| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Fa uns quants dies vaig entrar, per recomanació d'una amiga valenciana, Mary Alarcón de la comunitat "Ciudad Fallera", a UTOPÍA, revista digital que es presenta com "revista de cristianos de base".
Al final de l'article (que suposo, ja que no va signat, que és l') editorial em vaig trobar amb aquesta frase:
Aquesta frase em va fer un run-run al cap: em recordava una frase molt semblant i molt anterior.
El "gran" Boff encara no havia nascut quan el 1902 Alfred Loisy publicava l'évangile et l'église, a on es podia trobar
Aquest run-run en el cap s'ha convertit en un doble comentari: l'un dirigit a l'autor de l'article de UTOPÍA; el segon al mateix Leonardo Boff. I si alguna persona vol saber d'on em venia aquest run-run pot mirar:
Tot el que es publica, encara que sigui a una "revista de cristianos de base", demana un mínim rigor. Jo no hauria perdut hores i hores cercant en quin llibre, de l'àmplia producció literària d'en Boff, es trobava aquesta frase. A més a més de l'obligada recerca a internet (Sr. Google), la sol·licitud que vaig posar a un comentari a UTOPÍA no va rebre resposta, ni tampoc la va obtenir un correu a la secretaría.
Aquest mínim rigor hauria exigit:
Ja ho deia el gran Boff a Espiritualidade: un caminho de transformação el 2001 (Editora Sextante), llibre publicat a Espanya per Sal Terrae el 2002, sota el títol Espiritualidad: un camino de transformación.
Posar el número de la pàgina no hauria estat un extralimitar-se.
Vaig demanar ajut a Javier Domínguez, qui em va facilitar un correu electrònic ben encertat.
Per la resposta que, sense demora, vaig rebre, ja em vaig assabentar d'algunes coses:
La frase está en el libro de Leonardo Boff "Espiritualidad: un camino de transformación" y es una libertad literaria que se toma de la frase de Alfred Loyse (sic) "Jesús anunció el Reino de Dios y en su lugar vino la Iglesia".
Però em quedava un dubte: aquesta "libertad literaria" (canviar "Reino" por "Evangelio"), ¿qui se la prenia? ¿Leonardo Boff o l'autor de l'article?
Em va tocar esperar uns dies, ja que el llibre no es trobava a la biblioteca diocesana de Tarragona ni a la seva llibreria. Tampoc el vaig saber trobar a les biblioteques de la Generalitat. El vaig demanar per internet i em va arribar l'endemà.
Fàcilment vaig localitzar la frase desitjada: era el títol del capítol 6.
Ara veia que la "libertad literaria" (o més aviat, en aquest cas, llibertinatge) se l'havia pres l'autor de l'article, potser per ajustar-se al títol del num. 116 de la revista
Em queda una altra pregunta (que potser no seria l'última) a l'autor de l'article.
Per què menciona al "copión" de la frase (en aquest cas, Leonardo Boff, any 2001) i no a l'autor originari de la frase (Alfred Loisy, any 1902)?
I potser l'autor de l'article em diria:
És que aquests "cristianos de base" de la revista saben qui és en Leonardo Boff, però no tenen ni idea d'Alfred Loisy.
I jo li faria:
Però aquests "cristianos de base" tenen dret, com vostè i com jo, a anar recuperant la "memòria històrica" del catolicisme.
També m'anava preguntant quina cara posaria l'autor de l'anomenada Carta de Jaume (1, 27) si arribés a veure la portada de la revista:
¿Estem davant d'un plagi? ¿D'un flagrant plagi?
Enlloc del capítol 6 (ni a la resta del llibre, llegit una mica en diagonal) hi ha la menor al·lusió a Alfred Loisy ni es deixa entreveure que és una frase que, en els darrers temps, s'ha anat repetint i repetint, per diversos autors, tant d'"esquerres" com de "dretes", tots ells reconeixent l'autoria de n'Alfred Loisy.
Potser la paraula "plagi" no sigui jurídicament la correcta. Pero ¿podia desconèixer Leonardo Boff que aquesta frase ja tenia un autor i que aquest autor era Alfred Loisy? ¿Podia desconèixer Leonardo Boff que aquesta frase era repetida (com jo li deia a un amic jesuïta de Bolívia el 1995) "a tota reunió d'eclesiàstics progres i esquerrans"? Boff presenta aquesta frase com si ell fos el primer a dir-la.
Fa uns anys escrivia a un amic (que ara ja no pot ni defensar-me ni contradir-me), al jesuïta andalús que el 1987 fou el destinatari de la meva "Carta a otro... que se va" (carta que, malgrat les pluges caigudes, encara es pot llegir) i que és un dels pocs (no tinc dades per dir "l'únic") "aceituneros altivos de Jaén", cantats per Paco Ibáñez, en obtenir un doctorat amb una tesi sobre la teologia de l'alliberament (Filosofía política en la teología de la liberación),
Algunos latinoamericanos se apropian de cosas europeas (son como los chinos copiando patentes).
I per posar-li un exemple, li posava aquest:
Otro ejemplo lo da el amigo José María Vigil (nacido en el Aragón de España) cuando bautiza como "metodología latinoamericana" el "ver, juzgar y actuar". Yo diría que el "ver, juzgar y actuar" nace en la JOC (o grupos parecidos de la clase obrera) de Europa.
¿No nace en Bélgica? ¿No habían oído hablar de Cardjin?
El meu amic, el "aceitunero altivo" doctor amb un summa cum laude va estar d'acord amb aquesta apreciació.
| Segueix el meu consell de sempre:
¡Deixa els links per a una segona lectura! |
¿Com vaig conèixer
a Leonardo Boff? |
No és la meva intenció ara entrar en diàleg amb Boff sobre aquest breu capítol 6. Tampoc sé si ell l'acceptaria.
La primera frase d'aquest capítol...
...ja donaria peu al diàleg. ¿D'on treu Leonardo Boff quina era l'espiritualitat de Jesús?
| Recorda un altre consell meu:
¡No tots els links t'han d'interessar! |
Les "deshonestedats"
d'un teòleg "honest" |
Podríem també dialogar sobre el recorregut històric des de l'espiritualitat de Jesús ("la base sobre la que se construyó") fins "el edificio histórico del cristianismo". El que ell dibuixa em sembla bastant simplista:
Sembla desconèixer el que altres autors, a partir dels diversos documents trobats, han assenyalat:
Los documentos ponen de manifiesto un panorama del primer cristianismo punteado con una desconcertante variedad de comunidades y sectas, rituales y creencias acerca de una entidad "Cristo/Jesús", la mayoría de las cuales muestran poco terreno común y ninguna autoridad central. También falta cualquier idea de tradición apostólica que remontara a un hombre humano y a su círculo de discípulos. Los estudiosos se contentan con diseñar esta situación como una multiplicidad de respuestas diferentes para el Jesús histórico, pero tal fenómeno no sólo es increíble, sino que en ninguna parte está atestiguado con evidencia. Por el contrario, toda esta diversidad refleja expresiones independientes de las tendencias religiosas más extendidas de la época, basado en la expectativa del Reino de Dios y en la creencia en una fuerza divina intermedia que proporciona el conocimiento de Dios y un camino para la salvación. Sólo con los Evangelios, que comenzaron a aparecer probablemente hacia el final del siglo, muchos de estos elementos fueron reunidos para producir la figura compuesta de Jesús de Nazaret, en una historia midráshica acerca de una vida, ministerio y muerte ubicado en la época de Herodes y Poncio Pilato.
The documentary record reveals an early Christian landscape dotted with a bewildering variety of communities and sects, rituals and beliefs about a Christ/Jesus entity, most of which show little common ground and no central authority. Also missing is any idea of apostolic tradition tracing back to a human man and his circle of disciples. Scholars like to style this situation as a multiplicity of different responses to the historical Jesus, but such a phenomenon is not only incredible, it is nowhere attested to in the evidence itself. Instead, all this diversity reflects independent expressions of the wider religious trends of the intermediary divine force which provided knowledge of God and a path to salvation. Only with the Gospels, which began to appear probably toward the end of the first century, were many of these elements brought together to produce the composite figure of Jesus of Nazareth, set in a midrashic story about a life, ministry and death located in the time of Herod and Pontius Pilate.
Però, de la lectura en diagonal del llibre, podria detenir-me en dos passatges.
Primera parada, la pàgina 31:
Hubo épocas en Occidente en que el poder sagrado ejercía un dominio absoluto, poniendo y deponiendo reyes, promoviendo guerras e imponiendo pacificaciones. Esos siglos de alianza entre el trono y el altar, pero bajo hegemonía de ese último, tal vez hayan sido los siglos de mayor violencia que ha conocido Occidente: la violencia religiosa practicada en nombre de Dios y que dio lugar a la quema de dos millones de brujas, al silenciamiento y la tortura de millares de personas por parte de la Inquisición y a la promoción de guerras religiosas terriblemente devastadoras.
Aquest paràgraf podria ser un bon resum del darrer article que, fa un parell de setmanes, vaig publicar a la meva web, dintre de la col·lecció de "Fragments d'Alfredo Fierro"
I recomano la lectura (una simple recopilació de textos del NoU Testament), que podria convertir-se en "meditació" de
Del foc neotestamentari
a les fogueres de la Inquisició"
Potser alguns, pensant en els dos milions de bruixes cremades, en els milers de persones silenciades i torturades, en les devastadores guerres de religió, estarien disposats a exclamar:
En aquesta lectura en diagonal em detindria també a la pàgina 85, a on es menciona a Maria Magdalena com "compañera de Dios". Prescindim ara si aquesta expressió és teològicament molt correcte; prescindim també de la frase següent: "por más escandaloso que ello resultara en su tiempo".
La meva pregunta és aquesta: ¿Com Leonardo Boff a aquesta "compañera de Dios" de 2001 la presenta a la seva columna setmanal del 02.03.2018 com una "prostituta"?
Una miqueta "a lo quijotescto" vaig sortir en defensa de la donzella, en una espècie de "Catequesi sobre Maria Magdalena" en sis capítols.
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 28 gener 2021 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Spong, el bisbe episcopalià (2000) Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)