---

La designació a les èpoques medieval (particularment a la carta de fundació) i moderna era d'Orta. Al segle XVIII començà a anomenar-se Horta. A finals del segle XIX i principis del XX, en alguns llocs apareix com a Horta d'Ebre. Al 1919 se li va afegir "de Sant Joan". El 1937 passà a anomenar-se Horta de Terra Alta.

L'etimologia d'Orta (alguns historiadors i associacions defensen el seu restabliment) podria ésser d'origen ibèric, i significaria cim o punt enlairat.

Els defensors d'Horta com a topònim, sostenen que el nom podria venir d'unes terres de conreu d'aquest tipus, o de "forta" (fortalesa) en record de les seves fortificacions.
 

El terme del castell d'Horta és citat encara com a fronterer el 1153, en la delimitació del castell de Miravet. Sembla que fou conquerit en temps del rei Alfons I el Cast, cap el 1163. El 1165 aquest monarca concedí una carta de poblament als qui acudissin a poblar el terme d'Horta  i els concedia que es regissin pel fur de Saragossa.

El 1166 el castell d'Horta era posseït pels Montcada, ja que aquell any el senescal Guillem Ramon de Montcada i el seu fill  Ramon encomanaren la guarda del castell a Pere de Subirats, que en seria castlà. La jurisdicció, però, pertanyia al rei Alfons, que el 1177 en féu donació als Templers. Aquesta donació restaria consolidada el 1183 quan Ramon de Montcada cedí a l'orde del Temple el castell i el terme d'Horta, amb la qual cosa els templers esdevingueren els únics senyors de l'indret, amb sobirania plena. El lloc no fou incorporat a la preceptoria de Miravet fins que els templers hi establiren la comanda d'Horta i atorgaren una nova carta de poblament el 1192. El 1195, els templers havien obtingut del bisbe de Tortosa el domini de la parròquia d'Horta.

Els repobladors d'Horta, després d'haver pretès inútilment que se'ls reconegués que es regien pels Costums de Lleida, obtingueren el 1296 l'aprovació dels seus costums, inspirats en aquells. Aquest fet sembla que tendeix a provar que la repoblació cristiana efectiva d'Horta no es realitzà fins a l'època dels templers i que es féu amb gent catalana, vinguda del nord.

La situació d'Horta, al límit amb les terres d'Aragó, ocasionà en diverses ocasions que, per part d'autoritats d'aquest regne, es considerés que hi pertanyia i que s'havia de regir segons el dret aragonès. Així, a la fi del segle XIII les autoritats judicials de Morella i de Saragossa exigiren, en alguna ocasió, als habitants d'Horta perquè es regissin segons el fur aragonès. A mitjan segle XIV el conflicte es tornà a reproduir i el 1340 hi hagué d'intervenir el rei Pere el Cerimoniós per a declarar la vigència de les consuetuds pactades en temps dels templers a finals del segle XIII. Poc temps després el castlà hospitaler d'Amposta reconegué que el terme d'Horta fou poblat amb gent procedent de Catalunya, amb un règim jurídic que també en procedia.

A la primeria del segle XIV, quan foren suprimits els templers, la comanda d'Horta passar a mans dels Hospitalers ja dins la Castellania d'Amposta. Aquesta comanda, el 1359, comprenia, a més d'Horta, les terres de Prat de Comte, Bot, Arnes, Ferreres i Caseres.

En la guerra contra Joan II, el qui aleshores era comanador  d'Horta, Ramon de Siscar, sospi- tós de ser addicte a aquest rei, fou desposseït del castell d'Horta pel diputat local de Tortosa,
Esperandeu Palau, el qual confià la fortalesa als jurats de la vila. El 1463 les forces joanistes intentaren infructuosament d'assolir el castell d'Horta. Joan II no pogué guanyar el susdit cas- tell fins el 1466.

Es coneixen com els fets d'Horta el conjunt d'esdeveniments que se succeïren a la vila durant la guerra dels Segadors. Arnes i Horta foren les dues úniques poblacions de la Terra Alta que s'adheriren a la política castellana i secundaren l'exèrcit del marquès de Los Vélez. Si bé de bon començament la vila feia costat a les institucions catalanes, hi influïren poderosament en sentit contrari el rector parroquial i el comanador santjoanista. El 1640 la vila fou presa per assalt pel comanador Joan de Copons, amb l'ajut de les companyies de miquelets del capità Cabanyes. La vila aleshores fou saquejada.

Durant la primera guerra Carlina, Horta serví de refugi a les forces de Cabrera i fou escenari d'un violent combat el 1835.