| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites bíbliques
en el seu text hebreu i grec? |
Si no les veus,
doble click... |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| .doc Només text català .pdf | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Soc ben conscient que ara em saltaré alguna de les meves pròpies regles exegètiques: alguna vegada he dit que no es podien barrejar evangelis. També tinc dit que no cal convertir "imatges simbòliques" en esdeveniments reals.
Abans de seguir endavant intenteu respondre la pregunta que ens planteja el bisbe John Shelby Spong: a quantes bodes has anat a on participessin també els teus pares i els teus amics?
Les normes sobre els fills bastards (els "mamzer") les trobaríem en el talmud. Podeu llegir: "Jesús de Natzaret, es podia casar? Fou Jesús considerat un "mamzer", un fill il·legítim?"
Aconsello la lectura de "¿Y si Jesús no hizo una opción por el celibato?", una carta meva a José Luis Sucre de l'any 2002, després dels Exercicis de Lamiarrita.
Més que parlar dels "quatre evangelis", prefereixo parlar dels "diversos documents evangèlics". Podeu mirar...
Quan el va veure arribar amb aquells cinc galifardeus (1) ja s'ho va témer: farien curt de vi.
Ja li havia advertit que no era per portar amics; que no era un dinar per festejar unes núpcies, que allò no era una boda-boda. Quantes vegades li havia de recordar que ell era un fill bastard, un "mamzer", un d'aquells a qui les lleis divines prohibien que multipliquessin el poble sant de Jahvè! Que res d'impur no el pogués contaminar mai! (2)
Per evitar murmuracions i crítiques del veïnat ja havia encarregat el dinar a la taverna d'un altre poble.
La mare (3) no estava del tot descontenta. Per fi, el seu fill, que ja havia fet més d'una bogeria (4), trobava una dona prou rica per ajuntar-s'hi. També ella, que feia vida independent, tenia les seves dèries (5) , però -sant miracle!- la mútua companyia els asserenava (6).
L'àpat seria estrictament familiar: ells dos i la mare amb els altres fills, els seus germans (7).
Per què havia vingut amb els seus amics? Una altra de les seves bogeries a aguantar. Santa paciència de mare!
I arribà el que havia d'arribar:
Ho veus? Ja no tenim vi!
I quina culpa en tinc jo, dona!
La mare, ja sabent que no podia fer valer raons, s'aixecà per anar a protestar al taverner, qui es feia anomenar "le chef" (8).
Senyora,
ja li vaig dir que tenia dues classes de vi:
Un, que sortia bé de preu, el que fem nosaltres,
però que, ja a final de temporada, no ens quedava massa.
I altres de més bona qualitat,
més cars també,
que me'ls porten de la Campània i de Sicília (9).
Ja li vaig dir que d'aquests en tenia en gran quantitat.
Recordi's...
Em digué que no calia tant,
Que no era un dinar de boda-boda.
Que l'únic que de veritat beuria seria ell,
que els germans no estaven per massa celebracions,
que si venien, vindrien per vostè,
sobre tot el gran d'ells, en Jaume,
que no veia gens clar fer celebracions per un aparellament.
I ara ha vingut ell amb aquests sis, i tot "a can Pistraus".
Bé, bé,
ja parlaré amb el meu fill,
i faci el que ell digui.
Que portin el de Sicilia,
ja el pagarà la Maria (10).
I, al final, com ningú estava de bromes per fer-ho, ell mateix s'aixecà i alçant la copa, feu el brindis:
Que visquin els nuvis!
Beveu-ne tots!
| Gràcies per la visita
Miquel Sunyol sscu@tinet.cat 17 gener 2025 |
Per dir la teva | Pàgina principal de la web |
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
| (1) | L'evangelista (Jn) els anomena "deixebles" (oi` maqhtai.). En aquest moment, ni en cap altre posterior, consta cap dona entre ells. Aquesta seria l'opinió de John P. Meier a "Un judío marginal". Si ho vols veure... | |
| (2) | Raymond E. Brown nega la possibilitat de que Josep fos el pare. Però si encara voleu pensar en el Esperit Sant... (Vegeu la carta a Sicre). | |
| (3) | L'evangelista (Jn) no coneix el nom de la mare i el document que podríem anomenar "de la Passió i Resurrecció" ni en parla d'ella. Sobre aquest document... | |
| (4) | Segons un altre evangelista (Mc) la mare formava part del grup de parents que pensaven que Jesús estava boig (Mc 3, 21 i 31. Però podeu mirar la variant del Còdex Beza i el comentari de Josep Rius-Camps. | |
| (5) | Anomenades per l'evangelista com els "set dimonis" (daimo,nia e`pta.) | |
| (6) | Un altre evangelista (Lc) ens presenta la figura de Maria (l'anomenada Magdalena) com formant part -sempre la primera- del grup de dones que amb els seus propis recursos econòmics (evk tw/n u`parco,ntwn auvtai/jÅ) servien (dihko,noun) el grup de Jesús (????????). Alguna variant singularitza aquest servei a Jesús (auvtw/). A excepció d'aquest incís de Lc 8, 1-3, la figura de Maria Magdalena i de les altres dones pertany exclusivament al document sobre la passió/resurrecció. La paraula grega per designar "els recursos econòmics" d'aquestes dones és la mateixa que s'utilitza a la narració del "jove ric" per Mt 19, 21, i per designar la riquesa acumulada de Zaqueu (Lc 19, 8). | |
| (7) | Els germans (oi` avdelfoi. auvtou/) son citats al final de l'episodi (2, 12). L'evangelista (Jn) torna a parlar dels germans en el capítol 7, però sense donar cap dels seus noms. Aquests noms (Jaume, Josep, Simó, Judes) els podem saber per Mc 6, 3, ben copiat per Mt 13, 55. I les germanes? L'evangelista (Jn) les pot incloure dintre del plural "germans", no seguint certes modes modernes del -os / -as. Mc i Mt parlen d'elles en plural (ai` avdelfai. auvtou/), però sense dir els seus noms. Tampoc surten, ni ells ni elles, en el document de la Passió/Resurrecció. | |
| (8) | L'evangelista (Jn) l'anomena o` avrcitri,klinoj . El prefix avrci- el trobem en el Nou Testament també per a designar el gran sacerdot (avrciereu.j), el cap de la sinagoga ( o` avrcisuna,gwgoj), a Zaqueu com a cap dels publicans (avrcitelw,nhj). Pau se les dona davant dels corintis (1Cor 3, 10) de "savi gran arquitecte" (sofo.j avrcite,ktwn). I la Primera carta de Pere (5 4) espera l'aparició del Pastor Suprem (avrcipoi,menoj). | |
| (9) | Són els vins citats per Alfredo Fierro a a Hijas de Eva | |
| (10) | Dels llavis de Jesús, el "dulce nombre de María" només surt dirigit a Maria Magdalena (Jn 20, 16) |