Ir a la versión castellana
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec?
Si no les veus,
doble click...click2 (1K)
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome...
Només text
Explorador recomanat: Mozilla Firefox Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
passio1 (8K)
passio3 (8K)
ELS RELATS
DE LA PASSIÓ DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST

SÓN ELS RECORDS D'AMICS I AMIGUES?
ÉS HISTÒRIA RECORDADA?

ÉS UNA CONSTRUCCIÓ A PARTIR DE LES ESCRIPTURES?
ÉS PROFECIA HISTORITZADA?

Presento un extracte -i aquest resumit- de l'opinió d'en John Dominic Crossan, exposada a les seves obres jesús: vida de un campesino judío (pàg. 424-453) i el nacimiento del cristianismo (pàg. 477-525).

La meva pretensió és -a l'exposar aquesta opinió- que, quan un dia surti un senyor (o senyora) a la tele i digui que Jesús ni va morir a Jerusalem ni durant les festes de la Pasqua jueva i que el traïdor Judes era només una figura literària, no digueu: "Per què ens han enganyat altra vegada?", sinó que tot tranquil·lament digueu: Ja sabem que alguns diuen això, i és possible que tinguin raó. Avui ja molts no us espanteu quan diuen que Jesús no va néixer a Betlem, encara que ho diguin els evangelis de Mateu i Lluc..

TEXTOS DE RENÉ GIRARD
extrets de
VEO A SATÁN CAER
COMO UN RELÁMPAGO



Ya en el Imperio Romano, ciertos defensores del paganismo veían en la Pasión y Resurrección de Jesucristo un mythos análogo a los de Osiris, Atis, Adonis, Ormuz, Dioniso y otros héroes y heroínas de los mitos llamados de muerte y resurrección.
El sacrificio, a menudo por una colectividad, de una víctima aparece en todas partes, y en todas finaliza con su triunfal reaparición resucitada y divinizada.

* * *


El teólogo protestante Rudolf Bultmann decía con toda franqueza que el relato evangélico se parece demasiado a cualquiera de los mitos de muerte y resurrección para no ser uno de ellos. Pese a lo cual se consideraba creyente y vinculado con toda firmeza a un cristianismo puramente "existencial", liberado de todo aquello que el hombre moderno considera, legítimamente, increíble "en la época del automóvil y la electricidad".

* * *


La violencia central de los mitos arcaicos es muy parecida a la que encontramos en numeroos relatos bíblicos, sobre todo en el de la Pasión de Cristo

* * *


Lejos de ser más o menos equivalentes, como inevitablemente se tiende a pensar dadas las semejanzas respecto al propio acontecimiento, los relatos bíblicos y evangélicos se diferencian de modo radical de los míticos. En los relatos míticos las víctimas de la violencia colectiva son consideradas como culpables. Son, sencillamente, falsos, ilusorios, engañosos. Mientras que en los relatos bíblicos y evangélcos esas mismas víctimas son consideradas inocentes. Son, esencialmente, exactos, fiables, verídicos.

* * *


Reconocer lo que tiene de corriente, de trivial incluso, la crucifixión permite comprender una de las cuestiones propias d la figura de Jersús, la de la semejanza entre su muerte y las persecuciones sufridas por muchos profetas anteriores a él.
Si comparamos la Paión con los relatos de las violencias sufridas por los profetas, comprobaremos que en todos los casos, en efecto, se trata de violencias bien directamente colectivas, bien de inspiración colectivas. La semejanza señalada por Jesús es de lo más real y no puede limitarse a las violencias decritas en la Biblia. El mismo tipo de víctimas aparece en los mitos.

* * *


Hay que comparar la Pasión no sólo con las violencias contra los profetas judíos narradas en el Antiguo Testamento, sino también con las que relatan los Evangelios al referirse a la ejecución de quien éstos consideran el "último de los profetas", Juan Bautista.
Encontramos también, en el caso del Bautista, el apasionamiento mimético y los demás rasgos esenciales de la Pasión. Las semejanzas resultan notables, sin que quepa hablar aquí de nada parecido a un "plagio". Ninguno de los dos textos es "copia" del otro. Sus detlles son muy diferentes. Es su mimetismo interno lo que los hace semejantes, un mimetismo representado en ambos casos con idéntica fuerza y originalidad. (pág. 47)

* * *


Los textos bíblicos más interesantes, desde el punto de vista del proceso victimario, son aquellos que los propios evangelios comparan con la vida y la muerte de Jesús, los que nos cuentan la vida y la muerte del personaje llamado el Servidor de Yahvé o Servidor Sufriente, descrito en el Segundo Libro de Isaías (Is 52-53).
El asesinato del gran profeta rechazado por el pueblo, esa muerte es el equivalente de la Pasión en los Evangelios. Tarde o temprano, la proliferación inicial de los escándalos desemboca en una crisis aguda que, en su paroxismo, desencadena la violencia unánime contra la víctima única, la víctima seleccionada al final por toda la comunidad. Un acontecimiento que restablece el orden antiguo o establece uno nuevo a su vez destinado, un día u otro, a entrar también en crisis, y así sucesivamente.

Començo exposant un exemple de profecia historitzada: el naixement de Jesús a Betlem en l'evangeli de Lluc (Lc 2, 1-7). Compareu-lo amb Mt.

L'evangeli de Mateu, a les seves narracions relatives al naixement (anunci a Josep, visita dels mags) no amaga la profecia, fent el record d'Isaïes (7, 14) i de Miquees (5,1):

Mt 1,22 Tot això va succeir perquè es complís allò que el Senyor havia anunciat pel profeta:
La verge concebrà i tindrà un fill, i li posaran el nom d'Emmanuel
Tou/to de. o[lon ge,gonen i[na plhrwqh/| to. r`hqe.n u`po. kuri,ou dia. tou/ profh,tou le,gontoj(
VIdou. h` parqe,noj evn gastri. e[xei kai. te,xetai ui`o,n( kai. kale,sousin to. o;noma auvtou/ VEmmanouh,l
Mt 2,5 Ells li respongueren: A Betlem de Judea. Així ho ha escrit el profeta:
I tu Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita de les principals viles de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble.
oi` de. ei=pan auvtw/|( VEn Bhqle,em th/j VIoudai,aj\ ou[twj ga.r ge,graptai dia. tou/ profh,tou\
Kai. su, Bhqle,em( gh/ VIou,da( ouvdamw/j evlaci,sth ei= evn toi/j h`gemo,sin VIou,da\ evk sou/ ga.r evxeleu,setai h`gou,menoj( o[stij poimanei/ to.n lao,n mou to.n VIsrah,lÅ

De manera diversa, amagant tota profecia, l'evangeli de Lluc construeix una narració que vol tenir pretensions històriques:

Lc 2,1 Per aquells dies sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot l'imperi.
VEge,neto de. evn tai/j h`me,raij evkei,naij evxh/lqen do,gma para. Kai,saroj Auvgou,stou avpogra,fesqai pa/san th.n oivkoume,nhnÅ
Lc 2,2 Aquest primer cens es féu quan Quirini era governador de Síria.
au[th avpografh. prw,th evge,neto h`gemoneu,ontoj th/j Suri,aj Kurhni,ouÅ
Lc 2,3 Tothom anava a inscriure's a la seva població d'origen.
kai. evporeu,onto pa,ntej avpogra,fesqai( e[kastoj eivj th.n e`autou/ po,linÅ

Però tots sabem que

  • mai es va realitzar en temps d'August aquest "cens de tot l'imperi"
  • un cens a Judea, en temps del governador Quirini, no es va realitzar en els anys del naixement de Jesús mentre el rei Herodes governava, sinó uns quants anys més tard, quan, després de nou anys de regnat, Arquelau (fill d'Herodes) fou destituït per l'emperador i Judea passà a dependre directament de Roma.
  • el costum romà era que cadascú s'empadronava en el seu lloc de vivenda i de treball (el cens tenia finalitats recaptatòries)

Si aquests tres primers versets de la història del naixement de Jesús no tenen cap fonament històric, podem tenir tots els nostres dubtes sobre el valor històric del quart verset, quan vol afirmar l'ascendència davídica de Jesús.

Lc 2,4 També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David.
VAne,bh de. kai. VIwsh.f avpo. th/j Galilai,aj evk po,lewj Nazare.q eivj th.n VIoudai,an eivj po,lin Daui.d h[tij kalei/tai Bhqle,em( dia. to. ei=nai auvto.n evx oi;kou kai. patria/j Daui,d(

John Dominic Crossan ens diu:

El evangelista (en este caso Lucas en su narración del nacimiento en Belén) muestra un gran interés en la historización de la profecía, en parafrasear la alusión profética convirtiéndola en narración "histórica". Más adelante veremos exactamente este mismo proceso cuando se intente escribir, partiendo de ciertas alusiones proféticas, un primer "relato histórico" de la Pasión de Jesús. Disimulad la profecía, contad el relato e inventad la historia.

Aquí us invito, abans de seguir endavant, a veure totes aquestes al·lusions que procedents de les Escriptures (especialment dels salms i dels profetes) han teixit la narració de la passió.

*          *          *

Punt de sortida

Donar per segur el fet de la crucifixió, i això per dues raons:

  • seria inversemblant que fos una invenció dels seus seguidors
  • existència d'un doble testimoni no cristià
  • el testimoni d'en Flavi Josep, un jueu
  • Per aquesta època va viure Jesús, un home excepcional, si cal anomenar-lo home, que realitzava obres prodigioses. I era mestre dels homes que acceptaven de gust la veritat, i arrossegava a molts jueus i també a molts grecs. Era l'Ungit [el Crist, el Messies]. I quan Pilat el va condemnar al suplici de la creu...
    Gi,netai dev kata. tou/ton to.n cro,non VIhsou/j sofo.j avnh,r ei;ge a;ndra auvto.n le,gein crh,Å h=n ga,r parado,xwn e;rgwn poihth,j dida,skaloj avnqrw,pwn tw/n h`donh/| tavlhqh/ decome,nwn( kai. Pollou,j mevn VIoudaiouj pollou.j de. Kai, tou/ Ellhnikou/ evphga,getoÅ o` Cristo.j ou-toj h=n

    Antiguitats judaiques
    L. XVIII, 63

  • el testimoni de l'historiador romà Corneli Tàcit
  • ...va donar les culpes a altres i va imposar els més refinats càstigs a una gent menyspreada pels seus vicis i anomenada pel poble "crestians". La causa d'aquest nom era Crestus, el qual durant el mandat de l'emperador Tiberi havia estat executat pel procurador Ponç Pilat.
    Ergo abolendo rumori Nero subdidit reos et quaesitissimis poenis adfecit quos per flagitia invisos vulgus Christianos appelabat. Auctor nominis eius Christus Tiberio imperitante per procuratorem Pontium Pilatum aupplicio adfectus erat.

    Annales
    L. XV, cap. 44

Però aquests dos testimonis no deixen de presentar els seus dubtes. Sobre el testimoni d'en Flavi Josep, el mateix Crossan diu:

Se trataría total o parcialmente de una interpolación de los copistas cristianos que nos han transmitido las obras de Josefo

Del testimoni d'en Tàcit podem recordar el que diu Alfredo Fierro a después de cristo:

El pasaje certifica la existencia de una comunidad cristiana en Roma en los años sesenta e informa, de paso, sobre la baja consideracion que le merecia a la plebe y a el mismo. Tacito, empero, no da fe de que Jesus aya sido ejecutado y que, por tanto, haya existido; simplemente señala dedónde deriva el nombre de esas gentes despreciadas. El modo de decirlo suena, además, muy semjante a la fórmula del credo cristiano en la mención de Pilatos, aunque nohable de crucifixión, sino de ejecución, sin concretar el moso. La crónica de Tácito avala, pues, la existencia de cristianos en ese tiempo, dice de dónde les viene el nombre, por qué se denominan así, mas no la existencia del propio Jesús (pág. 21).

I també el que diu Earl Doherty a The Jesus Puzzle:

El historiador Romano Tácito, en sus Annales escritos alrededor del 115, hace la primera referencia pagana a Jesús como un hombre ejecutado en el reinado de Tiberio. No es probable que esto sea resultado de la búsqueda en algún archivo, porque los romanos difícilmente mantenían registros de las incontables crucifixiones alrededor del imperio. Además, Tácito no es conocido como un investigador profundo, que se ilustra por el hecho de que se equivoca al asignarle el título a Pilato. Algunos eruditos reconocen que la "información" de Tácito probablemente vino de rumores populares e interrogatorios policiales de cristianos; esto habría sido en un momento en el cual la idea de un fundador histórico había obtenido arraigo en Roma.

L'opinió de n'Antonio Piñero:

Además, he expuesto en el “Epílogo” al libro “¿Existió Jesús realmente? (Raíces, Madrid, 2008) que estoy bastante convencido de que la noticia sobre Jesús en los Anales de Tácito (15,44) está interpolado por los cristianos...

*          *          *

Superem els dubtes, però queda una pregunta

Malgrat aquests dubtes sobre aquests testimonis no-cristians, podem mantenir el fet de la crucifixió de Jesús, però Crossan es pregunta a continuació d'on provenien els detalls concrets que nosaltres trobem a les narracions de la passió. En un llibre anterior, de l'any 1988, The cross that spoke: the origins of the passion narrative, afirmava que

  • Els deixebles més propers a Jesús no coneixien de la Passió (de les darreres hores de Jesús) més que el fet escarit, pelat, de la crucifixió.
  • Més tard, tampoc no obtingueren testimonis sobre els detalls concrets de la Passió.

Feia costat així a Helmut Köester que l'any 1980 havia dit a apocryphal and canonical gospels:

En el principio sólo hubo la creencia en que el sufrimiento, la muerte y la sepultura de Jesús, y también su resurrección, sucedieron "según las Escrituras" (1 Corintios 15,3-4), Los primeros relatos sobre el sufrimiento y la muerte de Jesús no habrían intentado recordar lo que realmente sucedió. Más bien, habrían encontrado el fundamento lógico, y el contenido del sufrimiento y la muerte de Jesús en la memoria de aquellos pasajes de los Salmos y los Profetas que hablaban sobre el sufrimiento de los justos...

En aquest punt podríem recordar que

  • en l'epistolari paulí no hi ha una narració de la passió de Jesús de Natzaret
  • 1Cor 15, 3 Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo havia rebut: Crist morí pels nostres pecats, com deien ja les Escriptures,
    i fou sepultat; ressuscità el tercer dia, com deien ja les Escriptures
    pare,dwka ga.r u`mi/n evn prw,toij( o] kai. pare,labon( o[ti Cristo.j avpe,qanen u`pe.r tw/n a`martiw/n h`mw/n kata. ta.j grafa,j
    kai. o[ti evta,fh kai. o[ti evgh,gertai th/| h`me,ra| th/| tri,th| kata. ta.j grafa,j
  • no sabem fins a quin punt Pau parla de Jesús de Natzaret. Earl Doherty escriu a The Jesus Puzzle:
  • Hi ha un silenci rotund en Pau i en els altres escriptors del primer segle. Enlloc ningú d'ells afirma que aquest Fill de Déu i Salvador, el Crist còsmic del què parlen, era l'home Jesús de Natzaret, recentment condemnat a mort a Judea. Enlloc hi ha una defensa d'aquesta proposició estranya i blasfema, el primer element necessari (presumiblement) en el missatge cristià: que un home que havia viscut recentment era Déu.
    Pau i altres escriptors antics, però, semblen parlar únicament d'un Crist diví. Ell és el punt de partida, una mena de dau, i mai s'identifica amb un ésser humà recent. Les creences espirituals s'expressen sobre aquest diví Crist i Fill de Déu. Paul creu en el Fill de Déu, no en que algú sigui el Fill de Déu.

    And yet there is a resounding silence in Paul and the other first century writers. Nowhere does anyone state that this Son of God and Savior, this cosmic Christ they are all talking about, was the man Jesus of Nazareth, recently put to death in Judea. Nowhere is there any defence of this outlandish, blasphemous proposition, the first necessary element (presumably) in the Christian message: that a recent man was God.
    Paul and other early writers, however, seem to speak solely of a divine Christ. He is the starting point, a kind of given, and is never identified with a recent human being. Spiritual beliefs are stated about this divine Christ and Son of God. Paul believes in a Son of God, not that anyone was the Son of God.

    Abans de llegir jo a aquest senyor ja havia publicat
    Judes, un traïdor?

    I ja estava publicat molt abans de llegir a Alfredo Fierro
    Pau i Jesús

  • El document q , l'evangeli d'un grup de seguidors de Jesús, guarda un total silenci sobre la mort i resurrecció de Jesús
  • La cosa notable sobre la gent de Q és que no eren cristians. No pensaven en Jesús com el messies o el Crist. No consideraven els seus ensenyaments com una acusació al judaisme. No consideraven la seva mort com un esdeveniment diví, salvífic. I no s'imaginaven veure'l alçat dels morts per governar un món transformat. En canvi, pensaven en ell com un mestre els ensenyaments del qual feien possible viure amb entusiasme en aquells difícils temps.

    Plantejar com hipòtesi una font de dites que se centrava més en les paraules de Jesús que en els seus fets meravellosos, que mencionava l'adveniment del Fill de l'home i guardava silenci sobre la seva mort vicària i la seva resurrecció, i que semblava dibuixar i enaltir una forma de marginalitat social, tenia conseqüències imprevisibles pel que feia a la nostra manera de reconstruir la teologia, la pràctica i la ubicació social del primitiu moviment de Jesús.

    Per ampliar aquest tema
    Si ho vols veure...

  • El mateix podríem dir de l'Evangeli de Tomàs
  • Una de las características más notables del Evangelio de Tomás es su silencio sobre la cuestión de la muerte y resurrección -la piedra angular de la predicación misionera de Pablo-. Pero Tomás no está solo en este silencio. La Fuente de dichos sinópticos (Q), usada por Mateo y Lucas, tampoco considera la muerte de Jesús como parte del mensaje cristiano, ni está interesada en relatos y narraciones sobre la resurrección y las posteriores apariciones del Señor resucitado. El Evangelio de Tomás y Q cuestionan el supuesto de que la Iglesia primitiva puso unánimemente la muerte y resurrección de Jesús como fundamento de la fe cristiana. Los dos documentos presuponen que la significación de Jesús estaba en sus palabras, y sólo en sus palabras.

    Helmut Köester
    Ancient Christian Gospels:
    Their History and Development

  • En els dos rituals eucarístics de la didach, o doctrina dels dotze apòstols no hi ha cap simbolisme que -directament o indirecta- faci menció de la Passió. Ni en tota l'obra trobaríem una referència a la passió i mort de Jesús.

Per ampliar aquest tema
Si ho vols veure...

*          *          *

Avancem un pas més

Si els seguidors propers de Jesús no conegueren els fets concrets d'aquelles darreres hores ni obtingueren més tard ulteriors informacions, d'on surt aquesta narracio, quasi periodística, hora a hora, de la passió de Jesús?

  • És el fruit de la reflexió d'aquell primer dissabte sant, un dia que s'allargaria uns cinc o deu anys.
  • Reflexió portada a terme per un grup (només per un grup) dels seguidors de Jesús (una branca sumament culta i refinada, l'anomena Crossan)
  • que per respondre a la pregunta del "divendres sant" (aquesta mort venia a negar tot el que Jesús havia fet i dit?, i tot el que ells havien acceptat i cregut?) , s'endinsen en una lectura profunda de les Escriptures
  • a la recerca d'un coneixement perfecte (telei,an gnw/sin).

    He considerat, doncs, que si jo em preocupava de comunicar-vos una part del que jo he rebut, tindria la recompensa d'haver servit uns esperits com els vostres, i m'he afanyat a enviar-vos aquest beu escrit, per tal que vosaltres, a més de la vostra fe, tingueu el coneixement perfecte (Carta de Bernabè I, 5)

Caldria prestar més atenció, en els nostres estudis sobre la figura històrica de Jesús, a aquesta "branca sumament culta i refinada" dels seus seguidors, que -com diria el profeta Jeremies- s'havia deixat "seduir per ell" i que estaven convençuts que

El Senyor, mitjançant els profetes, ens ha fe conèixer el passat i el present, fent-nos també tastar les primícies del futur (Carta de Bernabè I, 7)

i multipliquen

...les nostres accions de gràcies al Senyor perquè ens ha fet conèixer el passat, ens ha instruït sobre el present y som capaços d'intuir el futur (Carta de Bernabè V, 3)

No són els primers que "mediten" les Escriptures. Exemples d'aquestes "meditacions" les trobem a Filó, un jueu d'Alexandria del segle I, i en els textos sorgits de les coves de Qumrán i aquestes "meditacions" o interpretacions de les Escriptures poden seguir diferents models.

Un model era agafar un tex bíblic i, verset a verset, aplicar-lo a la historia de la col·lectivitat.

Un altre model consisteix en seleccionar diversos versets aïllats, extrets dels diversos llibres, que tractin sobre un mateix tema o fet concret. Cada verset bíblic va seguit de la interpretació per al temps present i el resultat final serà un text a on serà difícil de precisat a on acaba la cita bíblica (la "profecia") i a on comença la interpretació actual (la "història").

Aquesta activitat de recrear la "profecia" per convertir-la en "història" exigia una preparació exegètica que no estava a l'abast dels "camperols jueus".

*          *          *

El que se'ns demana

Ara, arribats a aquest punt, John Dominic Crossan, ens demana una cosa ben difícil:

Rogaría al lector que, si dispone de una copia de Bernabé VII, leyera el capítulo entero varias veces, que olvidara por un momento el "conocimiento" de la Pasión que puedan haberle proporcionado los relatos pormenorizados de los evangelios canónicos, y que intente imaginarse a los primitivos cristianos que no sabían de ella más que lo que cuenta este capítulo.

Del comentari introductori a la carta, en el volum pares apostòlics de la col·lecció Clàssics del cristianisme (nº 81), aprofito aquest fragment:

L'anomenada Carta de Bernabè gaudí d'una gran autoritat en els primers temps de l'Església. Sembla que Climent d'Alexandria i Orígenes la posaven al mateix nivell que les cartes apostòliques del Nou Testament. El text grec de la carta es troba a continuació de l'Apocalipsi en el famós còdex Sinaiticus del Nou Testament i també en el mateix còdex Hierosolymitanus 54 que conté la Didakhé.

Per la seva banda Helmut Koester diu d'ella (citat per Crossan):

Una de las obras del cristianismo primitivo pertenecientes al género de la gnosis bíblica que mejor ejemplifican la interpretación alegórica del Antiguo Testamento... Bernabé intenta además alcanzar una comprensión bíblica del significado soteriológico de la muerte de Jesús, ateniéndose en todo momento a las esperanzas apocalípticas... Bernabé no utiliza nunca, ni tácita ni explícitamente, las obras del Nuevo Testamento, hecho que constituiría un buen indicio de la antigüedad de la obra... Los materiales que vemos en Bernabé representan un estadio inicial del proceso continuado después por el Evangelio de Pedro, más tarde por el de Mateo y completado al fin por Justino Màrtir.

*          *          *

L'exegesi de la Carta d'en Bernabè

En el capítol cinquè introdueix el tema de la passió amb una pregunta, la "pregunta del divendres sant"

Com ha suportat de patir a mans dels homes? (V, 5)

I ressegueix uns quants versets de les Escriptures, aïllats, extrets de llibres diversos, segons un dels models exegètics que ja hem vist a les coves de Qumrán:

Bern V, 2 Però ell era malferit per les nostres faltes, triturat per les nostres culpes: amb la seva ferida ens curaven. Com l'anyell portat a l'escorxador o l'ovella muda davant de l'esquilador
Comparar els textos grecs:
Bern V, 2 evtraumati,sqh dia. ta.j avnomi,aj h`mw/n kai. memala,kistai dia. ta.j a`marti,aj h`mw/nÅ tw/| mw,lwpi auvtou/ h`mei/j iva,qhmenÅ w`j pro,baton evpi. sfagh.n h;cqh kai. w`j avmno.j a;fwnoj evnanti,on tou/ kei,rontoj auvto.n
Is 53, 5 auvto.j de. evtraumati,sqh dia. ta.j avnomi,aj h`mw/n kai. memala,kistai dia. ta.j a`marti,aj h`mw/n paidei,a eivrh,nhj h`mw/n evpV auvto,n tw/| mw,lwpi auvtou/ h`mei/j iva,qhmen
Is 53, 7 w`j pro,baton evpi. sfagh.n h;cqh kai. w`j avmno.j evnanti,on tou/ kei,rontoj auvto.n a;fwnoj ou[twj ouvk avnoi,gei to. sto,ma auvtou/
Bern V, 12 Quan fereixin el propi pastor, llavors moriran les ovelles del ramat
Comparar els textos grecs:
Bern V, 12 o[tan pata,xwsin to.n poime,na e`autw/n( to,te avolei/tai ta. pro,bata th/j poi,mnhj
Zac 13, 7 pata,xate tou.j poime,naj kai. evkspa,sate ta. pro,bata kai. evpa,xw th.n cei/ra, mou evpi. tou.j poime,naj
Mt 26, 31 Pata,xw to.n poime,na( kai. diaskorpisqh,sontai ta. pro,bata th/j poi,mnhjÅ
Bern V, 13 Allibereu la meva ànima de l'espasa, i claveu les meves carns perquè una banda de malvats s'ha alçat contra mi
Comparar els textos grecs:
Bern V, 13 Fei/sai mou th/j yuch/j avpo. r`omfai,aj kai kaqh,lwson mou ta.j sa,rkaj( o[ti ponhreuome,nwn sunagwgai. evpane,sthsan moi
Ps 22, 21 r`u/sai avpo. r`omfai,aj th.n yuch,n mou kai. evk ceiro.j kuno.j th.n monogenh/ mou
Ps 118,120 kaqh,lwson evk tou/ fo,bou sou ta.j sa,rkaj mou avpo. ga.r tw/n krima,twn sou evfobh,qhn
Ps 21,17 o[ti evku,klwsa,n me ku,nej polloi, sunagwgh. ponhreuome,nwn perie,scon me w;ruxan cei/ra,j mou kai. po,daj
Ps 85,14 o` qeo,j para,nomoi evpane,sthsan evpV evme, kai. sunagwgh. krataiw/n evzh,thsan th.n yuch,n mou kai. ouv proe,qento, se evnw,pion auvtw/n
Bern V, 14 Vet aquí que he parat l'esquena a les fuetades i les galtes a les bufetades. He parat la meva cara com una roca dura
Comparar els textos grecs:
Bern V, 14 ivdou. te,qeika, mou to.n nw/to,n dwka eivj ma,stigaj ta.j de. siago,naj eivj r`api,smataÅ to. de. pro,swpo,n mou e;qhka w`j sterea.n pe,tran
Is 50, 6 to.n nw/to,n mou de,dwka eivj ma,stigaj ta.j de. siago,naj mou eivj r`api,smata to. de. pro,swpo,n mou ouvk avpe,streya avpo. aivscu,nhj evmptusma,twn
Is 50, 7 kai. ku,rioj bohqo,j mou evgenh,qh dia. tou/to ouvk evnetra,phn avlla. e;qhka to. pro,swpo,n mou w`j sterea.n pe,tran kai. e;gnwn o[ti ouv mh. aivscunqw/

En el capítol sisè afegeix encara altres al·lusions de les Escriptures:

Bern VI, 5 Un estol de malfactors m'ha encerclat, m'han envoltat com les abelles el rusc; i s'han jugat a la sort la meva roba
Comparar els textos grecs:
Bern VI, 5 Perie,cen me sunagwgh. ponhreuome,nwn evku,klwsa,n me w`sei. me,lissai khri,on( kai. evpi. to.n i`matismo,n mou e;balon klh/ron
Ps 21,17 o[ti evku,klwsa,n me ku,nej polloi, sunagwgh. ponhreuome,nwn perie,scon me w;ruxan cei/ra,j mou kai. po,daj
Ps 117,12 evku,klwsa,n me w`sei. me,lissai khri,on kai. evxekau,qhsan w`sei. pu/r evn avka,nqaij kai. tw/| ovno,mati kuri,ou hvmuna,mhn auvtou,j
Ps 21,19 diemeri,santo ta. i`ma,tia, mou e`autoi/j kai. evpi. to.n i`matismo,n mou e;balon klh/ron
Bern VI, 7 Ai de la seva ànima! Puix han tramat un pla pervers contra ells mateixos en dir: Lliguem el just perquè ens molesta
Comparar els textos grecs:
Bern VI, 7 ouvai. th/| yuch/| auvtw/n( o[ti bebou,leuntai boulh.n ponhra.n kaqV e`autw/n eivpo,ntej dh,swmen to.n di,kaion o[ti du,scrhstoj h`mi/n evstin
Is 3, 9 kai. h` aivscu,nh tou/ prosw,pou auvtw/n avnte,sth auvtoi/j th.n de. a`marti,an auvtw/n w`j Sodomwn avnh,ggeilan kai. evnefa,nisan ouvai. th/| yuch/| auvtw/n dio,ti bebou,leuntai boulh.n ponhra.n kaqV e`autw/n
Is 3, 10 eivpo,ntej dh,swmen to.n di,kaion o[ti du,scrhstoj h`mi/n evstin toi,nun ta. genh,mata tw/n e;rgwn auvtw/n fa,gontai
*          *          *

Atenció a aquests dos punts:

John Dominic Crossan ens fa aquestes dues observacions. La primera: en l'estadi en què s'escriu la Carta a Bernabè no es parla de detalls concrets de la Passió, sinó de la Passió en general

...en un afanoso escrutinio de las Escrituras, semejante al que hicieron los esenios de Qumrán, se descubrieron versículos e imágenes que podían ser aplicados al episodio de la Pasión considerada globalmente, pero, por supuesto, no a sus detalles específicos, pues en la memoria de sus discípulos no existían tales detalles.

Segona: aquesta primera reflexió no és només sobre els "sofriments del just", sinó que abasta tota la trajectòria de passió-resurrecció.

Lo más interesante es que Bernabé proporciona una base bíblica no sólo a la Pasión de Jesús, sino a la Pasión y parusía, entendidas como desdoblamiento de temas emparentados y relacionados entre sí. La Carta de Bernabé sería un ejemplo de cómo un conjunto de textos de las Escrituras son interpretaos y entendidos como profecías de la trayectoria Pasión-parusía

Bern VI, 1 Qui és el qui m'acusa?Que es planti davant meu!O bé, Qui vol ser declarat just davant meu? Que s'acosti al servent del Senyor
Cites d'Is 50, 8 i 9
Bern VI, 2 Vet aquí que als fonaments de Sió hi posaré una pedra preciosa, escollida, angular i de gran preu.
Cita d'Is 28, 16
Bern Vi, 3 El qui creurà en ella viurà per sempre
Cites de Is 28, 16 i Gen 3, 22
Bern VI, 3 M'ha posat com una pedra dura
Cita d'Is 50, 7
Bern VI, 4 La pedra que han rebutjat els constructors ha esdevingut clau de volta
Cita de Ps 118 [117], 22
Bern VI, 4 Aquest és el dia gran i meravellós que ha fet el Senyor
Cita de Ps 118 [117], 24
*          *          *

El capítol VII de la Carta de Bernabè

Ja heu tingut temps de llegir aquest capítol una , dues, tres... vegades? I us heu pogut oblidar de tot el que fins ara sabíeu?

Les referències a l'Escriptura continuen:

Bern VII, 3 Però, quan estava clavat a la creu, li van donar a beure fel i vinagre
Cita de Ps 69 [68], 22
La nota corresponent a aquest text a l'edició de Clàssics del Cristianisme nº 81 diu: "L'autor combina aquí en una sola frase aquests dos versets de Mateu (Mt 27, 34.48) per tal de manifestar l'accompliment del Sl 69 [68], 22.
Aquesta nota és una ¡trampa!. L'autor de la Carta pot citar directament de la versió grega dels LXX. Comparem els textos grecs
Bern avlla. kai. starwqei,j evpotizeto o;xei kai. colh
Ps 68, 22 kai. e;dwkan eivj to. brw/ma, mou colh.n kai. eivj th.n di,yan mou evpo,tisa,n me o;xoj
Mt 27, 34 e;dwkan auvtw/| piei/n oi=non meta. colh/j memigme,non\ kai. geusa,menoj ouvk hvqe,lhsen piei/nÅ
Mt 27, 48 kai. euvqe,wj dramw.n ei-j evx auvtw/n kai. labw.n spo,ggon plh,saj te o;xouj kai. periqei.j kala,mw| evpo,tizen auvto,nÅ
Bern VII, 3 El Senyor ho havia manat així perquè també ell mateix havia d'oferir en sacrifici pels nostres pecats el vas de l'Esperit, a fi que es complís el que prefigurava Isaac, ofert damunt l'altar
Cf. Gen 22

Qui de nosaltres relacionaria la passió-parusia de Jesús amb aquest text del llibre del Levític? Amb el ritual arcaic del Dia de l?Expiació?

Lev 16, 4 Es posarà la túnica sagrada de lli i la roba interior de lli, se cenyirà la faixa de lli i es lligarà la cabellera amb la cinta de lli. Es tracta de vestidures sagrades i, per tant, se les posarà després d'haver-se rentat el cos ritualment amb aigua.
5 De part de la comunitat dels israelites rebrà dos bocs destinats al sacrifici pel pecat i un moltó destinat a l'holocaust.
7 Acabat prendrà els dos bocs i els presentarà davant el Senyor, a l'entrada de la tenda del trobament;
8 llavors tirarà les sorts per saber quin dels dos bocs serà
9 Prendrà el boc a qui ha tocat de ser per al Senyor i l'oferirà en sacrifici pel perdó del pecat.
10 Després presentarà viu davant el Senyor el boc a qui ha tocat de ser per a Azazel, per fer sobre ell el ritu d'expiació abans d'aviar-lo cap a Azazel, al desert.
21 Li posarà les dues mans sobre el cap, bo i confessant totes les culpes, infidelitats i els pecats dels israelites. Així les posarà sobre el cap del boc. Després, l'aviarà cap al desert, portat per un home amb aquesta missió.
22 El boc s'emportarà totes les culpes dels israelites a una terra desolada.
29 Observareu perpètuament aquesta prescripció: el dia dei del mes setè dejunareu i no fareu cap mena de treball.
30 Aquest dia faran a favor vostre el ritu d'expiació que us purifica: aquest dia sereu purificats de tots els vostres pecats davant el Senyor.
31 És un gran dia de repòs, un dia de dejuni.

L'autor de la Carta de Bernabè troba en comentaris posteriors jueus (recopilats a la Misnà) les pràctiques concretes d'aquest ritu d'expiació:

  • els dos bocs havien d'ésser iguals
  • es posava sobre el cap de la víctima llana purpúria
  • mentre la conduïen al desert l'anaven insultant i escarnint
  • i, abans de matar-la, lligaven la llana entre una roca i els corns de la víctima.

L'autor de la carta, sia de forma premeditada o per una confusió, converteix la roca, a on lligaven la llana, en un esbarzer, arbust amb espines. Potser, segueix pensant en el pasatge del sacrifici d'Isaac.

Gen 22, 13 Abraham va alçar els ulls i veié un moltó agafat per les banyes a uns matolls. Hi va anar, el va prendre i l'oferí en holocaust en comptes del seu fill.

Aquest tema no el dono per acabat; ja el continuaré.
Mentrestant, podeu seguir, rellegint la Carta de Bernabè, aquesta meditació del "dissabte sant".

Carta de Bernabè. (Versió grega)
Epistle of Barnabas. (Versió anglesa)
Epístola de Bernabé. (Versió castellana)
Lettre de Barnabé. (Versió francesa)

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol

sscu@tinet.cat
3 abril 2013
Per dir la teva Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)
Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)      Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)
Spong, el bisbe episcopalià (2000)     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)