El Trabuc

 

La major part del terme d' Horta de Sant Joan és terreny abrupte, sobretot al Sud, entre les terres de Prat de Comte, Arnes, Paüls i Alfara de Carles (aquestes dues últimes al Baix Ebre), on les altituds constitueixen un autèntic límit natural.
 
Per veure el 
mapa augmentat
pitgeu aquí

A l'Est, destaca el coll d'Engrà amb el tossal d'en Grilló (1 076 m) i la punta de l'Escalerola a tocar de les terres de Prat de Comte.
Limitant amb Paüls hi ha el Montsagre, el coll de la Gilaberta, la punta de l'Aigua, Pinample, la moleta de les Canals, la Foradada, el Pinar, en Porquet, el coll d'en Camp, els rasos de Pujol i la punta de l'Espina (1 189 m).
Al terme amb Alfara de Carles es troba el collet dels Fenassars, el clot de l'Oró, les Clotes de Clementet, els rasos de Maraco i la Puntassa.

A la part Sud-Oest s'alça el Pi de Martí, el Grevolar, la Punta Blanca (1217 m), el coll de Safrà, la Punta del Coc, la Moleta, los Pradets, la vall del Torrero, les Roques de Benet, les moletes del Dou, els Estrets, la Moleta de Viernets, els Plans d'Arnes i els Ullals de la Rosa.
 

Roques de Benet
Montsagre

A la part Nord, amb límit amb Caseres, es troba la serra dels Pesells, amb unes altituds mitjanes de 500 m.

Al mig del terme es troba el municipi d'Horta de Sant Joan, en un sector on el terreny no té pendents tan pronunciats.
 

Els materials que constitueixen el terme es formaren durant el Mesozoic i el Cenozoic.

Les terres ocupades pels Ports de Beseit són constituïdes bàsicament pels materials més antics, formats en el Mesozoic, en gran part durant el període Juràssic (175 a 125 milions d'anys) els més nous i el Triàsic (225 a 190 milions d'anys) els més antics, que es troben al bell mig de la serralada.

El sector més planer del terme, on es troba el poble, és format per materials del Cenozoic de l'època oligocènica (37 a 23 milions d'anys), els més vells, i de la miocènica (29 a 10 milions d'anys), ja al sector de la serra de Pesells.
 
Estrets de Sotorres

 
 

El riu Algars (neix als Ports d'Arnes), que constitueix aproximadament la divisòria històrica entre l'Aragó i Catalunya, a més d'ésser el límit entre els bisbats de Saragossa i Tortosa, fa anar les seves aigües per les terres de ponent del terme.

Cabdal Mitjà del riu Algars a Horta de Sant Joan. 1965 - 1982

Riu Algars

Al riu Algars hi fan cap els barrancs de la vall de l'Infern i el de Vilans (per on passa el camí de Lledó a Riu CanaletesHorta), el riu dels Estrets, que rep les aigües del barranc del Carrer Ample, el Riu Sec, el de la Clotes de Clementet, el del Canal del Bacó, que drena tota la vall d'Uixó, el barranc de les Mont-reales, la vall d'en Pastor i els ullals de Franxo.

El riu del Piquer, que neix als ullals, ja en ple Ports d'Horta, i el qual pren el nom de Canaletes a l'altura de La Barca, desguassa a l'Ebre dins el terme de Benifallet. Hi desguassen en aquest riu les aigües dels barrancs del Molí, del Cup, de l'Hort del Frare, les del Closet, les del Salt, les d'en Piquer, també conegut com l'Avellaner, i les de les Gúbies de la Font d'en Gironer.
 
 

La CucurullaFont MajorAl terme destaquen moltes fonts, com la de la Rosa, la Bruta, la del Montsagre, la dels Racons de Velino, la de la Carrasca, la del Saüquer, la dels Masos de les Eres, la Font Blanca, la d'en Gironet, dels Ullals,
del Grevolet del Llorc, de la Gaberra, de la Tinella, de Corretja, de la Vena, del Llop, Font Major, del Corxo, de Montblanc, d'en Peretó, d'en Closet, de Pessetes, de les Piles i del Rilo.

Cova de Les Piletes
El predomini de les roques calcàries facilita l'existència de moltes coves i avencs, que permeten la pràctica de l'espeleologia: la de la Gerra, la Roca, la de Cerç, la del Boixetar, la de Farralló de la Vaca, la Cova Calda, la dels Lledoners, la Cova Llarga, la del Racó, la Cova Gran, la de Panxa Ampla, la de la Faixa Malladeta, la de les Fanecades, la de les Piletes, la del Conill (per on passa el segon riu subterrani més important de Catalunya).
 
 
 
 

Els Ports. És un dels indrets més bonics i més interessants del terme. Aquest massís calcari té una extensió de 800 Km2 repartits entre les comarques de la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i el Matarranya. Horta de Sant Joan és el municipi que en té més extensió. A més a més dels llocs interessants que es poden visitar (salts d'aigua, fonts, barrancs...), és pot observar la variada vegetació i fauna que hi ha.
 

Salt de Sotorres
Muntanya de Santa Bārbara

La Barca

El Ventador

Entre els indrets que es poden visitar es troben: el Ventador i el Salt de Sotorres (a la vall del riu Canaletes), les Heres, les Clotes (refugi muntanyenc), les Rases de Maraco (jaciment de fòs-
sils), les Roques de Benet (on es pot practicar l'escalada), el Salt de Ferrassó (sols amb aigua quan hi plou molt o es desfan les neus), la Barca, l'àrea recreativa de La Franqueta (a uns 7 Km, en direcció als Ports, on es poden trobar rostidors de carn, taules amb bones ombres i un petit embassament d'aigua).

A dos quilòmetres del poble es troba la Muntanya de Santa Bàrbara (o el Tossal), on es troba el convent de Sant Salvador; i a uns cinc quilòmetres, pel camí vell d'Horta a Bot, es troben les Olles (al riu Canaletes), que són cavitats formades per l'erosió de l'aigua.

Les Olles


(Índex)
(Situació)
Relleu
(Clima)
(Població)
(Economia)
(Edificis)
(Cultura)
(Història)