Fulla
creada per Josep M. Puche i Fontanilles
Antic poble germànic originaris de la regió de Brandenburg, a Alemania. Foren expulsats d'aquestes terres pels gots i els eslaus l'any 178 i es desplaçaren cap a les fronteres de l'imperi romà on, al llarg del segle III i part del IV feren diverses incursions. L'any 260, juntament amb els francs, atacaren i saquejaren Tarraco. L'any 357 l'emperador Julià els vencé en batallà i els expulsà definitivament de l'imperi.
Espai dels edificis d'espectacles, en concret l'amfiteatre i el circ, on es realitzaven els jocs. Normalment estava delimitat per un podi que la separava de la cavea.En els amfiteatres, en el subsól de l'arena solien haver-hi diverses foses (fossae ) que servien d'infraestructura pels diversos elements escènics que es volguessin col.locar.
Els aurigues eren els conductors dels carros en les curses que es realitzaven al circ.En cas d'aconsseguir la victoria es podien convertir en personatges molt venerats i populars.
A Tarragona es coneixen, gràcies a dues inscripcions, el nom de dos aurigues, Eutyches i Fuscus
Originalment es tractava d'un edifici públic, situat en el forum de la ciutat, de funcionalitat polifacética. Servia com a centre d'administració de la justícia, encara que també podia ser centre de reunió de la cúria o gobern local. A nivell arquitectónic acostumen a ser edificis de planta rectangular, amb tres naus delimitades per filades de columnes. En el seu interior era normal col.locar estàtues i busts dels emperadors i les seves famílies.
En época cristiana aquest tipus d'edifici s'asimilar a lloc de culte, de tal manera que moltes esglèsies adoptaren la seva forma, edifici de planta rectangular dividida en el seu interior amb diferents naus.
Carro especialment disenyat per a les curses que es realitzaven al circ i que estava tirat per una parella de cavalls. Estaven conduïts per un auriga.
Com a cavea s'enten la graderia dels diferents edificis d'espectacles (bàsicament l'amfiteatre, el circ i el teatre) on es col.locaven els espectadors. Normalment quedava dividida en diferents sectors (cunei ) a partir de les diverses escales que permetien l'accés i la circulació interna.
La disposició dels espectadors es realitzava seguint un rígit ordre segons la seva importància social. Així les graderies situada més a prop de l'espectacle les ocupaven els membres de l'ordo decurionum. Seguien després les ocupades pels membres de l'ordo equestre, reservant-se els nivells superiors a la resta de la població, la plebs. En el circ i l'amfiteatre es col.locava, de forma central, una tribuna d'autoritats, coneguda com a pulvinar.
Antiga població íbera que, sovint, sÕha identificat amb lÕassentament indígena de Tarraco. El seu emplaçament podria correspondre al poblat ibèric de Tarragona. Va ser saquejat pels romans després del primer enfrontament que tinguerem amb els cartaginesos en la segona guerra púnica. després dÕaquesta batalla, feta lÕany 218 aC, els romans crearen el praesidium de Tàrraco.
Emperador romà que va regnar entre els anys 81 i 96 dC. Fill de Vespasià i germà de Tit. Es caracteritzà per la defensa que va fer dels limes imperials i per practicar una política autoritària. Fou mort en una conjura encapçalada per la seva muller i el senat.
Rei visigot que va regnar entre els anys 466 i 484 dC. Expandí les fronteres del seu regne des del riu Loira fins a l'Ebre, conquerint, entre d'altres, les ciutats de Barcelona i Tarragona. Aconseguí de l'emperador Juli Nepós el reconeixement dels seus dominis, fet que significà la separació formal i de fet, d'aquests territoris respecta l'imperi romà. Fou el creador del primer codi legal visigot, el Codex Eurici.
Càrrec públic, ja sigui municipal o provincial, que s'encarregava dels assumtes relacionats amb la realització de sacrificis i ofrenes públiques a les diverses divinitats del panteó romà.
Emperador romà que va regnar entre els anys 218 i 222 dC. El seu nom real era Vari Àvit Bassià i es va fer dir Heliogàbal en honor al deu Elagabal (o Heliogàbal ), divinitat oriental del qual fou sacerdot. Un cop establert a Roma, com emperador, va deixar el poder en mans de la seva àvia i es dedicar a promoure el culte al deu sol. Fou assesinat per la guardia pretoriana.
Durant el seu regnat es va fer una reforma de l'amfiteatre de Tarragona.
Divinitat protectora dels gladiadors i els caçadors.
En una de les fossae de l'amfiteatre de Tarragona es va identificar un petit santuari dedicada a aquesta deesa i en el que es conservava un fragment de pintura mural on sortia representada al costat del genius de l'amfiteatre i d'un caçador. Actualment aquesta pintura es troba en el Museu Nacional d'Arqueologia de Tarragona
Técnica constructiva típicament romana similar a la del formigó actual. Consistia en una barreja de morter de calç amb pedres de petites dimensions que s'abocava a l'interior d'un encofrat. Això permetia realitzar qualsevol tipus d'obra, que es caracteritzaven per la seva resitència. Tenia un acabat bast i solia estar revestit d'estuc, marbre o altres materials, en aquells llocs on es volia donar cert sentit estétic.
Tipus de construcció similar a l'opus vitatum però en el que s'utilitzen carreus de pedra. Normalment, a més de l'estrictament constructiva, tenia com a finalitat donar un aire de monumentalitat a l'edifici, raó per la qual s'utilitzava, sovint, en els punts més visibles.
Tipus de construcció romana que es caracteritza per la utilització de petits blocs rectangulars de pedra.
Com a praesidium es coneixien els diferents campaments militars estables, construïts pels romans, que tenien com a funció primordial el control de territoris conquerits i servir de base logística a les tropes en campanya o situades en les fronteres.A Tarragona el praesidium es va situar en el que ara es coneix com a Part Alta, separat del poblat ibèric preexistent.
Darrer arquebisbe de Tarragona abans de la reconquesta cristiana de la ciutat del segle XII. El 713 dC. fugí de Tarragona, cap a Itàlia fugint de lÕinvasió musulmana, emportant-se els cosos de St. Fructuós, St. Eulogi i St. Auguri, a més dels relicaris i documents bisbals. SÕestablí a Camogli, prop de Génova on fundà un monestir i morí amb fama de sant.
En el circ i l'amfiteatre és la part de la graderia destinada a tribuna de les autoritats. Solia estar en un lloc central i destacat de la cavea.El pulvinar del circ de Tarragona es visible actualment en l'interior d'una pizzeria que, curiosament, es diu Pizzeria Pulvinar.
Igual que la biga però tirat per dues parelles de cavalls
Va ser el primer bisbe cristià conegut de Tarragona. Gràcies a que es conserven les seves actes martirials es sap que fou cremat viu a l'amfiteatre de Tarragona el 21 de gener de l'any 259 dC, juntament amb els seus diàques Sant Auguri i Sant Eulogi. Això li valgué, a més de la santitat, el fet de ser el patró de Tarragona.
Supossadament va ser enterrat al costat del riu Francolí, fet que va ocasionar el naixement d'una de les més grans necrópolis paleocristianes conegudes del Mediterrani Occidental, la Necrópolis Paleocristiana, o del Francolí, de Tarragona.
Diaques del bisbe Sant Fructuós que van ser martiritzats en l'amfiteatre de Tarragona.
En el circ és un mur central que dividia longitudinalment l'arena en dues parts iguals i entorn del qual es realitzaven les carreres. En els seus extrems es col.locaven set ous i set dofins que servien per indicar les voltes que havien donat les bigues o les quadrigues.
Fulla
creada per Josep M. Puche i Fontanilles