Paleolític

    El paleolític, que constitueix casi el 99% del registre arqueològic mundial, va ser subdividit en tres grans fases successives: paleolític inferior, paleolític mig i paleolític superior.

            - El paleolític inferior cobreix un gran període que s'inicia amb els primers útils lítics reconeixibles trobats en jaciments d'Etiòpia, fa uns 2'5 milions d'anys. No obstant, els primers éssers humans van deure haber usat útils molt abans d'aquesta data. Els que varen ser fabricats amb materials orgànics s'han desintegrat i els de pedra sense traballar són irreconeixibles com instruments. Els útils tallats a partir de pedres són els únics que permeten ser reconeguts com a tals. Els intruments lítics més simples reben el nom de  choppers (cants treballats monofacials) i chopping tools (cants bifacials) que constitueixen la denominada cultura dels cants treballats, pròpia de l'Homo habilis. Van ésser tallats mitjançant percutors amb la intencionalitat de crear una sèrie d'útils rudimentàris apuntats o amb fils per una sola cara, fets servir sempre per tallar o perforar. De vegades es denominen instruments olduvainenses, per els trobaments del coll d'Olduvai (Tanzània), on es varen descobrir nombroses restes de presència humana que constituien els testimonis de la tecnologia més antiga i duradera de la humanitat, ja que varen permandre en ús durant milions d'anys. El fil d'un útil de sílex és extremadament xocant; es pot trencar, però a la seva vegada pot ser retallat  simplement reemplaçat fàcilment per un altre instrument, donada la disponabilitat de pedra apropiada. El següent pas va ser el tallat de bifases, treballant blocs seleccionats de pedra per cares fins a donar-li la forma desitjada, en ocasions molt sofisticades, com la del bifaç simètric i piriforme, trobat en grans quantitats en el Vell Món, que va ser probablement un instrument de multiúsos (presentava un llarg fil puntiagut i tallant i un extrem engrosat a mode de cap de martell). Aquests bifases van fer la seva aparició durant l'existència de l'Homo erectus (abanpassat directe de l'Homo sapiens), del que se n'han trobat restes des del sud d'Àfrica fins el sud-est asiàtic i que abarca un període iniciat fa 1'8 milions d'anys i que es va extendre fins fa uns pocs centenars de milions d'anys Els bifases deuen ser, per tant, uns útils pràcticos i eficients. L'achelense va constituïr una de les etapes més importants del paleolític inferior, encara que una etapa uniforme. Va rebre tal nom del jaciment de Saint-Acheul (nord de França), caracteritzat per la presència de bifases. La denominada tècnica levallois va suposar una notable avançada; va aparèixer en diferents indrets i dates durant aquest període, probablement de forma espontànea i no per aculturació. Es va denominar així per el jaciment homònim localitzat a França. Aquesta tècnica consistia en traballar un nucli de síliex de gra fi, de tal manera que s'obtingueren gragments denominats lasques, grans, planes i amb fils tallants i xocants. El paleolític inferior va començar a Europa a inicis del quaternari i va finalitzar amb l'aparició de l'home de Neandertal fa 120.000 anys.

           - El paleolític mig és un període mal definit que va començar en diferents dates segons les zones. Està identificada amb l'anomenat tecnocomplex musteriense (nom derivat de l'abric rocós de Le Moustier, al sud-oest d'Àsia), que es va extendre des de fa 180.000 fins fa 40.000 anys, i va coincidir àmpliament amb la presència dels neandertals. El musteriense es va caracteritzar per el desenvolupament i perfeccionament dels útils ja coneguts, els quals varen reduïr el seu tamany, i la fabricació d'objectes sobre lasques: puntes, raderes i bifases. Aquest període es denominat a Àfrica edat mitjana de pedra i abarca des de fa 150.000 anys fins fa 30.000 anys. En aquest continent no s'han localitzat bifases perì sí s'han trobat ensamblats diversos útils de petit tamany, denominats microlits. Alguns d'aquests ensamblatjes estàn associats a restes d'humans anatòmicament moderns.
            - El paleolític superior europeu correspon ja a la presència de l'ome modern i està associat a una àmplia varietat d'útils de pedra, os, cornamenta i marfil, incluits propulsors, arpons i agulles. L'utillatge lític d'aquest període comprèn una extensa varietat d'instruments molt especialitzats realitzats principalment sobre fulles i làmines. El paleolític superior a Europa està dividit en tres grans etapes: l'Etapa Àuricai la perigordiense; el solutrense i el magdaliense. A Catalunya no se n'hi observen gaires; en canvi, en el sur d'EuropaEn el sur de Europa, durant el solutrense, es varen fabricar puntes planes i primes en forma de fulla treballades per cares. En l'hemismeri nord, el paleolític superior es va acabar fa uns 10.500 anys amb la fi de la desglaçada. A Àfrica aquest període rep el nom d'Etat de pedra final i es va extendre fins l'Edat dels metalls o inclus fins a temps històrics, incorporant-se d'aquesta manera al que s'en diu el Vell Món es denominia Neolític. A Amèrica, l'etapa més antiga de presència humana es anomenada període paleoindi, que va iniciar-se fa 15.000 anys (alguns autors remonten el seu inici fins fa uns 50.000) i va concloure fins el 5000 a.C. aproximadament. Està caracteritzat per una sèrie de puntes cuidadosament tallades en pedra com les puntes Clovis i Folsom en el nord i les puntes de cua de peix en el sud.

            Així doncs, les característiques principals del Paleolític són aquestes:

	Els éssers humans eren nòmades, vol dir que no tenien domicili fix, cada poc temps tenien una llar nova.
	Vivien de la caça i de la pesca.
	Es vestien en pells d'animals.
	Vivien en coves, generalment al costat dels rius.
	Vivien en tribus (20, 30 persones).
	La vida era molt curta (30 - 40 anys).
	Eren politeistes. Vol dir que creien en molts déus.
	Hi havia molta mortalitat infantil.
	Vàren descobrir el foc.
	Pintàven les coves dels animals que caçaven.

Endarrere