EL TEATRE


El teatre romà de Tarragona és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya.

Estava situat en la part baixa de la ciutat, molt aprop de l'àrea portuària i al peu d'un antic penyasegat. Va ser descobert, parcialment, a finals del segle passat, quan encara presentava un estat de conservació més que aceptable. Malgrat els treballs d'excavació que es van realitzar a inicis del present segle, que van permetre el descobriment d'importants restes arquitectóniques i d'una més que important col.lecció d'estatues, una sèrie de desafortunades actuacions urbanístiques van estar a punt de fer-lo desapareixer totalment; la construcció de diverses empreses d'olis als anys 50 i el projecte d'edificació de blocs d'habitatges a finals dels anys 70, projecte que es va aturar un cop iniciats els treballs de construcció i quan ja s'havia destruït gran part del teatre. Posteriorment, un llarg contenciós legal ha possibilitat l'abandó de les restes. Per això, i malgrat ser un monument perfectament visible està tancat al públic i presenta, actualment, un estat d'abandó total.

El cas del teatre romà de Tarragona és sintomàtic de la sensibilitat cultural que ha dominat els darrers anys, sensibilitat que a possibilitat que un edifici singular i únic a Catalunya, que a inicis de segle conservava pràcticament sencera tota la graderia, estiguès pràcticament a punt de desapareixer del tot.

El teatre es va construir en època d'August, sobre una sèrie de construccions anteriors, segurament relacionades amb l'activitat portuària. Es va aprofitar el fort desnivell natural per tal de construir la cavea, que estava encarada a mar. Aquesta estava dividida en quatre parts per tres escales radials que permetien l'accès als diferents nivells de les graderies. Davant seu, i separat per l'orchestra, hi havia el pulpitum o escena, que en el nostre cas s'elevava sobre un podi decorat amb exedres i plaques de marbre. Rera l'escenari, i com a fons, hi havia un gran mur, el scaenae frons, del qual nomès es conserven els fonaments

No era una construcció aïllada, sino que formava part d'un gran complex lúdic de caracter monumental, encara poc conegut, i segurament conectat al forum local, situat a poca distància. D'aquest complex cal destacar un ninfeu decorat amb pilastres i que tenia un gran estany de més de quatre metres de fondària.

En el segle II dC es documenta una reforma de l'escena, que es revesteix de marbre. No obstant, a finals d'aquesta centúria es comencen a observar senyals inequívoques d'abandonament, podent afirmar que estava completament abandonat en el segle III dC. Durant els següents segles es constaten diverses ocupacions marginals que, en cap manera, modifiquen substancialment l'edifici, que es va mantenir pràcticament intacta fins a la segona meitat del segle XX, moment en el que es comença a construir a sobre les restes amb els resultats que ja s'han comentat.


Fulla creada per Josep M. Puche i Fontanilles