EL CIRC


El circ és, juntament amb l'amfiteatre, un dels grans edificis d'espectacles més genuinament romans. Bàsicament es tractava d'un espai acondicionat per a les curses de carros (bigues o quadrigues ), amb una pista allargada, l'arena, dividida longitudinalment per una barrera, l'spina o eurypus. Al voltant de l'arena s'estenien les graderies per al públic, destacant-se, en la part central, la tribuna d'autoritats, el pulvinar.

A Tarragona, aquest edifici es troba, actualment, dins el casc antic de la ciutat. No obstant presenta un estat de conservació quasi excel.lent, ja que els edificis medievals, en lloc de derruir-lo, es van construir aprofitant les seves estructures. D'aquesta forma, encara que nomès sigui visible la capçalera oriental, es poden reseguir les seves restes dins de molts dels edificis actuals. Nomès cal entrar en alguns dels establiments públics de la zona per poder observar diverses parts del circ. De fet, part de l'arena, com espai obert i sense edificar, s'ha conservat fins als nostres dies en el que ara es coneix com la Plaça de la Font.

L'edifici va ser construït en època de Domicià, a finals del segle I dC, i formava part del gran complex públic que, en aquesta època, es va edificar sobre el solar de l'antic praesidium. Tenia unes dimensions relativament reduïdes per un edifici d'aquesta mena, ja que es va haver d'encaixar dins l'espai disponible que havia dins les muralles. S'ha calculat que feia uns 325 metres de llarg per uns 115 d'ample. La longitut de l'arena seria d'uns 290 metres i la seva amplada variaria dels 67 als 77 metres.

La graderia està construida sobre un sistema de voltes perpendiculars a l'arena fetes amb opus caementicium i opus vitatum. Una atre sèrie de voltes facilitava el seu accès i la comunicació entre elles, existint en determinats punts, diverses escales per tal d'accedir als nivells superiors.

La façana meridional donava al tram urbà de la via Augusta i s'estructurava en base a diversos arcs separats per falses pilastres i construïts en opus quadratum. Part d'aquesta façana és pot observar encara, perfectament, en la capçalera del circ.

Per contra, la façana septentrional s'adossava al mur del fòrum provincial, tenint, alhora, una funció de mur de contenció d'aquest espai, situat en una cota superior. Per tal de facilitar la comunicació entre el circ i el fòrum, a més d'una escala central, situada on ara hi ha la baixada de la Misericórdia, hi havien, en els dos extrems, sengles torres que contenien diverses escales que permitien salvar el fort desnivell existent. L'oriental, coneguda popularment com a pretori o castell de Pilats, es troba perfectament conservada i, actualment, es seu del Museu d'História de la Ciutat. L'altre es troba dins de l'edifici de l'Antigua Audiència i nomès es visible parcialment.

Poc se sap sobre el circ durant el periode romà. Coneixem dues inscripcions funeraries d'aurigues del segle II dC, entre les que destaca la d'Eutyches, i certes referències documentals que podrien apuntar la realització de jocs amb animals a inicis del segle VII dC. El que es cert, és que a partir del segle V dC diverses voltes s'utilitzen com a espais d'habitació. Al segle XII, la repoblació de Tarragona nomès afectar el costat septentrional, sent la resta de l'edifici un espai tancat fora muralles. És en aquest moment quan les dues torres d'accés al forum provincial es reconverteixen en castells. La torre oriental es va destinar al poder reial i va patir diverses modificacions i transformacions, sobretot en la part superior.

En el segle XIV s'amplia la muralla medieval de Tarragona, incorporant completament tot el circ. De fet, es va reutilitzar la façana meridional per construir la nova muralla, fet que ha possibilitat la seva conservació fins als nostres dies. A partir d'aquest moment, es comença a construir sobre les voltes que encara es conservaven.

A inicis del segle XIX, durant la guerra de la Independència, part del sector oriental resulta destruït al ser dinamitat per les tropes franceses, quedant bastant afectat l'anomenat Castell de Pilats. A partir de l'any 1985 una sèrie d'iniciatives i projectes públics han permès la recuperació i la musealització de la pràctica totalitat de la capçalera oriental, convertint-la en un punt de visita pràcticament obligatória.


Fulla creada per Josep M. Puche i Fontanilles