Les primeres dades del
poble es remunten al fogatjament del 1358 quan a Horta
es registraren 43 focs.
La població, que continuà augmentant al llarg del segle XV i XVI, es consolidà en 138 focs el 1553.
A principis del segle XVIII hi havia 460 h. La població augmentà al llarg d'aquest segle i del següent i el 1860 hi havia 2 316 h. És possible que aquest augment tan destacat va ésser produït en gran part per l'afluència de gent vinguda de fora.
Tot i així, la
tendència de la població al llarg del segle XX ha estat de
signe negatiu (així com a la resta dels pobles de la comarca de
la Terra Alta), descens que es confirmà
entre el 1950 i el 1975.
|
|
|
 |
 |
Durant la dècada
del 1980 l'emigració s'aturà i actualment el total de la
població és de 1 329 h (1991) amb una estructura d'edats
caracteritzada per una forta importància del grup d'adults (62%)
i un percentatge més elevat del grup de gent gran (20%) respecte
al de joves.
Horta
de Sant Joan (542 m d'altitud) es troba sobre un turó. Es
tracta d'un poble de pedra compacta, empinat i de volums cúbics.
Presenta un nucli de carrers concèntrics entorn el punt més alt, anomenat el Castell (on se suposa que hi devia haver una fortificació en temps de l'ocupació musulmana, feta sobre les restes d'un poblat ibèric, i que actualment no en queden testimonis)). És de creure que és la part més antiga de la població.
A partir d'aquí, se suposa que hi va haver l'expansió cap els carrers de Santa Anna, Picasso o Carrer del Mig i Carrer de Baix (paral·lels entres sí i perpendiculars a la zona del Castell). En aquesta expansió el nucli urbà es va estendre en sentit contrari a l'església i a la muntanya de Santa Bàrbara.
Als segles XIII-XIV s'inicia la construcció de l'Església Parroquial de Sant Joan Baptista, al mateix temps que el Convent de Sant Salvador i la Torre del Prior, ambdues construccions fora del poble.
Al segle XIV la vila es emmurallada, encara que el seu traçat s'ha perdut en gran part i ha estat absorbit pel creixement urbà. Es devia tractar d'un recinte força extens amb torres defensives que cobrien els principals accessos. Al mateix segle es realitzen els principals edificis, la configuració de la Plaça de l'Església (s. XIV-XV) i les cases que la componen, dins del recinte emmurallat.
Durant els segles XV i
XVI es produeix un augment 
de
la població i d'aquest període són la Casa
Rectoral, l'Ajuntament, les cases properes
unes a les altres del carrer Bonaire, la casa
de la Comanda (o del Delme),
i l'Hospital (actualment Centre
del Museu Picasso), molt pròxim a la muralla.
Després d'una davallada de la població durant el segle XVII, als segles XVIII i XIX hi ha un creixement que produeix una densificació dels habitants dins de les muralles. Aquestes són absorbides al construir-se edificis sobre elles, en el carrer dels Àngels i en el raval del Mur. A la part contrària es construeixen les Escoles (actualment caserna de la Guàrdia Civil).
En una darrera fase de
creixement, durant el segle XX, es va produir l'ocupació de les
zones planes al costat del turó, en dues direccions: cap a la carretera
de Vall-de-roures, i en sentit contrari, cap
a la carretera de Gandesa.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
La caseria dels Pesells
és a la part Nord, vora el límit amb Caseres,
entorn de la serra dels Pesells, que fa de
divisòria d'aigües entre el riu d'Algars
i el Canaletes. Al final de la dècada
de 1970 encara hi residien 4 h.
La caseria de la Montcada és a l'Oest, prop del límit amb Lledó i del riu d'Algars; actualment és deshabitada.
Les Ferreres,
fins a la darreria del segle XIV, figura en els censos amb una població
de 2 focs
situada al Mas
de Domingot, a la partida dels Pesells.
El
cens del 1860 esmenta l'Hostal Nou, l'Hostal
de la Vaca i el del Xatxarró,
i també masos i masets i els molins fariners
del Cup, de la Plana i de Sotorres, com la Sènia de Bellido.
Hi
ha vestigis de poblats prehistòrics al Mas
de Manresa, a la Penya de Gall (davall
les Roques de Benet) i als collets dels Tossals.
En tot el terme existeixen
gran quantitat de masos. A meitat del segle passat, d'un total de 2250
persones censades a Horta, unes 500 vivien
repartides en 127 masos. Actualment existeixen dos masos habitats, el de
la Franqueta i el de Sotorres,
i en algun altre, com el de Pixantó,
s'està temporalment.
 |
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|