix Ajuntament (o, si mes no, pel sector de la web de l'Ajuntament de la regiduria de Medi Ambient).