---

Es una plaça porticada amb arcades de mig punt i on totes les columnes són diferents.

	Porxos de la Plaça de l'Església

Els edificis que trobem, entre d'altres, són l'Ajuntament i l'Església Parroquial.

És un edifici quadrangular, d'estil renaixentista, amb arcades de mig punt a la part baixa, com els altres edificis de la plaça, amb finestrals sobre una cornisa al primer pis i un segon amb una galeria amb finestres de mig punt molt seguides. El porxo consta de cinc arcades sobre grosses columnes de fust monolític, unes, i sobre pilars quadrangulars les altres.
 

En front de l'Ajuntament hi ha un altre edifici, també quadrangular i amb un porxo baix, amb arcades de mig punt, amb un gruixut contrafort en un angle.

Al costat oposat de l'Església, hi ha edificis amb arcs de mig punt. En un d'aquests edificis es conserven finestres coronelles gòtiques.

Construïda en època gótica (entre el 1300 i el 1500), estilísticament emparentada amb l'església de Morella (Castelló), ambdues incloses dins del bisbat de Tortosa.

Consta d'una sola nau amb tres trams. L'absis és poligonal, cobert amb volta de creueria, les cares del qual són perforades per finestrals biforats amb traceries ogivals. El cor es troba als peus, elevat sobre un arc escarser.

Té dues portes: una que dóna a la plaça, d'arc carpanell, i l'altra, d'arc ojival.
 

A la capçalera es troben marques de picapedrer, habituals a la primera meitat del segle XIV.
 
 

Va ésser la seu dels Hospitalers a Horta. És un palau d'estil lleidatà, amb una galeria a les golfes. Presenta una garita circular en un angle a l'extrem alt, i gàrgoles. La porta és de mig punt, on es conserva un escut amb cadenes encreuades.
 
 
 
 
 
 

Es tracta d'un edifici renaixenteista construït als voltants del 1600, amb una porta de mig punt dovellat. A la part posterior té una galeria alta i restes de finestres coronelles.
 
 
 
 
 

Pot ser l'edifici més interessant de la població, situat al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, a uns 2 Km d'Horta. El convent franciscà està consagrat a la Mare de Déu dels Àngels, conegut popularment per Sant Salvador d'Horta en memòria d'aquest sant nascut a Santa Coloma de Farners (1520-1567), que habità el convent entre el 1547 i el 1559.

És tradició, no documentada, que la primitiva església fou construïda pels Templers al segle XIII, que hi tenien un priorat de l'orde. Al principi del segle XVI, després que el seu domini va passat als hospitalers, s'hi establí una comunitat de franciscans, que no hi va arrelar i que va
abandonar el lloc el 1517.

El 1547 s'hi va establir una comunitat de conventuals observants, que el 1576 fou substituïda per una de franciscans recol·lectes, que va residir al lloc fins el 1835. Després de la desamortització ocorreguda el segle XIX, el convent fou adquirit per un particular, que se'l vengué posteriorment. Avui l'església i el seu claustre es consideren propietat del bisbat de Tortosa.
 

Tot i les destrosses i els robatoris que va sofrir el convent durant la Guerra dels Segadors pel saqueig dels valons i els flamencs, mercenaris de les tropes castellanes, i pels francesos el 1810 i pel llarg abandonament consegüent a l'exclaustració, el seu conjunt monumental és encara força important, i ha estat restaurat en algunes de les seves parts.

El conjunt és format per l'església amb l'atri i la gran capella de Sant Salvador, el claustre i el gran casal del convent.

La primitiva església fou ampliada amb un cor i un atri gòtics probablement durant la segona meitat del segle XV. Consta d'una sola nau molt esvelta amb cinc pilastres per banda encas- tades en els paraments. Les quatre seccions més pròximes a l'absis foren construïdes a l'inici del període gòtic, amb els característics arcs de diafragma apuntats amb embigat a dos ves- sants, avui amagat per una falsa volta. Amb la instal·lació dels franciscans s'amplià amb capelles laterals, principalment la de Sant Salvador i se'n reformà totalment l'interior, que al segle XVIII es cobrí d'ornamentació barroca.

La capella de Sant Salvador és a l'entrada de l'església, al costat esquerre, i és de planta quadrada i cúpula esfèrica, amb una cornisa que descansa damunt arcs torals i petxines i és coronada amb una llanterna. Fou erigida entorn del 1711, arran de la beatificació de Sant Salvador, que fou canonitzat el 1938.

El claustre és el segon element més important. Dels dos pisos inicials només es conserva sencera la planta baixa, d'estructura quadrada amb cinc arcades iguals a cada costat, d'arcs carpanells sobre capitells d'àbac motllurat i columnes toscanes de gres, de fust llis i base sobre plint quadrat.

El gran convent, de planta en forma d'ele, té el seu punt d'unió amb l'església en el claustre. El cos principal del convent tenia el refetor, la sala capitular i altres dependències comunes a la planta baixa i els dormitoris o cel·les en els dos pisos superiors. És la part més malmesa del conjunt, ja que només conserva sencera la façana principal i de la resta només queden les parets mestres.

Darrere el convent s'inicia un camí que mena dalt la muntanya de Santa Bàrbara, guarnit d'antigues capelles o ermites on feien temporades de residència els frares que volien practicar la vida solitària: la de Sant Onofre, la de Sant Pau (construïda sota una penya), la de Sant Antoni.
 
 
 
 

En una cova protegida per una reixa, hi ha una imatge de Sant Salvador sobre una petita font que segons tradició féu brollar el sant, donant tres cops amb el seu bordó.
 
 
 

Finalment, sobre l'estreta roca que corona la muntanya, hi ha les restes, molt malmeses, de la
capella de Santa Bàrbara.

Es tracta d'una torre rectangular de defensa, probablement del segle XIII o de la primeria del XIV, que es troba adossada a un mas, amb una finestra gòtica, amb aparell bellament escairat i portal adovellat. Es troba situada al peu de la muntanya de Santa Bàrbara, al camí que porta a Les Olles, a l'hort del Frare. D'aquesta torre, en el cens del 1860, se'n deia Torre dels Capellans.