A mediados del siglo XIII, la población que vivía en el castillo, en la llamada Ulldecona la Vella, comenzó a desplazarse hacia el valle siguiendo el modelo de asentamiento implantado por Jaume I. Este hecho originó que la orden hospitalera otorgase la segunda carta puebla el año 1273. Hay documentos que ya testimonian una incipiente población hacia el 1250, como el permiso por trasladar una carnicería a La Foia.
Las estructuras conocidas y conservadas de este periodo son:
- Sistema defensiu, muralla i vall
- Iglesia de Sant LLuc
- Antiguo Hospital
- Casa de la Comanda
- Torre Octogonal
- Puente del Olivar
- Acequia Madre
- Plano propuesto de la Ulldecona medieval
Bibliografia:
BONET, Maria. (1994). La Orden del Hospital en la corona de Aragón. CSIC. Madrid.
BONET DONATO, Maria. (1997). "Les lluites per la jurisdicció al Montsià al segle XIV". El temps sota control. Diputació de Tarragona.
BONET DONATO, Maria. (1998). "Alguns aspectes socioeconòmics de la Ulldecona medieval
(segles XII-XV)". Raïls, 12. Ulldecona.
BONET DONATO, Maria. (1999)." Tensions en les fronteres feudals al Montsià medieval i la incidència de
Tortosa". Recerca, 3. Tortosa.
BONET DONATO, Maria. (2001). "L'Amposta feudal: poders, societat i economia". I Jornades d’Història
d’Amposta, 2000. Amposta.
CÀRCEL ORTI, M. Milagros (1994) "La encomienda de Ulldecona de Sant Juan del Hospital: Regesta
documental (1097-1384". Actes de les Primeres Jornades sobre els ordes religioso-militars als
Països Catalans. Diputació de Tarragona
CÀRCEL ORTI, M. Milagros (1994) "L'Encomanda d'Ulldecona de Sant Joan de l'Hospital". Raïls, 3. Ulldecona.
COROMINAS CANO, Josep (1999) "Ulldecona. Muralles i origen de la forma urbana". Raïls, 13. Ulldecona.
FORCADELL, Toni.; VILLALBÍ, Mar; ALMUNI, Victoria.;. (2005) “Poblament andalusí al riu Sénia”, Recerca, 9, Tortosa.
ROIG VIDAL, Joan; FORCADELL VERICAT, Toni; GRAU VERGE, Ferran (2003): “L'urbanisme i el sistema defensiu a la Ulldecona del segle XVIII.” Raïls, 20. Ulldecona.



