Peces assimètriques
La ceràmica d'en Joan Panisello ofereix dues vertents fonamentals: l'una és la de formes que conserven cert caràcter, lliurement
interpretatiu del recipient, i l'altra la que desenvolupa bàsicament en dues dimensions.
Apreciem en totes aquestes obres una inclinació a girar sobre elles mateixes, en una actitud reflexiva. En els vasos, de gres i
porcellana, el seu darrer origen, que s'ha de situar al torn, evidencia més el creixement lliure a què ha derivat.
Tenen quelcom d'éssers vius que estiguessin assajant en distintes direccions la seva forma definitiva. Els "cossos" s'eixamplen
irregularment, defugint qualsevol possible convenció i decantant-se a un costat o a l'altre, mentre les boques apunten o s'allarguen
quasi amenaçadorament, com antenes o òrgans xucladors. Les arrels d'aquesta condició orgànica les descobrirem en l'atracció que sent
aquest artista per les plurals i variades formes que adopta la Natura -flors, plantes, fons marí, ocells, animals, els mateixos
homes- i també en allò que considera somnis, on s'ha d'incloure, potser, tot el que es relaciona amb els OVNIS.
Aquestes obres, malgrat aquestes connotacions d'éssers vius, no estan configurades simètricament: tot el contrari, la asimetria n'és
factor fonamental, en realitat, van nèixer al torn, però diverses operacions quirúrgiques a base de talls i cosits, transformaren
totalment les peces. Amb això es referma la seva plena coincidència amb la línia mestra de la ceràmica actual, que cerca abans que
res la irregularitat, allò que pot semblar accidental -o que efectivament ho sigui i s'aprofiti adequadament-. La vida latent en
aquestes peces, doncs, no és la previsible, qualsevol de les fixades ja, sinó una d'insòlit aspecte, que ens produeix una gran
impressió estètica.
J. Corredor Matheos
[cliqui a sobre d'una foto per veure-la ampliada]
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
