L'AMFITEATRE


L'Amfiteatre és, sens dubte, un dels edificis d'espectacles més genuinament romà. De planta ovalada servia d'escenari a les lluites de gladiadors (numera) i a les simulacions de caça d'animals salvatges (venationes). En determinats casos també es feien simulacions de combats navals (naumachiae) inundant l'arena de grans quantitats d'aigua. Evidentment eren uns espectacles, o jocs, amb una forta càrrega de violència i es considerava una de les principals atraccions de l'època.

A Catalunya només s'en coneixen dos, el d'Empuries, a Girona, i el de Tarraco. Sent aquest darrer el de majors dimensions.

El de Tarraco es troba fora del recinte murallat, al peu del turó on s'alçava la ciutat i al costat del mar. Aquesta situació permetia aprofitar el pendent natural per construir part de la graderia, que està parcialment excavada a la roca, mentres que la resta es va fer mitjançant l'utilització de voltes superpossades fetes en opus caementicium.

Va ser construït a inicis del segle II dC sota els auspicis d'un flamen provinciae Hispaniae citerioris, del qual es desconeix el nom, en un indret on existia una petita necròpolis. Era un edifici de planta ovalada amb unes dimensions màximes de 109,5 per 86,5 metres amb una capacitat aproximada de 14.000 espectadors. La graderia (cavea ) estava dividida en tres parts, fet que possibilitava la distribució del públic segons el seu estatus social. L'arena tenia unes dimensions de 61,5 i 38,5 metres. Estava separat de la cavea per un podi de 3,25 metres d'alçada, que tenia un doble mur per tal de protegir els expectadors. A sota hi havien dues grans foses que les creuaven transversalment i longitudinal i que s'utilitzaven per encavir els diferents elements escenogràfics. En un d'aquestes hi havia un petit santuari o capella dedicada a la deesa Nèmesis, divinitat protectora dels gladiadors, i d'on s'ha pogut recuperar un interessant conjunt pictóric.

A inicis del segle III dC, en concret l'any 218 dC, va ser objecte d'una intensa reforma. Es en aquest moment quan es coloca, en el part superior del podi, una monumental inscripció dedicada a Heliogàbal, emperador sota el qual es va realitzar aquesta reforma.

No obstant, el fet més important pel futur d'aquest edifici va passar el 21 de gener de l'any 259, quan a l'arena van ser cremats vius el bisbe sant Fructuós i els diaquès sant Auguri i sant Eulogi, els primers martirs de Tarragona. Això va determinar que, un cop abandonat l'amfiteatre, a mitjan del segle V dC, es construís una basílica paleocristiana, de tres naus, en l'arena, a la qual, ràpidament, se li va associar un petit cementeri. A rel de l'ocupació musulmana l'edifici va romandre abandonat, i s'ha d'esperar al segle XII quan, un cop repoblada Tarragona, es construeix, sobre les restes existents, una esglèsia romànica, la Mare de deu del Miracle, que ràpidament es va convertir en un convent. A inicis del segle XIX, aquest va ser convertit en penal, funció que mantingué fins a inicis del present.

Un seguit d'actuacions realitzades posteriorment, demolició del penal, enderroc de l'esglèsia romànica, restauració i reconstrucció de la cavea, etc, ha acavat donat a l'amfiteatre de Tarragona l'aspecte que avui en dia podem observar.


Fulla creada per Josep M. Puche i Fontanilles