L'altre dia vaig comprendre per què la teva neboda estava "enfadada amb Déu". Quan m'ho va dir no sabia esbrinar el per què. Sí, se li havia mort el seu marit, però què tenia a veure "Déu" amb això?

Si s'hagués enfadat amb mi ho entendria millor: mai no he donat un duro per les campanyes contra el càncer, ni m'he posat a córrer pels carrers ni m'he tirat de cap a cap piscina.

Si s'hagués enfadat amb els metges, també ho entendria: alguns -a les seves hores d'oci- prefereixen veure la tele que posar-se al dia en els avenços científics sobre el càncer.

Si s'hagués enfadat amb els senyors que fan els pressupostos de l'Estat, ho entendria molt millor: no dediquen prou diners a la recerca científica.

L'altre dia ho vaig comprendre una mica. Vaig anar a la meva "comunitat de catàleg" amb motiu de la visita "oficial" del Provincial ⁽¹⁾ (tu saps ben bé què és això) i vaig participar, naturalment, a l'eucaristia presidida per ell mateix, con toca.

Per començar, ens va agrair les pregàries que havíem fet (bé, alguns) per superar un problema seu de salut. Després, en el moment de l'anomenada "pregària dels fidels", ell i els companys que van intervenir acabaven en un "Preguem al Senyor".

Això vol dir que ells pensen que aquest "el Senyor" pot intervenir en els nostres assumptes humans. Naturalment, sempre que ho vulgui: el que demanen és que, en un cas concret, vulgui intervenir..., ja que pot intervenir (no dubten d'aquest "poder intervenir") ⁽²⁾.

Potser la teva neboda també creu en aquest "poder intervenir" i si no ho ha fet és perquè no ho ha volgut, no li ha donat la gana, ja que poc l'importava el que pogués passar al seu marit i company.

És molt possible que els meus companys, els dels "Preguem al Senyor", em vulguin recordar que Jesús pensava que Déu podia "fer justícia als seus elegits que clamen a ell de nit i de dia" (cf. Lc 18, 7), però tu ja saps que ja fa molts anys que dic que...

Davant de Jesús també ens hem de preguntar: què he vist en ell? Quins són els valors seus que agafo? Quines són les seves actituds que no comparteixo. També ell, com tot testimoni humà, és un punt de referència limitat: limitat per tot un conglomerat de valors, de criteris, de costums, de visions, de tendències... que venen de molt lluny, que venen del seu "temps". I limitat, també, per opcions personals que ell va fer que no necessàriament han de ser assumides per tothom.

Seria tan fàcil, si fos possible, seguir repetint les paraules de Jesús, parlar de Déu com Jesús ho va fer.

Recordar Jesús, fer memòria d'ell, és acceptar aquesta primera veritat: que Jesús ens queda molt lluny.

Per part meva, a les meves eucaristies ⁽³⁾, ja fa uns quants anys que vaig suprimir l'anomenada "pregària dels fidels", que s'acostumava a fer un cop acabat el sermó, abans de presentar les ofrenes (un ritual també suprimit per mi). En un primer moment quedava inclosa en la pregària que feia el celebrant (dintre del que dèiem "canon" o "pregària eucarística") i així seguia invitant als participants a "presentar les nostres peticions més personals". Més tard, influït potser per Torres Queiruga ⁽⁴⁾, la invitació era a "presentar els nostres compromisos més personals".

Ara, i no des de fa molt, ja dic, i ja sense pors, que "aquest Déu a qui demanem" no existeix. El cop definitiu per dir-lo va ser la carta d'un soldat de Stalingrad al seu pare, carta que transcriu Alfredo Fierro a historias de dios

Potser existeix "el Déu del gual de Penuel" (Gen 32, 25-32), el que no va voler dir el seu nom.

És possible que no tingui nom? És possible que en tingui molts, tots ells diversos?

Sense saber el seu nom, de quin profit ens serà?, com el posarem al nostre servei?

Preguntes que feia a un sermó de missa de funeral, que l'acabava -recordant a Bonheffer- dient "Cal viure encara que no tinguem el seu nom".

D'aquest "Déu del gual de Penuel" sortim, certament "beneits" (v. 30), però també "mal ferits" ("anava coix d'una cama", v. 32).

A les meves darreres lectures nocturnes (un cop ben ficat al llit) he vist que la Simone Weil també fa referència a aquest text del Gènesi. Ja feia bé el nostre amic Molo Udina d'anomenar-me "el místic".

Deixo al teu criteri si aquestes reflexions serviran per "ajudar l'ànima" de la teva neboda.

No puc deixar de recordar el que deies ja fa uns anys: "Dios ayuda a los buenos si son más que los malos".

P.S.

Ja saps què amaguen aquestes abreviatures?

Una miqueta de paciència i ja t'ho explicaré… Potser que, abans de fabricar slogans publicitaris com aquell de la Congregació XXXII barrejant fe i justícia, demanés perdó i fes quelcom per reparar el que difícilment es pot reparar.

El "reconocer con arrepentimiento" no és "reparar"...

Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
17 novembre 2024

Per dir la teva

Pàgina principal de la web

Altres temes

Temes teològics          Temes bíblics        Temes eclesials          Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000)      Catequesi eucarística (2006)    Catequesi sobre el Parenostre (2012)       Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro       Resumint pàgines de Georges Morel    Alfred Loisy i el modernisme     Spong, el bisbe episcopalià (2000)
    Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014)      Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam     Teología Indígena (2001)      Fernando Hoyos (2000-2016)     Amb el pretext d'una enquesta (1998)

(1)	Cada any el Provincial ha de fer una visita personal de la seva província, els requisits per a la qual es descriuen a l'Inst. S.I., vol 3, pàgs. 85-8. Un cop realitzada la visita envia un informe al General, que respon al seu torn. Els documents relatius a aquestes visites es conserven entre els registres de la correspondència dels Superiors Generals i són una rica font d'informació sobre el govern de la Companyia. Vegeu Inst. S.I., vol 3, p.735
(2)	Ja fa molt temps, com ja saps, que em preguntava per aquest "intervenir" de Déu a la nostra història (http://usuaris.tinet.cat/fqi/histo_ct.htm).
(3)	Aquesta expressió no és molt afortunada. Trobaràs el seu sentit i els successius canvis que he anat fent a "El meu cànon" (http://usuaris.tinet.cat/fqi_ct04/euc_canon_ct.htm).
(4)	D'aquest, havia traduït i condensat algun que altre article per a selecciones de teología. Pots veure "Demanar a Déu quin sentit té?" (http://usuaris.tinet.cat/fqi_ct04/queiruga_ct.htm). Més tard, en un café de Santiago, em va decebre una mica: "Si encuentras uno mejor, me paso". Mai he pensat que els meus amics i amigues eren el millor del món. No sé si hi ha alguna base bíblica per dir que Jesús era "el mejor". Certament, base històrica, no cap.

Ir a la versión castellana	Necessitaràs l'Acrobat Reader	Si encara no el tens...
.doc Només text català .pdf
Explorador recomanat: Mozilla Firefox	Consells de lectura	I uns consells del segle XIV...	Si és la teva primera visita...

ENFADADA AMB DÉU

No ho vaig entendre fins que...

P.S.