Publi Corneli Escipiò (235-183 aC).
- L'any 210 aC. el poble romà va donar el suprem comandament militar de l'exèrcit en la Península i es va instal·lar a Tarragona.
- Després de la marxa d'Àsdrubal en socors d'Anníbal, Indíbil i Mandonio van pactar amb Escipió.
 |
Publi Corneli Escipiò |
Torre a la Secuita (S. II aC) (29 Juliol).
- Entre l'Argilaga i Nulles al jaciment de la Costa de la Serra (la Secuita).
- Treballs de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica amb Jordi López, Joan Canela i Núria Otero.
 |  |
Torre a la Secuita 2015 | Fragment d'àmfora 2015 |
Sitges d'emmagatzematge de blat excavades a la roca (150 aC).
- Al carrer Sevilla 12-14 sota l'edifici actual.
 |
Sitges d'emmagatzematge 2000 |
Vil·la romana de La Clota (Creixell) S. II-I aC.
 |
Vil·la romana de La Clota 2003 |
Àrula de cos prismàtic S. II-I aC.
- Amb dos pulvini a la part superior i inscripció ibèrica en dues de les seves cares.
 |
Àrula de cos prismàtic 2008 |
Claveguera Màxima (S. I aC.).
- La Claveguera Màxima presenta unes considerables dimensions, ja que es tracta d'una obra d'enginyeria que mesura fins tres metres d'altura per dos d'ample.
 |
Claveguera Màxima 2008 |
Restes Necròpoli.
 |
Necròpoli 2003 |
Juli Cèsar (Roma 100-44 aC).
- L'any 60 aC., va pactar amb Pompeu, un valerós general, i Craso, un ric ciutadà, i van formar el primer triumvirat.
- Craso va morir a Síria (53 aC.) i l'any 52 aC. el Senat va nomenar dictador a Pompeu (106-48 aC.), qui va intentar minvar el poder de Cèsar ordenant la dissolució de les seves legions.
- A principis del any 48 aC., una vegada vençuts els pompeians d'Hispania a Ilerda. Pompeu es va refugiar a la cort egípcia, on va morir assassinat poc abans de l'arribada de Cèsar, qui, durant la seva estada a Egipte, va donar a Cleòpatra VII en l'enfrontament d'aquesta amb el seu germà Ptolomeu XIII.
- Després de vèncer als últims pompeians a Àfrica (Tapsos, l'any 46 aC.) i després a Hispania (prop de Munda, l'any 45 aC.), Cèsar es va convertir en dictador perpetu.
- El 15 de març del any 44 aC. va morir apunyalat al Senat per un grup de republicans oposats al seu poder autocràtic.
 |  |
Pompeu | Juli Cèsar |
- Monedas de la mort de Cèsar (44 a.C.) a l'Imperium d'August (27 a.C.)
- Al 2015 monedas
Octavi Cèsar August (63 aC.-14 dC.)
- Nét d'una germana de Juli Cèsar, havia estat adoptat per aquest i nomenat el seu hereu.
- Després de l'assassinat del seu pare adoptiu, va formar amb Lèpid i Antoni el segon triumvirat.
- Va lluitar contra Antonio i es va alçar amb el poder absolut, transformant la república en imperi.
- En la Península personalment o mitjançant Agripa va sotmetre als càntabres.
- Va establir la seva caserna general a Tarragona per espai de dos anys (26 i 25 aC.).
- L'any 19 aC. es va establir la "pax romana" que va durar quatre segles.
- Monedas del naixement d'August (63 a.C.) a la mort de Cèsar (44 a.C.)
- Al 2015
 |  |
Octavi August | Temple |
 |
Octavi August |
- Monedas de l'Imperi d'August (27 a.C. - 14 d.C.) i el seu llegat.
- Al 2015 monedas
- Trobant-se malalt a l'arribada a Tàrraco (27 aC.) es va posar en mans d'Antonius Mussa
que li va recomanar banys d'aigua freda i verdures fresques i va anar millorant.
En marxar a Roma (23 aC.) es va dur a Antonius Mussa com a metge personal que ho
va tractar de problemes reumàtics.
 |
Antonius Mussa |
- Els cronistes de l'època, com l'historiador Tàcit, van deixar escrit que a la mort de l'emperador, l'any 15 dC, una delegació de tarragonins va viatjar a Roma per demanar permís al seu successor,
Tiberi
, per a la construcció d'un gran temple en honor seu.
 |
Temple de August 2003 |
- Els tarragonins del S. I dC. van aixecar un gran temple en honor a l'emperador del que se'n conservarien els fonaments sota la Catedral
.
- Adrià
va romandre a Tarraco durant l'hivern dels anys 122-123 dC. i que va sufragar la restauració del Temple d'August.
- Va ser restaurat per Septimi Sever
quan va estar de pretor a la Tarraconense a conseqüència d'un somni que va tenir.
- A finals del S. V es va erigir en aquest espai la catedral visigoda.
 |  |
Herència romana 2015 | Herència visigoda 2015 |
 |  |
Herència romana 2015 | Herència romana 2015 |