UNA MICA D'HISTÒRIA DE LA CANONJA

 

MEMORANDUM 1963

UN RECORD PER LA HISTÒRIA (La Canonja i Masricart)

ALBUM DE FOTOS ANTIGUES DE LA CANONJA

ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA

 

SÍNTESI HISTÒRICA

Des de l'any 1982 La Canonja és una Entitat Municipal Descentralitzada pertanyent al municipi de Tarragona. Aquesta és una forma de gestió dels interessos comunals que el veïnat va aconseguir després de constatar la regressió soferta des de l'any 1964 quan, en plena dictadura i al inicis de la gran expansió industrial, el Municipi Canongí va ser annexionat al de Tarragona. Però La Canonja té una llarga història com a municipi independent: vegem-la.

L'antic terme de La Canonja (fins l'any 1964) situat al Camp de Tarragona, a la Comarca del Tarragonès tenia 733 hectàrees d'extensió i va quedar configurat l'any 1848 amb la fusió del municipis de La Canonja i Masricart, que prèviament havien rebut l'agregació del terme de la Boella i part del de la Pineda. El seu perímetre és el d’un polígon molt irregular. Parteix amb el terme de Reus pel Nord i per l’Oest, amb el terme de Tarragona per l’Est i Sud-est, i amb Vilaseca de Solsina per l’Oest i Sud-oest.

El Terreny és quaternari, format per al·luvions dipositats pel riu Francolí. Les coordenades geogràfiques del nucli urbà són les següents: 41º 07' 24" de latitud Nord i 1º 10' 42" de longitud Est de Greenwich.

Tant La Canonja com Masricart són Pobles - com la majoria a ponent del Gaià - fills de la reconquesta del Camp de Tarragona durant els segles XII i XIII. L'historiador Emili Morera esmenta la data de 1128 com l'origen de la població del lloc de Masricart.

A Masricart s'hi han trobat algunes restes romanes, L'historiador Emili Morera esmenta la data 1128 com l'origen de la població del lloc de Masricart, però el Poble comença a estar documentat a partir de l'any 1228; La Canonja ho està a partir del 1334. Tots dos nuclis se situaven en posició tangencial respecte del camí medieval de Reus i Tarragona.

(Diu la tradició que el poblament de La Canonja començà amb una sola casa, el Mas dels Canonges, pertanyent a la Seu de Tarragona. El 1390 el Rei Joan donà a l'Arquebisbe Vallterra la jurisdicció i tots els altres drets sobre diversos llocs del Camp de Tarragona, entre els quals hi ha els Mansos de La Canonja i Masricart, pel preu de 17.000 florins.

L'origen de La Canonja com a nucli de població es compta que ha estat la immigració dels veïns de Masricart, motivats per les condicions insanes dels aiguamolls que es formaven pels voltants de la Pineda.)

 

A Masricart el poblament s'organitzà davant el Mas que donà nom al lloc, formant una plaça i un únic carrer. Durant les centúries següents el Mas s'engrandí, es fortificà i començà a ser denominat Castell. Realment, es tracta d'una gran casa senyorial bastida amb materials humils, d'estructura gòtica, amb un pati central que conté l'escala i amb elements també gòtics; era la residència del Senyor. Un altre edifici a destacar és l'església, que podria provar-se si més no, a finals del segle XIII, refeta durant el segle XVIII i amb una façana en forma de torre de defensa o de guaita.

 

 

La Canonja, situada sobre un petit aturonament, també s'organitzà en un únic carrer. Passat el portal - o porxo, que porta una data de l'any 1667 - d'entrada al Poble, hi havia una petita Església romànica, que fou enderrocada un cop acabada la nova, beneïda l'any 1757, dedicada a Sant Sebastià, és un edifici barroc neoclàssic, la casa rectoral o abadia, molt restaurada, te finestrals i la distribució, d'un edifici dels segles XV-XVI. Cal destacar només el nucli antic de la població, que abans fou emmurallat i que guarda un conjunt de cases antigues dels segles XVII i XVIII força transformades.

La bonança econòmica del segle XVIII, caracteritzada pel conreu de la vinya i la fabricació d'aiguardent, comportà un salt demogràfic espectacular. La Canonja cresqué cap a la Ravaleta, la Devallada i el Raval gran. Masricart també consolidava el seu Raval, seguint l'antic camí de Reus a Tarragona, en direcció al de La Canonja. Tots dos nuclis van sortir del seu clos original i es van acostar físicament. La Canonja passava dels 91 habitants dels primers anys dels segle al 754 de l'any 1787.

L'abundància d'aigua per regar la terra, provinent de mines, va ser un factor important en el desenvolupament del segle XVIII. L'antiga mina del Comú regava les hortes a ponent del Poble, i les mines de Pérez i de la Devesa -que més tard es fusionaran en la de la Concòrdia - regaven els horts de darrere les cases. A final del segle XIX s'allargà la mina de la Concòrdia tot assolint una longitud superior als 7 Km i convertint-se així en una de les més llargues de la comarca i amb més regants. D'aquesta mina s'abastien les fonts públiques.

Durant la guerra del Francés la població es refugià, bàsicament, a Tarragona, on accidentalment es cremà l'arxiu parroquial. I durant les tres carlinades del segle XIX, La Canonja i Masricart es mantingueren del costat governamental, defensant sempre posicions liberals. La força dels milicians voluntaris Canongins no hagué de participar en cap acte bèl·lic. Destacà, durant la primera guerra carlina, l'actitud de l'alcalde Marian Fonts, que havia estat també el primer alcalde liberal de Reus l'any 1820.

El metge Tomàs Dolsa i Ricart (1819-1909), nascut a la important casa de ca Dolsa, va ser un membre destacat de la comunitat Canongina, fundador a Barcelona d'un hospital frenopàtic que avui porta el seu nom. El seu cosí Felip Dolsa i Berenguer (1821-1905) seguí la carrera militar i arribà a la graduació de Mariscal de camp.

L'any 1861 es fundà la Germandat de Sant Antoni de Pàdua, d'assistència social; i l'any 1867 es creà el Casino "La Amistad", de caràcter cultural-recreatiu. Són les deganes d'una bona munió d'entitats, fruit del neguit associatiu dels Canongins. Entre les actuals cal remarcar l'activitat de I'Orfeó Canongí, fundat l'any 1930, que edita la revista Estímul, i la del Centre d'Estudis, nascut el 1983, amb una important tasca editorial.

Durant l'última guerra civil (1936-1939) s'enregistrà una intensa activitat revolucionaria, però el seny dels dirigents aconseguí evitar que es produís cap assassinat al Poble. En contrapartida, acabada la guerra tampoc es produí cap mort, i els presoners foren alliberats aviat.

A la dècada dels anys seixantes arribà una gran quantitat de famílies emigrades procedents bàsicament del sud de l'estat, a rel de la implantació de les grans indústries químiques. S'assentaren als nous barris de Bonavista -a la partida de les Garrigues- dels paral·lels -a llevant de Masricart- i d'altres de més petits. Bonavista va quedar aviat deslligada de La Canonja i la resta de la comunitat Canongina, amb un sentiment d'identitat plenament diferenciat, va aconseguir la constitució de l'actual Entitat Municipal Descentralitzada l'any 1982.

 

EL CASTELL DE MASRICART.

El Castell era la residència del Senyor feudal del lloc i terme de Masricart. Allí administrava justícia i allí emmagatzemava el redelme dels fruits que els pagesos li havien de pagar en reconeixement de la seva senyoria eminent.

El primer document conegut que fa referència al castell és l'escriptura de la donació que Saurina, vídua de Guillem de Terrassa va fer a la seva néta amb motiu del seu matrimoni amb Bernat de Centelles el 18 de juny de 1273.

Posteriorment la propietat del castell va passar a mans de la família de Bernat Llorenç. El 1361 és senyor del castell en Simó Llorenç el qual, segurament era l'hereu de Bernat. Una descendent de Simó, Anna de Llorenç, es casava a Tarragona l'any 1445 amb Berenguer de Castellví i el seu fill, Benet de Castellví i de Llorenç passa a ser el nou Senyor de Masricart. Una néta de Benet, Gerònima de Castellví, es va casar el 1590 amb Joaquim de Ponç i de Vallbona i d'aquest matrimoni nasqué al mateix castell el més il·lustre dels fills de Masricart, Fabrici de Ponç i de Castellví. La filla de Fabrici, Maria Gràcia, l'any 1693 es maridà amb Josep Francesc de Llar, exiliat de la Catalunya Nord, el qual, el rei Carles II, l'any 1691, l'havia honorat amb el títol de Comte de Llar.

La néta del primer Comte de Llar, Maria Teresa de Llar, va contraure matrimoni el 1737 amb Bonaventura de Planella i Teixidor. El seu nét, Gaietà de Planella i Fivaller, va ser el cinquè Comte de Llar i un intel·lectual rellevant com consta a la Gran Enciclopèdia Catalana.

Gaietà de Planella va morir a Barcelona el 1863 sense fills ni parents pròxims i llavors el domini del castell va passar als descendents de Mariano de la Torre-Mollineda Santa Cruz i de Torres el qual s'havia casat el segle anterior, el 1753, amb Maria Gràcia Teresa de Llar.

Un rebesnét de Mariano de la Torre, Leopold de la Torre Salavera, que morí el 29 de març de 1914 a Barcelona, va ser l'últim que es titulà Comte de Llar; malgrat això, la seva vídua Clotilde Suris i Llagostera, l'any 1935, encara conservava amb orgull el títol de Comtessa vídua de Llar.

Els hereus del castell, els quatre germans De la Torre Fortuny, l'any 1965 van vendre'l a la Caixa d'Estalvis de Tarragona, la qual pensava destinar-lo a oficines de la seva sucursal a La Canonja. Però el mal estat de l'edifici va obligar-los a renunciar a aquest propòsit instal·lant les seves oficines al carrer de Masricart. Va ser llavors quan la supervivència del castell va estar més en perill, Es deia que s'enderrocaria per a construir-hi un bloc d'habitatges o també que un arquitecte havia proposat convertir-lo en un parador de turisme.

Les intenses gestions dels grups de joves en els primers temps, de l'Associació de Veïns, i del Centre d'Estudis després, van aconseguir que Caixa Tarragona fes donació del Castell (una venda pel preu simbòlic d'una pesseta) a l'Ajuntament de La Canonja, afegint-hi una subvenció per la seva rehabilitació. Realitzada una primera fase de consolidació de la façana i coberta, una important aportació de la Diputació va fer possible la reutilització del Castell com a centre cultural, amb una biblioteca pública que fou inaugurada el 18 de març de 1994 pel President de la Generalitat.

 
L'engrandiment del poble s'ha orientat cap a la banda de mar, tot encerclant l'antic nucli de Masricart, de qual avui ja no es diferencia, units pel Carrer del Raval. La Canonja és localitza entre dues rutes principals: al nord la carretera de Tarragona a Reus (N-420) i al Sud la de Tarragona a València (N-340).

 

 

ALBUM DE FOTOS ANTIGUES DE LA CANONJA

UN RECORD PER LA HISTORIA (La Canonja i Masricart)

MEMORANDUM 1963

ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA