Així i tot, la pressió de les associacions de la Frania i d'alguns Aiuntaments,
i el recolzament de José R. Bada, primer conseller de cultura de la DGA, van
fer possible que la nostra llengua ocupés un lloc en l'ensenyament des del curs
1985-86, encara que només en aquells pobles que ho van demanar i amb caràcter
optatiu.
Actualment s'imparteix l'assignatura de català a tots el municipis
catalanoparlants de les províncies de Saragossa i Osca. Mentre que a la de
Terol, només s'imparteix als centres de primària de Calaceit, Lledó, Arenys,
Queretes i Massalió; i a l'Institut d'Ensenyament Secundari de Vall-de-roures.
En un principi l'assistència a les classes va ser un poc tímida, però cada dia
la tendència és d'un clor creixement. Preocupa, perà, la manca d'iniciativa
d'aquells pobles on encara no compten amb mestre de català, principalment als
municipis del a província de Terol.
Poc a poc, també, ha anat creixent el nombre de publicacions en la nostra
llengua: Les revistes Desperta Ferro!, de la Llitera, Batecs, del Baix Cinca i
Sorolla't del Matarranya, a més d'altres publicacions amb articles en català com
La Comarca d'Alcanyís, Lo Portal de Nonasp, Plana Rasa de Mont-roig de Tastavins
i altres.