GRUP DE DANSA TRADICIONAL CATALANA RAMON D'OLZINA DE VILA-SECA

VESTUARI

Al voltant de cadascuna de les danses catalanes, es dóna una sèrie de circumstàncies, socials, econòmiques, d'espai, que condicionaven i condicionen els balls i les danses.

Entre aquests condicionants, es destaca la diferència de vestuari dels balladors i balladores en els diversos balls i, fins i tot, dins del mateix ball: segons la condició social i l'estatus dels balladors, la zona geogràfica i el tipus de ball.

D'aquesta manera, pot trobar-se, en el mateix ball, alguns balladors amb vestits rics, amb gambeto i amb sabates, o bé, balladores amb vestits blancs i mantellines; mentre que n'hi ha d'altres que van amb espardenyes o vestits més senzills. Aquesta diferència es destaca en el vestit de les balladores: mentre unes porten faldilles de tapisseria i cossos de vellut, les altres van amb vestit de brocat. Això és pel que fa a la condició social o estatus.

Cal dir que, segons la zona geogràfica, també hi ha diferències: per exemple, la zona de muntanya. En aquest cas, les caputxes i les samarres de be o les faldilles llargues de llana en són típiques.

Segons el tipus de danses, es destaquen algunes que tenen vestuari especial i propi; en són un exemple els balls de nans, les moixigangues, les rentadores, les disfressades, les gitanes, els balls de bastons, les danses de cort, etc.

Cal dir que el vestuari de Grup de Dansa Tradicional Catalana Ramon d'Olzina va iniciar-se al 1976. Està basat en models d'entre mitjan del segle XVIII fins les darreries del segle. XIX. Alguns d'ells són reproduccions de models autèntics conservats al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona.

Així, cadascuna de les danses té el seu propi vestuari i cada dansaire vesteix un pèl diferent, per tal d'imitar la manera com tothom es vesteix i es vestia: a la seva manera, però amb certa homogeneïtat temporal.

Altrament, dins del vestuari, pot destacar-se diversos elements que, si bé no són pròpiament indumentària, la complementen: capgrossos (nans), cintes i mocadors, davantals i mocadors de pit, bastons,  mantons.

I també, per acabar aquesta breu descripció del vestuari, destaquem altres elements que fan, del vestuari de les danses catalanes, diferent d'altres: morratxes, ret i mitenes, gambeto, faixes, pius, mocadors per reculli el cabell els homes, i les nostres barretines vermelles al nord i morada al Camp de Tarragona .

La història de la barretina, element tant comú en els nostres esbarts, té una trajectòria llarga i plena de dubtes.

Ens la defineix l’enciclopèdia catalana com una lligadura de llana o d’estam en forma de bossa, que formava part de la indumentària

tradicional masculina catalana, principalment entre els pastors, la gent de mar i els pagesos del Principat.

Probablement la barretina fou introduïda a Catalunya abans de la colonització grega, concretament de mans dels fenicis, però molt possiblement foren els grecs que amb la colonització de la costa empordanesa, i des d’allà, seguint el curs del riu Fluvià, anirien introduint-la cap a les valls pirinenques fins a expansionar-la arreu de Catalunya. Els romans van establir el costum de donar la gorra frígia als esclaus quan se’ls alliberava i es va convertir en símbol de llibertat. Molt posteriorment i per aquest motiu, seria adoptada pels lluitadors de la Revolució Francesa i pels maçons des de la independència dels Estats Units d’Americà.

La barretina era generalment de confecció domèstica a punt de mitja, i va anar adoptant diverses formes i colors al llarg de la història i en funció de la professió, estatus social i condició civil de llur portador.

Fixem-nos si en podem trobar de tipus de barretines:

Barretina d’arròs i fideus o d’escórrer fesols: petita, cònica i amb una borla al cap Típica de l'Empordà. Barretina de capellà: de punt de seda i negra, la duien els capellans. Barretina de dormir o de xeixa: de roba blanca. Barretina de dos intents o dos cairells: barretina vermella amb el folre negre que es pot girar en cas d’haver d’anar de dol. Barretina plana: la que es podia dur plegada dreta pel davant. Barretina de garbí : si és plegada de gairell Barretina llarga: la que es deixa caure per l’esquena. Barretina de mariner: vermella, poc llarga i típica dels mariners. Barretina musca: la que té el color morat com a dominant i és pròpia del Camp de Tarragona , del Segrià, i de la Ribera d’Ebre encara que també en trobem forces referències al Pallars Barretina de niu: es porta aixafada a la punta. Barretina de notari: petit, de color fosc, i amb ratlletes al voltant del front. Barretina vermella: la que és roja d’un sol color i més generalitzada.

Danses de la terra Joan Amades : volum 1

 Fotos del Vestuari Tradicional Català del Grup

El Pep i la Roser  (Baix Camp)	Ander i la Noelia (El Priorat)
L'Alvar i la Cristina (Conca de Barbera)	El Roger i la Morica (Baix Ebre)
La Gemma (Cançons de Pandor de les Majorala del Roser)	El Carles i la Maria del Mar  (Baix Penedès)
Anna i Raquel (Ribera d’Ebre)	El Badia i la Gemma  (Tarragonès)
Josep i la Mireia (Terra Alta)	Espardenyes 7 betes (Camp Tarragona)