Existeixen diverses hipòtesis sobre l'origen del taiji(tai chi) chuan, possiblement la més popular es refereix al sacerdot taoista Chang San-feng que a la fi del segle XIII va viure en el monestir de Shaolín(bressol del kung fu).
Es conta que un dia Chang San-feng va observar des de la finestra de la seva cel·la, la baralla entre una grulla i una serp, el que li va donar la idea de modificar el Kung Fu i suavitzar-ho per a utilitat dels monjos taoistes. Chang San-feng, fou el primer mestre a eliminar l'entrenament amb mètodes durs (com copejar en sacs plens de sorra, usar peses o copejar les mans per a endurir-les) Chang San-feng va centrar el seu mètode en el treball intern, control de la respiració i conducció del chi.
Existeixen diferents estils del Tai chi Chuan, els mes estesos són el Yang, el Wu, el Sun i el Chen.
Es creu que Chang San-feng, va ensenyar els seus mètodes a Wang Tsung i aquest al seva vegada els va ensenyar a Chang Sung Chi, a partir d'aquí apareixen dates i fets conflictius que ens duen fins a Ch'en Wang Ting.
Les tres escoles mes difoses, van ser establertes per Chen Wang Ting, Segle XVII l'estil Chen; per Yang Lu Chuan(1799-1872) l'estil Yang i Wu Yu Hsing (1812-1880) l'estil Wu.
El més popular dels estils de Tai chi Chuan és l'estil Yang que fou estructurat per Yang Chen Fu nét de Yang Lu Chuan. Cheng Man-Ch'ing (alumne de Yang Chen Fu) va desenvolupar la forma breu del Yang, seleccionant curosament els moviments que contenen els pricipis bàsics més beneficiosos per a la salut.