Plató > textos comentaris
Fragments
4. - Aleshores, el que aporta la veritat a les coses cognoscibles i atorga al qui coneix el poder de conèixer, pots dir que és la Idea del Bé. I per ésser causa de la ciència i de la veritat, concep-la com a cognoscible; i tot i ésser bells tant el coneixement com la veritat, si estimem correctament l'afer, tindrem la idea del Bé per quelcom distint i més bell que elles. I així com diguérem que era correcte de prendre la llum i la vista per afins al sol però que fóra erroni de creure que són el sol, anàlogament ara és correcte de pensar que ambdues coses, la veritat i la ciència, són afins al Bé, però fóra equivocat de creure que l'una i l'altra fossin el Bé, ja que la condició del Bé és molt més digna d'estima.
República, 508e - 509a
9. - Però a vosaltres us havem format tant per a vosaltres mateixos com per a la resta de l'Estat, per a ésser conductors i reis dels eixams, us havem educat millor i més completament que als altres, i més capaços de participar tant en la filosofia com en la política. Cada un al seu torn, per consegüent, haveu de davallar vers l'estatge comú dels altres i habituar-vos a contemplar les tenebres; car, un cop habituats, veureu mil vegades millor les coses d'allí i coneixereu cada una de les imatges i de què són imatges, ja que vosaltres haureu vist abans la veritat en el que pertoca les coses belles, justes i bones. I així l'Estat habitarà en la vigília per a nosaltres i per a vosaltres, no en el somni, com passa actualment en la majoria dels Estats, on competeixen entre ells com entre ombres i disputen en torn del govern, com si fos quelcom de gran valor. Però el cert és que l'Estat en el qual menys anhelen de governar els qui han de fer-ho és forçosament el millor i el més allunyat de dissensions, i el contrari cal dir del que tingui els governants contraris a això.
República, 520b-d
11. - A veure, Glaucó: no és aquesta la melodia que executa la dialèctica? Encara que sigui intel.ligible, és imitada pel poder de la vista quan, com havem dit, assaja de mirar primerament els éssers vius i en acabat els altres, i per fi el sol mateix. De la mateixa manera, quan hom intenta per la dialèctica d'arribar al que és en si cada cosa, sense cap sensació i per mitjà de la raó, i sense aturar-se abans a captar per la intel.ligència mateixa el que és el Bé mateix, arriba al terme de l'intel.ligible com aquell presoner al terme del visible.
República, 532a-b
15. - Per la seva banda, qui afirma que les coses justes són de profit dirà que cal obrar i parlar de manera tal que sigui l'home interior el qui prevalgui sobre l'home total i que vigili la criatura polifacètica; tal com el pagès alimenta i domestica les plantes inofensives però impedeix que les salvatges creixin, l'home prendrà com a aliada la natura del lleó i tindrà cura de les altres parts, fent-les amigues entre elles, i així les criarà.
República, 589a
31. - I si és que després d'haver-los adquirit abans de néixer, penso, en néixer els perdérem, i després, en emprar els nostres sentits respecte a aqueixes mateixes coses, recuperem els coneixements que en un temps anterior ja teníem, per ventura el que anomenem aprendre no seria recuperar un coneixement ja familar? Anomenant-lo recordar, l'anomenaríem correctament?
- Per descomptat.
Fedre, 75e