GRUP DE DANSA TRADICIONAL CATALANA
RAMON D'OLZINA

LA NOSTRA HISTORIA

Presentació Galeria de Fotos Assaijos Contactar Gent Nostra Properes Actuacions Actuacions Fetes Notícies Cultural

HISTORIA


A principis dels anys setanta del segle vint, hi va haver una gran efervescència del sentiment patriòtic de Catalunya i de totes les expressions culturals, folklòriques i artístiques que servien per manifestar-lo i expandir-lo. Aquest període va coincidir amb les acaballes de la dictadura del General Franco. Molts van sortir al carrer a expressar la cultura reprimida. Hi hagué el I Congrés de Cultura Catalana i, a Vila-seca, Josep Badia Morell, Andreu Graset Ferré i Josep Pujals Carreté, van ser els impulsors de l'Agrupació Sardanista, creada el 1974. Es realitzaren curset i audicions i s'anaven a ensenyar a Salou, Mont-roig, Vilaplana .... L'Agrupació Sardanista, la Junta de l'Agrupació Cultural, presidida aleshores per Ramon Ferriol i Clavé.

Com un pas més l'Agrupació Sardanista, la Junta de l'Agrupació Cultural, reunida el 3 de març de 1975, va voler recuperar i fomentar la dansa tradicional catalana. L'any 1960 es va crear l'Esbart Sant Esteve, que s'havia dissolt feia pocs uns anys. Finalment es va optar per crear-ne un de nou dins l'Agrupació Cultural. Com feia poc del descobriment de documentació que feia referència a la repoblació de Vila-seca per part del cavaller Ramon d'Olzina, que havia rebut per part de l'Arquebisbe Bernat de Tort la comanda de repoblar la vila els impulsors de l'Esbart escolliren aquest nom.

Es va buscar mestre i balladors. El formaven 40 joves de entre 15 i 20 anys, i es va escollir com a mestre el reusenc Josep Bargalló i Badia, el "mestre" com se l’anomena de d’aleshores.

Des de la seva fundació, les finalitats principals de l'Esbart Ramon d'Olzina s’han centrat en:

Dedicar-se exclusivament a la dansa tradicional catalana i històrica, interpretant balls i danses de Catalunya amb reculls dels mes grans folkloristes catalans com: Joan Comas i Vicens, Joan Rigall i Casajuana, Aureli Capmany, Mn. Vicenç Bosch, Felip Blasco, Josep M. Castells i Andilla, Joan Pardinilla i molt d'altres.

Formació artística i cultural del jovent i dels infants ja que l’any 1977 es creà l'Esbart infantil per aconseguir l’estímul ja des de la més tendra edat l'interès i l'estima dels valors de les tradicions i Costums de Vila-seca i de Catalunya. Des de llavors l'Esbart s’ha nodrit del dansaires que en fer-se grans passen a l'esbart, es la cantera que ha permès la sobrevencia de l'Esbart durant molts anys. Aquest esperit es reflexa amb múltiples activitats al llarg de la nostra llarga historia, en les que podríem destacar.

En el moment de la seva creació, eren mestres la Gemma Soler i Castellnou, M. Mercè Buquera i Colomé i en Josep Pujals i Carreté. Actualment està a càrrec de la Gemma Soler que es el mateix temps sots directora de l'esbart dels grans.

Participar i fomentar en les festes Tradicionals de la vila fent actuacions de dansa tradicional.
Prendre part activa en la festa de Sant Antoni recuperant el "Ball de Coques" i el dilluns de Pasqua a una actuació infantil en l'Aplec de la Mare de Déu de La Pineda i creació del "Ball de la Mare de Déu de la Pineda" perquè pugui ser dansat per dansaires, familiars i tothom que ho desitja.
Participar en la desfilada de carretel·les en la diada de Sant Antoni construint la seva pròpia carrossa, sempre amb motius típics catalans.

ACTUACIÓ DE L'ESBART INFANTIL A L'ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE LA PINEDA

Contribuir a la sortida cada darrer d'any de "L'Home dels Nassos" costum que encara perdura a Vila-seca.

Recitals de dansa Catalana en els festivals de la Torre Vella de Salou fins que es suspengueren per raons de la segregació.

Nits catalanes amb sopar inclòs celebrades els caps de setmana al jardí del Sindicat de Vila-seca.

Actuacions fetes durant els estius a la Platja de la Pineda de Vila-seca.


                                               NITS CATALANES AL SINDICAT DE VILA-SECA ANY 1993
 

                                          BOMBERS AL ENVELAT FESTES DE SANT ANTONI 1993 VILA-SECA

 

Nans  propietat del fons del Arxiu de Josep Bargalló i Badia

BALL DE NANS DE REUS TORRE VELLA DE SALOU ANY 1991

Restauració del Ball de les Majorales d'Ulldemolins amb col·laboració amb el folklorista Josep Mª. Castells i Andilla
Recuperació de la Jota d'Ascó a la Ribera d'Ebre
Recuperació de la "Jota Rasquerana al poble de Rasquera a la Ribera d'Ebre
Recuperació del Ball de Coques de Mont-roig del Camp
Recuperació de La Jota de Gavada a Vandellòs
Recuperació del Cap de Dansa al Pinell de Brai a la Terra Alta
Recuperació de la Dansada de Gandesa
Restauració de la Jota a Paüls al Baix Ebre
Recuperació del Ball de Les Majorales de el Masroig al Priorat
Recuperació de la jota "Coco Pere" al Masroig
Recuperació de la Jota Porrerana
Recuperació del Ball de Coques a Falset
Recuperació del Ball de Coques a Gratallops
Recuperació de la Jota de Poboleda
Recuperació del Ball del Marxant de Santa Marina de Pratdip. Col·laboració Esbart Dansaires de Sabadell
Recuperació de la Jota de Tivissa                                                                                                                                                                    Recuperació del Ball del Coques per les Festes de Sant Antoni de Vila-seca                                                                                                          Restauració del Ball de Coques a Prades
Recuperació del Ball de Coques a Capçanes

                                         LA DANSA DE CASTELLTERÇOL ANY 1978

 A mes al llarg d'aquests anys, l'Esbart ha organitzat diferents trobades: I i II trobada de Danses Vives a Vila-seca, I trobada de Jotes de les comarques tarragonines, trobades d'esbarts infantils, col·laborant també en els actes de festa major de la ciutat de Reus, varies edicions del Parc de Nadal de Tarragona.

Ha participat pràcticament cada any als Aplecs d'Esbarts a Montserrat, essent-ne el seu director coordinador de danses.

L'esbart ha format part durant aquests anys de diferents entitats, destacant l'Obra del Ballet Popular, l'Agrupament d'Esbarts Dansaires de Catalunya i es un dels grups fundadors de l'Agrupació d'Esbarts de les Comarques Meridionals de Catalunya.

A més de les actuacions per moltes poblacions de les comarques de Tarragona i d'altres de Catalunya ha actuat al Festival de la Ruergue (Rodez), França. Actuacions a Tuhïr a la Catalunya Nord, dues actuacions al Festival Internacional de Música de Cantonigrós, Trobada Nacional d'Esbart Dansaires a Barcelona, Festival a Santo Domingo de la Calzada a la Rioja, Festival de Danza de Robla a León i Festival de Dansa Blimeu a Astúries. Actuacions a Rússia, a Moscú i Sant Petesburg, Xeca,(Praga), Lituania, (Vilnius i Visaginas) Ferrerias (Menorca Oliva (Vaència).

Des de fa uns anys anem veient com es transforma la dansa tradicional catalana que presenten els Esbarts dansaires, perdent el seu caràcter tradicional i poc a poc les seves arrels, per transformar-se en un espectacle mes o menys reeixit d'escenari quasi oblidant-se que el primer esbart dansaire fou creat ara fa cent anys, exclusivament per recollir i donar a conèixer les danses Tradicionals de la terra.
Veient el darrer aplec de Danses - per citar
-ne un Tradicionals de les comarques gironines, que es celebrà aquest any a Palafrugell, ha estat la gota que a fet vessar el got. Mes que danses Tradicionals més aviat semblava dansa contemporània  o balls propis d'espectacles de varietés.

L'ESBART RAMON D'OLZINA A SANT PETESBURG (RÚSSIA)
ANY DEL CENTENARI 1901 - 2001

PROPOSTA PER LA PRESENTACIÓ DE LES DANSES TRADICIONALS CATALANES DE L'ESBART RAMON D'OLZINA DE VILA-SECA. NOVA ESTRUCTURACIÓ

Hi ha una altra vessant que son alguns esbarts escènics que han fet i fan unes veritables creacions i alguns espectacles de bon gust refinat i artístics (es poden però comptar amb els dits de la ma) Compten amb bons mitjans tècnics, humans i materials per crear un espectacle basat en la dansa catalana. Però no tothom ho fa així.
Existeixen però unes coreografies Tradicionals, recollides per folkloristes de gran prestigi i solvència molt ben documentats i que son un veritable tresor tradicional i que molts d'ells resten oblidats en arxius particulars i públics.

Veient el caire que han adoptat molts esbarts vers la dansa tradicional, pensant més en l'espectacle que la tradició, nosaltres hem cregut continua amb la tasca de ballar danses dels nostres avantpassats, basant-nos amb reculls de folkloristes de gran solvència. En fi volem ser un grup que conservi part del nostre patrimoni acumulat durant molts anys per així conserva les nostres arrels.

Existeixen però unes coreografies Tradicionals, recollides per folkloristes de gran prestigi i solvència molt ben documentats i que son un veritable tresor tradicional i que molts d'ells resten oblidats en arxius particulars i públics.

Alguns esbarts han conservat aquests documents els presenten en escenaris o cadafals amb grans canvis de vestuari d'un ballet a l'altre restant l'espectacle tallat i interromput perdent tot el seu encant i dinamisme, i avorrint al públic que ho contempla. La majoria ballen amb música "enllaunada". La majoria d'aquests "esbarts" canvien la coreografia que deixa de ser tradicional fruit de les seves invencions a vegades poc afortunades i amb un vestuari que a vegades semblen pallassos, barretines i camises de roba brillant "crepsatí" de color rosa o verd poma etc.

Amb les participacions del nostre Esbart a festivals internacionals de Dansa, podríem citar entre altres el de Can Tonigrós, hem observat a molts grups tan espanyols com estrangers que llueixen uns vestits antics molt ben restaurats, i acompanyats dels músics, Tradicionals, no més de quatre o cinc. Qualsevol grup de dansa tradicional i folklòrica es limiten ballar les danses amb vestits típics de cada regió de la que pertanyen. Igual s'ha fet a València, a Mallorca, a Aragó Canàries etc. que mantenen les coreografies Tradicionals sense afegitons i no necessiten ni cobles d'onze músics professionals, que cobren una fortuna que no està a l'abast de la majoria dels esbarts.

Vista tota aquesta problemàtica i sobretot la davallada que han fet els esbarts, alguns pel mal gust i la falta de tècnica i creient-se tothom capaç de presentar una dansa creada per ells o be enmanllevada i apresa d'amagat d'un vídeo en un ball xaró i carrincló i que fa pena de veure. Degut a tot aquest estat de coses ens hem determinat a que l'Esbart Ramon d'Olzina afronti un nou repte a la manera de presentar els balla Tradicionals mes d'acord amb els nostres dies i tenint en compte els següents punts:

PRIMER:

Que les danses que presentem el nostre Esbart siguin reculls efectuats la majoria pel nostre esbart i siguin exclusivament de les comarques meridionals de Tarragona i comptin amb una coreografia tradicional recollides pels pobles de les nostres comarques.

SEGON:

Fer un estudi exhaustiu del vestit tradicional català tant d'home com de dona basant-nos en un període del segle XVIII al segle XIXè. Per be que les danses vives s'han anat ballant amb la indumentària de mudar segons la moda, nosaltres no volem perdre la indumentària del pagès i pagesa catalans que tant ens diferencien de les altres comunitats peninsulars. A partir de darreries del XIXè. segle tothom ja vesteix mes o menys igual. Els vestits de pagesos eren:
Dones faldetes llargues, gipons, gandalles i mitenes, mocadors pel cap i espatlles, davantals, joies antigues sabates i espardenyes de l'època. Una cosa importantíssima i que la trobem en tots els grups de dansa d'arreu es els enagos que portaven sota les faldilles que els hi donava un vol a la faldilla inimitable. Es important joies bones i antigues, collaret o camafeu, fermall pel pit arracades llargues de pagesa.

En quant als homes, vestit de vellut calça curta, armilla ramejada, faixa, gorra musca, corbatí, cadena i rellotge a l'armilla, mitges o "calcilles" o polaines, espardenyes "llonques" o de 7 vetes.

Crec que el grup no hauria d'anar uniformat sinó que hi tindria d'haver força variació. Una balladora amb gandalla i mitenes, altra vestit mànega llarga i caputxa blanca. Una parella vestida a la tortosina, els homes amb faixa negra, i mocador al cap negre. Una parella vestida com a la Ribera, elles mantons de Manila llargs i ells amb mocador d'herbes lligat al cap o la típica gorra musca.
Es a dir que cada parella representés mes o menys la manera de vestir típica de les deu comarques de Tarragona. Parelles representant les comarques del Baix Penedès, Tarragonès, Alt Camp Baix Camp, Priorat i Conca de Barberà. Altres parelles la Terra Alta, la Ribera d'Ebre i Montsià. En ballar ho farien barrejats, tenint en compte que presidiria la dansa la parella del ball en qüestió.

TERCER:

Música: S'hauria de ballar amb música viva, i crec que tindria de ser amb una cobla dels Tres quartans, flabiol i tamborí, tarota i sac de gemecs o cornamussa.
Podria afegir-s'hi algun violí. Cal parlar sobre aquest punt per veure de trobar algú disposat a engegar un grup i sobretot crec que no hauria de ser gaire problemàtic tenint en compte el conservatori de música que existeix a Vila-seca. Momentàniament es podria arranjar amb músics especialistes d'instruments Tradicionals que hi ha en poblacions com Reus i Tarragona. Els seus pressuposts son modestissims al costat del que cobra una cobla professional.
Potser es podria començar amb ells i poc a poc anar incorporant músics nous fins aconseguir que l'esbart tingués músics propis De la mateixa manera que hi ha gent voluntària a ballar també em podríem trobar per tocar.

 

QUART:

Presentació: Crec que la presentació es podria fer de la següent manera:
Les parelles una darrera l'altra, entrarien a l'espai a ballar (no es aconsellable escenari) precedida pel grup de músics que sonant una tonada de cercavila popular de les terres de tarragonines. Donar una volta a l'espai a ballar i els balladors situar-se al fons i els músics a un costat. El presentador faria la presentació del grup i seguidament sortirien a ballar els dansaires del ball en qüestió mentre que els altres es quedarien al fons dret o asseguts, segons es cregués convenient.
Acabada la primera dansa el presentador faria un resum de l'historial de la pròxima i els dansaires es prepararien per actuar.
Això funcionaria seguit i sense interrupció. Segons el lloc i el temps a ballar es podrien fer dues parts. En aquest descans serviria a mes per poder fer algun canvi petit de vestuari, canvi d'espardenyes per sabates, de mantonets, o davantals, agafar bastons o castanyoles, caputxes etc.
Acabada l'actuació els músics es posarien a tocar i sortirien seguits de totes les parelles de la mateixa manera que han entrat.

oooooOOOOOOOOOOooooo

 

POSTAL EDITADA PER DONAR CONEIXEMENT DE LES CARACTERÍSTIQUES DEL NOU GRUP DE DANSA DE VILA SECA.

GRUP DE DANSA TRADICIONAL CATALANA RAMON D'OLZINA DE VILA-SECA (TARRAGONÈS)

Grup de Dansa dedicat exclusivament als ball i danses de les comarques de Tarragona. Amb un nova estructuració es presenten les danses amb tot el respecte i rigor tradicional, amb d'indumentària del XVIIè. segle. Cada parella va vestida segons la comarca que representa. Es ballen una gran variació de danses, des de les cançons de Pandero de la confraries del Roser, les danses cerimonioses tan d'acord amb el nostre tarannà, el repic dels bastoners, sense oblidar els alegres ritmes de les jotes tarragonines, aconseguint tradició i divertiment, gràcies a les seves danses de participació general. Espectacle molt apte per animar les festes de carrer.
Acompanyament de música viva per la Cobla  "COBLA 21".

 

PRESENTACIÓ DEL GRUP DE DANSA TRADICIONAL CATALANA DE VILA-SECA

Tal com s'havia anunciat el dissabte dia 15 de juny a les nous del vespre i a la plaça de l'església feu la seva presentació l'esbart des de avui amb el nom de Grup de Dansa Tradicional Catalana de Vila-seca.
El programa tot ell format per danses de les comarques de Tarragona. Les parelles de dansaires vestits amb d'indumentària de la pagesia catalana del segle XVIIIè. feu la seva entrada a la plaça precedits pel grups de músics Tradicionals La Cobla "COBLA 21"!". Seguidament i sense interrupció s'anaren presentant les danses del programa: De la comarca e Baix Camp s'interpretaren : Cançó de Pandero i Ball de les Majorales del Roser de Reus, i el Ball de les Gitanes també de Reus, de l'Alta Camp fou la Dansa dels Garidells, del Tarragonès el Ball de bastons Simo simo sara de Tarragona, i la Bolangera, Ball de bastons La Marxa del Soldat de la Conca de Barberà, de la Terra Alta el Ball del Mocador de Bot, de la Ribera de l'Ebre La Jota Foguejada e Benissanet, del Priorat, el Ball dels Valencians de Bellmunt del Priorat, del Baix Ebre, el Ball del Punxonet de Tortosa, del Montsià el Ball de Tres d'Ulldecona i del Baix Penedès El Ball de Cercolets de el Vendrell. Per acabar l'audició que fou molt aplaudida per part del numerosisim públic congregat a la plaça s'interpretà el Patatuf del Camp de Tarragona amb la participació de tots els dansaires i de la major part del públic, acabant amb una gran ovació per part de tots. Els balladors precedits pels músics feren al seva sortida de la plaça.

 

 COBLA TRES QUARTANS ELS PREMULL EL GRUP DE DANSA TRADICIONAL CATALANA RAMON D'OLZINA
FESTA DEL XXXIè. ANIVERSARI 15 de juny de 2002  

PARELLA DE PAGESOS QUE REPRESENTA EL PRIORAT

PARELLA DE PAGESOS QUE REPRESENTA LA CONCA DE BARBERÀ

El dia 15 de juny de 2015 amb 83 any ens va deixar el nostre amic Josep Bargalló i Badia "mestre" folklorista i Director des del principi a estat amb nosaltres.

En la actualitat a pres el relleu la Gemma Soler i Castellnou del grans i Mar i David del més novells i assessorats per Josep Giménez i Piñol ajudant del mestre des del principi. Seguin la llavor del "Mestre".     

 
Presentació Galeria de Fotos Assaijos Contactar Gent Nostra Properes Actuacions Actuacions Fetes Noticies Cultural