A ON ENS VOLS PORTAR?

Aclariments sobre Ac 12, 11

Domingo Melero, ja conegut pels habituals lectors d'aquest web ⁽¹⁾, em demana aclariments:

Acabo de leer por segunda vez tu texto sobre "el Señor ha enviado su ángel para librarme de las manos de Herodes y de toda esa expectación del pueblo judío", pero no acabo de entender adónde nos quieres llevar. ¿Podrías ser más claro?

Podria "chulearme" com Juan José Tamayo, qui un dia em va dir que ell acostumava a ser "diáfano".

Per començar, deixa'm dir-te que no vull portar a ningú enlloc. Per això, potser, la cosa no ha quedat molt clara.

Una de les darreres innovacions que he introduït al "meu canon eucarístic" és la següent:

confiant en antigues promeses
d'alliberament del seu poble,

a on a les primeres versions només deia:

Fidel a les paraules dels teus profetes,
[...]
va seguir conscientment el seu camí
fins morir condemnat.

Em sembla que així dono una explicació prou "plausible" a la mort de Jesús per decisió de les autoritats romanes d'ocupació.

En totes aquestes coses "sobre Jesús" no podem sortir-nos del terreny d'allò que és "plausible".

I també em sembla que no m'allunyo gaire de l'exegesi dels que van redactar el document de "la passió / resurrecció", assumit pels evangelis de Marc i Joan.

I, a partir de Marc, seria seguit per Mateu i Lluc. Ja saps que segueixo la hipòtesi que avui dia em sembla que és la més general, encara que no sigui la del teu amic Spong, el qual segueix a Michel Goulder negant l'existència del Document Q. Però avui no entrarem en aquest tema.

"Evangelis"
o "Documents evangèlics"?

Ja saps (o podries saber si seguissis amb més assiduïtat la meva web) que Raymond Browm acceptaria aquest document de "la passió / resurreció", afegint-hi que estaria seguit amb més fidelitat per Marc que per Joan. Ya sabes (o podrías saber si siguieras con más asiduidad mi web) que Raymond Browm aceptaría este documento de "la pasión / resurrección", añadiendo que sería seguido con más fidelidad por Marcos que por Juan.

No puede ser mera coincidencia el hecho de que tanto Juan como Marcos utilicen la expresión singular "perfume de nardo puro"; pero ¿copia uno de otro o utilizan ambos una fuente común? Las pequeñas diferencias que se advierten en los detalles en que más se parecen los dos sugieren que se trata de lo segundo. Pero si Juan y Marcos nos transmiten una fuente común a ambos, también es verdad que Marcos reproduce esa fuente en una forma más original.

El evangelio según Juan
Pàg. 710

També saps (o podries saber si...) que aquest document estaria "fabricat" (segons el parer de John Dominic Crossan) per un grup (només per un dels grups) dels seguidors de Jesús, un "grupo sumamente culto y refinado", que, per donar una resposta a la pregunta del "divendres sant" (aquesta mort, negava tot el que Jesús havia fet i dit?, i tot el que ells havien acceptat i cregut?), s'endinsaren en una lectura pregona de les Escriptures, a la recerca d'un "coneixement perfecte" (telei,an gnw/sin), utilitzant una expressió de la Carta de Bernabé (I, 7).

Caldria posar més atenció, en els nostres estudis sobre el Jesús històric, sobre aquest grup "sumamente culto y refinado" dels seus seguidors, que -com diria el profeta Jeremies- s'havien deixat "seduir" per Jesús. Els adjectius "culte" i "refinat" acostumen a anar acompanyats per un altre: "rics". T'estranya ara que en el Gòlgota només apareguin amics rics? Josep d'Arimatea, "membre distingit del Sanedrí", (Mc 15, 43) i l'afegit per Joan, Nicodem, amb la seva "barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures". (Jn 19, 39), A on estan els "pobres de Jesús"?

La narració de la Passió
Història recordada?
Profecia historitzada?

Aquest document de la passió / resurrecció" començaria amb l'escena de la "unció a Betània", una escena programàtica, l'escena que vol donar sentit a tota la narració. Aquí et reenvio al que ja tinc dit a "La dona sense nom", la dona "que vessà l'oli sobre el cap de Jesús", com les Escriptures deien que ho havia fet Samuel (un autèntic profeta del Senyor) sobre el cap de Saül (1Sa 10, 1) i com ho havia fet un dels germans profetes d'Eliseu sobre el cap de Jehú (2Re 9, 3), ungint-los com "rei d'Israel".

En grec, per tal que vegis, com antic "corrector de exámenes" que aquí hi ha hagut una "copiada" general.

Aqust grup "sumamente culto y refinado" pensa que tots els seus lectors, amb aquestes poques paraules, ho entendran: Jesús accepta "ser ungit com rei d'Israel". I també pensen que els seus lectors recordaran el context:

Una unció amb un program, amb un "full de ruta": "perquè l'alliberi el meu poble".

Queda prou explicada la mort de Jesús?

L'evangeli de Joan no accepta aquesta "unció reial". Maria ungeix els peus de Jesús (Jn 12, 3) i més tard aprofitarà l'ocasió per afirmar que "el meu regne no és d'aquest món" (Jn 18, 36).

L'evangeli de Lluc, molt intel·ligentment, opta per prescindir d'aquesta "escena programàtica"...

Lluc també prescindeix de l'"escena programàtica" de l'evangeli de Marc, a on s'anunciava la proximitat del Regne de Déu (Mc 1, 14-15)

...i, bon "fabricant de pecadors", la reconvertirà en la molt popularitzada escena de "la dona pecadora" (Lc 7, 36-50).

T'agrada l'evangeli de Lluc? A alguns els agrada, per exemple a Gerd Theissen

"Pecadora" (a`martwlo,j) no significa necessàriament "prostituta" (po,rnh). No crec que John P. Meier, en dir que "los exegetas varones son muy proclives a dar por supuesto, sin base alguna en el texto de Lc 7, que el pecado de la pecadora era la prostitución o el adulterio", tingués en el seu pensament a Leonardo Boff.

Ja has vist el meu
Ensenyar a l'ignorant?

Serveixi tot això d'introducció per donar-te una resposta. No aniria malament ampliar aquesta introducció amb la pregunta de per què Lluc parla d'Emaús. T'has fet alguna vegada aquesta pregunta? T'has preguntat alguna vegada com comença i com acaba l'evangeli de Lluc? Pots mirar la primera de

La doble inclusió
a la doble obra lluquiana

Podríem dir que a Ac 12 finalitza el "cicle de Pere".

I Lluc conclou aquest "cicle de Pere" posant a la seva boca i sota la seva autoritat aquestes paraules de la seva pròpia fabricació:

No és insignificant el que Pere, en l'episodi anterior, al que es dediquen dos capítols (10-11), hagi convertit a tota la casa de Corneli, "centurió de la cohort anomenada itàlica" (10, 1). A Pere aquesta conversió li va costar una discusió, al seu retorn a Jerusalem, amb els circuncidats (oi` evk peritomh/j) (11, 2).

Lluc, amb les paraules que posa en boca de Pere, es dirigeix a tots els de "la casa de Corneli", actuals i futurs, als "pagans", (ta. e;qnh), entre els quals ens comptem tu i jo, per dir-los (per dir-nos) que, encara que hagin estat batejat "en el nom de Jesús el Messies" (evn tw/| ovno,mati VIhsou/ Cristou/ ) poden (i han de) oblidar-se de tota esperança messiànica.

Veig que aquesta darrera observació és vàlida per a alguns còdexs, ja que altres diuen "en el nom del Senyor" (evn tw/| ovno,mati tou/ kuri,ou).

Em resulta curiós veure com Lluc (o qui sigui l'autor de la doble obra lluquiana) insisteix unes quantes vegades en l'afirmació de que Jesús és "el Messies" (Cristo,j).

Ens caldria preguntar-nos aquí si allò de "traduttore traditore" no té aquí un dels seus màxims compliments.

Si el programa informàtic no m'enganya la paraula "messies" en grec (Messi,aj) només apareix dues vegades en el Nou Testament, les dues en l'evangeli de Joan.

La paraula "Messi,aj" no apareix a la versió dels LXX (La Septuaginta).

Què hi havia en el cap d'Andreu o en el cap de la dona samaritana quan utilitzaven la paraula "Messi,aj"?

Bé, per ser fidela les meves pròpies "regles de joc", hauria de formular la pregunta d'una altra manera: Què suposa l'autor de l'evangeli de Joan que havia en el cap de...?

Què suposa l'autor (o què suposen els autors) del document de "la passió / resurrecció" que hi havia en el cap del gran sacerdot en formular la seva pregunta:

¿Qué supone el autor (o qué suponen los autores) del documento de "la pasión / resurrección" que había en la cabeza del sumo sacerdote al formular su pregunta:

És el mateix que hi havia en el cap de l'autor de la doble obra lluquiana? És el mateix que aquest autor suposa que hi havia en el cap de Pau quan aquest vol convèncer els jueus que Jesús és el Messies?

Molt possiblement, no.

No vull que deixis els teus habituals temes de reflexió i estudi, però aquí podria assenyalar-te alguns temes que ja tinc publicats:

El nombre "cristianos", en su origen,
¿tiene algo que ver con Jesús de Nazaret?

"Jesucristo" no existe
en el texto original griego

El que havia en el cap d'Andreu, en el cap de la dona samaritana, en el cap del gran sacerdot, en el cap de tants homes i dones de la Terra de Jahvé ocupada pels romans, es va expressar molt possiblement (si les dates que ofereix Flavi Josep són certes) "el dia octau del mes de Dion del duodècim any del regnat de Neró" (el 25 de novembre de l'any 66), quan l'exèrcit de Cestius fou derrotat en el congost de Betoron ⁽²⁾.

Sí, Jahvé despertava de la seva somnolència...

No havia estat en el congost de Betoron?

No havia estat també en el congost de Betoron?

Sí, Jahvé havia sortit de la seva somnolència i...

Les esperances messiàniques (tota l'expectativa [prosdoki,a] del poble dels jueus) havien seguit pervivint...

I seguiren pervivint... Vers el 130 el rabí Aquiba ben Yosef, del centre (o sanedrí) de Jamnia ⁽³⁾, recolza a Simó bar Kohba, com "messies", qui dirigirà la tercera revolta dels jueus contra els romans. (132-135).

La "segona revolta" fa referència a una sèrie de revoltes messiàniques entre 115 i 116, durant el govern de Trajà, primer a la Cirenaica (Líbia) i després a Xipre, Mesopotàmia i Egipte, en les que, segons Dion Casio, van morir desenes de milers de persones.

Si vols llegir un artícle
del National Geographic

T'estranya ara que l'intel·ligent Lluc vulgués alliberar a les seves comunitats de totes aquestes esperances i expectatives messiàniques? Sí, de tota aquesta prosdoki,a del poble dels jueus, encara que Jesús hagués estat condemnat per ella

Coneixeria el nostre amic (més teu que meu, però primer meu que teu), José Mª Díez-Alegría, aquest verset de Lluc, aquella nit que va estar quasi a punt d'aixecar-se de la meva taula?

Era el juny de 1999. Nascut el 1911, ja havia tingut temps de conèixer-la (jo l'he conegudaq ara als meus 83 anys).

I tot, per preguntar-li per què "totes aquestes coses del Regne" desapareixien ja del Nou Testament, sense esperar a cap Constantí. No calia esperar a Constantí.

Ho podem deixar aquí (m'ha sortit una mica massa llarg, ho sento), assaborint la cuixa de corder al forn. Quan vulguis, puc fer una altra...

Miquel