Figura esquemàtica molt poc visible.Foto: Arxiu de l'Ajuntament d'Ulldecona
S'ha considerat l'art esquemàtic com una progressiva estilització de l'art llevantí, amb figures fetes amb pocs traços i una gran abundància de símbols: puntiformes, ramiformes, etc. En alguna zona sembla que podria ser així, encara que en altres zones sembla tenir un origen propi.
Per la representació d'algunes escenes (carros, genets, elements metàl·lics...) semblen d'un període clarament post neolític.
L'evolució i la datació d'aquestes representacions són problemàtiques.
L'art esquemàtic apareix com una nova forma d'expressió i pensament. En contraposició al caire naturalista de l'art llevantí, és caracteritzat per la capacitat de reproduir les figures en allò que és essencial: els trets bàsics. Es redueixen al mínim els elements formals.
. Figures humanes
. Zoomorfs
. Motius simbolicoreligiosos. Són els més característics.
Les figures humanes i els zoomorfs presenten diverses variants.
Els motius simbòlics més significatius són els ÍDOLS, que presenten diversos esquemes:
.Ancoriformes
.Triangulars
.Oculats
.Etc.
Els colors utilitzats són el roig, el negre i l'ocre. El blanc s'utilitza rarament. La tècnica emprada és la digitació o els traços lineals de gruix variable, normalment ample. Té una àmplia distribució per la península Ibèrica i a altres zones d'Europa.
