Plató
Plató [nom amb què es coneix a Aristocles] (-427, -347)
A classe farem una exposició que segueix més o menys les línies que teniu a l'esquema d'aquest lloc web.
A vincles teniu alguns enllaços que us poden resultar útils per consultar altres textos de Plató.
A vincles generals trobareu enllaços per aprofundir en algunes qüestions, aclarir dubtes, etcètera. En qualsevol cas, per aclarir dubtes recordeu que el millor és preguntar al professor.
Una classificació de les etapes de la seva vida
• Els primers vint-i-vuit anys (-427, -399), en els quals coneix i segueix Sòcrates. Plató, de família aristocràtica, contempla la possibilitat de formar part de la vida política d’Atenes.
• El període dels diàlegs de joventut (-399, -389). A la mort de Sòcrates, segueix de prop els plantejaments socràtics en els seus diàlegs (vegeu més a baix el llistat de diàlegs i temes que aborda).
• El període dels diàlegs de transició (-389, -385), període marcat pel primer viatge (-387) de Plató a Taranto -comunitat pitagòrica- i a Siracussa, on coneix Dió i projecta la realització del seu projecte polític ideat a la mort de Sòcrates: donar unes lleis per a un estat segons les quals no es pugués condemnar a ningú com Sòcrates, això és, crear un estat perfecte. Problemes a Siracussa i inici de l’Acadèmia a Atenes.
• El període dels diàlegs de maduresa (-385, -370), a l’Acadèmia. Plató concreta la teoria de les idees. Integrament del pensament socràtic i del pitagòric: Plató.
• El període dels diàlegs crítics (-370, -361), durant el qual Plató torna per segon cop a Siracussa (-367) a instància de Dió. Problemes a Siracussa, on és retingut, i retorn a Atenes. Revisió i problemes a la seva teoria
• El període dels últims diàlegs (-361, -347). El -361Plató és cridat a Siracussa pel propi Dionís II i, tot i que no en té gaires ganes -té 66 anys- hi va per tercer cop. El viatge acaba malament. Les últimes obres que escriu, ja a Atenes, són diàlegs contemporitzadors, on valora les seves teories de forma calmada i genèrica
Una classificació de la seva obra
• Diàlegs de joventut (399-389): Apologia de Sòcrates, Critó (sobre els deures cívics), Laques (sobre el valor), Càrmides (sobre la temprança), Lisis (sobre l'amistat), Eutifró (sobre la pietat), Ió (sobre la poesia com a do diví) i Protàgores, (sobre la virtut -es pot transmetre com a saber o no?).
• Diàlegs de transició (388-385): Gòrgies (sobre la retòrica, la justícia i la immortalitat), Menó (sobre la immortalitat de l'ànima), Cràtil (sobre el significat de les paraules), Hípies Major (sobre la bellesa), Hípies Menor (sobre la veritat i la mentida), Eutidem (sobre la sofística) i Menexé (sobre les oracions fúnebres -paròdia).
• Diàlegs de maduresa (385-370): Convit, República, Fedó, Fedre.
• Diàlegs crítics (369-362): Parmènides, Teetet, Sofista, Polític.
• Últims diàlegs (361-347): Fileb, Timeu, Críties, Lleis.