| Ir a la versión castellana |
Vols veure les cites del NT
en el seu text grec? |
Si no el veus,
doble click...  |
Internet Explorer no mostra bé el text grec.
Utilitzeu altres exploradors: Mozilla Firefox, GoogleChrome... |
| Només text | |||
| Explorador recomanat: Mozilla Firefox | Consells de lectura | I uns consells del segle XIV... | Si és la teva primera visita... |
Quan faltaven ben poques setmanes per acomplir els meus 83 anys, m'adono d'aquesta frase, trobada mentre intentava esbrinar si aquella senyora, de nom Rode dels Actes dels Apòstols 12, 16, era una esclava o una treballadora domèstica d'un dels primers "grups de Jesús".
Esclava o treballadora domèstica
Situem-nos per començar: la frase es troba en el relat de l'empresonament i alliberament miraculós de Pere (Ac 12, 1-19). El rei Herodes (v. 1), que no és l'Herodes del naixement de Jesús ni l'Herodes del relat de la Passió, sinó un net del primer i un nebot del segon (1), feu morir a espasa Jaume, el que era pescador com Jaume, el seu germà, ambdós fills de Zebedeu (v. 2). Aquesta mort no està ben explicada ni està ben explicat el que agradés als jueus (avresto,n evstin toi/j VIoudai,oij) (v. 3), si en capítols anteriors havia dit que "el poble els enaltia" (evmega,lunen) (5, 13) [3170], els apòstols. La mateixa paraula que Lluc fa servir en el cant de Maria ("la meva ànima enalteix el Senyor").
El relat està situat "en els dies dels Àzims" (h=san de. Îai`Ð h`me,rai tw/n avzu,mwn() (v. 3), el que ens obliga a llegir-lo en clau d'èxode, de "sortir de", d'alliberament.
Contraposició entre "la presó" (evn th/| fulakh/), a on Pere està encadenat, i "l'església" (u`po. th/j evkklhsi,aj) en pregària intensa (v. 5).
Intervenció d'"un àngel del Senyor" (a;ggeloj kuri,ou) (v. 7). L'ordre "segueix-me" (avkolou,qei moi) repeteix l'imperatiu de Jesús de seguiment. És un terme tècnic que els sinòptics (i Joan també) posen sempre en boca de Jesús: no cal singularitzar-lo en Lluc, com fa Rius-Camps:
El verb avkolouqe,w, (seguir), es utilitzat en l'Evangeli de Lluc com un terme tècnic amb referència a Jesús, i l'ordre "segueix-me" és sempre Jesús qui la imparteix ( Lc 5,27; 9, 59; 18, 22). Aquí Jesús invita Pere a seguir-lo fora de la presó.
Segueix-me
Veure quadre sinòptic
L'escarida afirmació "va sortir i el seguia" (kai. evxelqw.n hvkolou,qei) (v. 9) s'amplifica en el verset següent descrivint tot el recorregut. Quin significat donem a aquest recorregut "fins a la primera cantonada" a on "tot seguit (kai. euvqe,wj) l'àngel el va deixar"? Una miqueta de paciència...
La variant del text occidental (el còdex Bezae) ja era coneguda pels traductors de la Bíblia de Montserrat de l'any 1933: "baixaren els set graons" (kate,bhsan tou.j e`pta. Baqmou.j [898], que tradueix la paraula hebrea tl{[]m;b [04609]):
El còdex Bezae, després del mot sortint, afegeix: "baixaren els set graons". Aquests graons evoquen els de la torre Antònia des d'on més tard parlarà Pau (21, 35.40), i suggereixen que la presó de Pere fou la de la fortalesa Antònia on Pau serà també reclòs (22, 24). Per aquestes raons no manquen crítics que admeten aquesta lliçó com a autèntica, o si més no, com d'un glossador que devia conèixer bé els llocs i les circumstàncies de la present relació.
Aquests "set graons", evoquen la Torre Antònia? O són -com diu Rius-Camps-"un detall importantíssim per a la interpretació de l'escena conservat tan sols pel Còdex Bezae"? El recorregut del v. 10 cal llegir-lo tenint present la visió d'Ezequiel?
Lluc construeix l'alliberament de Pere de la presó servint-se com a paradigma de la visió d'Ezequiel sobre la restauració del Temple a la fi dels temps. La porta exterior del nou Temple que donava a l'orient i que devia restar tancada després que Déu hi hagués entrat (Ez 44, 2), "s'ha obert per si mateixa (passiu diví) i l'àngel del Senyor en fa sortir Pere i li fa baixar els set esglaons".
Ho sento, però això no lliga: Els "set esglaons" surten a les descripcions de la porta exterior nord (40, 20-23) i de la porta exterior sud (40, 24-27), a on es repeteix...
|
S'hi pujava per set esglaons,
i a l'altre costat de la porta hi havia el vestíbul (vv. 22.26). |
...però aquestes no són les portes que han de romandre tancades. La porta que ha de romandre tancada...
| Ez 44, 2 |
Aquesta porta romandrà tancada.
No l'obriran, no hi passarà ningú, perquè hi ha passat el Senyor, Déu d'Israel. Restarà, doncs, tancada. |
...és la porta exterior que donava a l'orient, però a la descripció d'aquesta porta (40, 6-16) no surten "els set esglaons"; només es parla que "pujà els esglaons".
| Ez 40, 6 |
Després l'home vingué a la porta oriental,
pujà els esglaons i amidà el llindar de l'entrada de la porta |
Si no es fia
i vol mirar altres traduccions...
A vegades hom pensa que ho sap tot... Vostè ha llegit una traducció moderna feta a partir del text hebreu, però el nostre autor no llegia el text hebreu: els autors neotestamentaris llegien la traducció grega dels LXX (la Septuaginta).
Vol fer el favor de mirar-la? Què troba a Ez 40, 6?
| Ez 40, 6 |
kai. eivsh/lqen eivj th.n pu,lhn
th.n ble,pousan kata. avnatola.j evn e`pta. avnabaqmoi/j kai. dieme,trhsen to. ailam th/j pu,lhj |
| Després vingué a la porta
que mira cap a l'orient, a través de set esglaons i amidà el llindar de l'entrada de la porta. |
I quina és la variant que afegeix el còdex Bezae?
| Còdex Bezae | Ac 12, 10 | Còdex Orientalis | |
|
dielqo,ntej de. prw,thn kai. deute,ran fulakh.n
h=lqan evpi. th.n pu,lhn th.n sidhra/n th.n fe,rousan eivj th.n po,lin( h[tij auvtoma,th hvnoi,gh auvtoi/j kai. evxelqo,ntej kate,bhsan tou.j e`pta. baqmou.j kai. proh/lqon r`u,mhn mi,an( kai. euvqe,wj avpe,sth o` a;ggeloj avpV auvtou/Å |
dielqo,ntej de. prw,thn fulakh.n kai. deute,ran
h=lqan evpi. th.n pu,lhn th.n sidhra/n th.n fe,rousan eivj th.n po,lin( h[tij auvtoma,th hvnoi,gh auvtoi/j kai. evxelqo,ntej proh/lqon r`u,mhn mi,an( kai. euvqe,wj avpe,sth o` a;ggeloj avpV auvtou/Å |
||
|
Quan hagueren travessat la primera i la segona guardia,
Traducció: Rius-Camps
arribaren a la Porta de Ferro que donava acces a la ciutat que se'ls obri per si mateixa; i havent sortit baixaren els set esglaons i s'aproparen per un sol carrer. Immediatament l'angel se separa d'ell. |
|||
La paraula utilitzada a la traducció grega dels LXX (klimakth/r) a Ez 40, 22.26.31.34; 43, 17, no forma part del vocabulari grec del NT. La paraula grega utilitzada pel còdex Bezae (baqmo,j) [898] només surt una vegada al NT a 1Ti 3, 13, i el seu derivat avnabaqmo,j [304] el trobem dues vegades a Ac 21, 35.40 (motí contra Pau a Jerusalem).
Bé. Els "set esglaons" els podem interpretar d'una manera "superficial"·(es refereixen als de la Torre Antònia) o d'una manera "profunda", referint-los al Nou Temple de la visió del profeta Ezequiel.
En el verset següent (Ac 12, 11) també podem interpretar d'aquestes dues maneres la darrera frase. A què es refereix la "kai. pa,shj th/j prosdoki,aj tou/ laou/ tw/n VIoudai,wn" ("e tota l'epectativa del poble dels jueus").
| Ac 12, 11 |
kai. o` Pe,troj evn e`autw/| geno,menoj ei=pen(
Nu/n oi=da avlhqw/j o[ti evxape,steilen Îo`Ð ku,rioj to.n a;ggelon auvtou/ kai. evxei,lato, me evk ceiro.j ~Hrw,|dou kai. pa,shj th/j prosdoki,aj [4329] tou/ laou/ tw/n VIoudai,wnÅ |
|
Llavors Pere tornà en si i digué:
Ara veig realment que ha enviat el Senyor el seu àngel i m'ha alliberat de les mans d'Herodes i de tota l'expectativa del poble dels jueus. |
prosdoki,a( aj
attente,
espoir ou appréhension pour l'avenir,
excitation pour l'attente,
impatience
Ja podeu començar a mirar
les diverses traduccions...
De totes aquestes traduccions podríem considerar com "superficials" aquestes: la de Felipe Scío de San Miguel (1790) ("y de toda la expectación del pueblo de los judíos") per la nota explicativa que afegeix:
Y de que yo, como pensaba Herodes sirviese de espectáculo a los judíos, no sólo a los de Jerusalem, sino a todos los demás, que con motivo de la Pascua habían concurrido a esta ciudad.
La traducció de la "Bible en Français courant" (1997): "et de tout le mal que le peuple juif me souhaitait". I també la versió del 1909 de la Reina-Valera: "y de todo el pueblo de los Judíos que me esperaba".
Una interpretació d'aquesta mena no és digna del nostre autor, a qui per comoditat anomenem "Lluc". Aquest autor de la doble obra de l'evangeli de Lluc i del llibre dels Fets dels apòstols és un autor fascinant... A alguns els agrada…
El modo de pensar de Lucas, dado a distinguir, es característico de un mundo con cierto grado de educación. En cualquier caso, está lejos de ser "un teólogo que apoya al estado". Transmite a su comunidad una interpretación "realista" de su entorno. Deja claro que existen oportunidades y también peligros.
Lucas representa un tipo de cristianismo que se extiende hasta las capas más altas de la sociedad y quiere penetrar en ellas, pero al mismo tiempo, contiene más tradiciones pauperistas (enseñanzas críticas sobre los bienes) que todos los demás libros del nuevo Testamento, con excepción de la carta de Santiago. En ningún lugar son los ricos atacados tan mordazmente como en el evangelio de Lucas. Sólo Lucas desarrolla la visión de un "comunismo de amor en el cristianismo primitivo".
Lucas no es un teólogo que se adapta, sino un teólogo que distingue: no pinta en blanco y negro. No es un teólogo con capacidad de adaptación, a menos que la crítica basada en algo de realismo y sentido común se considere ya capacidad de adaptación. Lucas es un teólogo crítico, y por eso me gusta.
Gerd Theissen
La redacción de los evangelios
y la política eclesial
Un enfoque socio-retórico
I podem considerar com més vàlides aquestes altres traduccions:
Quina era la prosdoki,a del poble dels jueus? Què esperava el poble dels jueus? Quina era la seva expectació?
Lluc no l'ignorava:
| Lc 1, 70 | com havia anunciat de temps antic
per boca dels seus sants profetes. |
| kaqw.j evla,lhsen avpV aivw/noj
dia. sto,matoj tw/n a`gi,wn profhtw/n auvtou/( |
|
| Lc 1, 71 | Així ens salva, alliberant-nos dels enemics,
de les mans dels qui ens volen mal, |
| swthri,an evx evcqrw/n h`mw/n
kai. evk ceiro.j pa,ntwn tw/n misou,ntwn h`ma/j( |
|
| Lc 1, 72 | mogut pel seu amor als nostres pares
i pel record de la seva aliança santa |
| poih/sai e;leoj meta. tw/n pate,rwn h`mw/n
kai. mnhsqh/nai diaqh,khj a`gi,aj auvtou/( |
|
| Lc 1, 73 | que jurà al nostre pare Abraham,
prometent de concedir-nos que, |
| o[rkon o]n w;mosen pro.j VAbraa.m to.n pate,ra h`mw/n(
tou/ dou/nai h`mi/n |
|
| Lc 1, 74 | sense por, lliures dels enemics,
li donem culte, |
| avfo,bwj evk ceiro.j evcqrw/n r`usqe,ntaj
latreu,ein auvtw/| |
|
| Lc 1, 75 | amb santedat i justícia, davant d'ell,
tots els dies de la nostra vida. |
| Lc 1, 75 | evn o`sio,thti kai. dikaiosu,nh| evnw,pion auvtou/
pa,saij tai/j h`me,raij h`mw/nÅ |
| Lc 22, 16 |
Perquè us asseguro
que [aquest sopar de Pasqua] ja no el menjaré més fins que la Pasqua trobi el seu compliment en el Regne de Déu. |
| le,gw ga.r u`mi/n(
o[ti ouv mh. fa,gw auvto. e[wj o[tou plhrwqh/| evn th/| basilei,a| tou/ qeou/Å |
|
| Lc 22, 18 |
Perquè us asseguro
que des d'ara ja no beuré més del fruit de la vinya fins que haurà arribat el Regne de Déu. |
| le,gw ga.r u`mi/n
Îo[tiÐ ouv mh. pi,w avpo. tou/ nu/n avpo. tou/ genh,matoj th/j avmpe,lou e[wj ou- h` basilei,a tou/ qeou/ e;lqh|Å |
| Ez 36, 23 |
Jo santificaré el meu gran nom...
Us prendré d'entre els altres pobles, us aplegaré de tots els països i us faré tornar a la vostra terra... |
| Lc 11, 2 | Pare, santifica el teu nom,
vingui el teu Regne. |
| Pa,ter( a`giasqh,tw to. o;noma, sou\
evlqe,tw h` basilei,a sou\ |
| Lc 22, 30 |
Menjareu i beureu a la meva taula,
en el meu regne; us asseureu en trons i jutjareu les dotze tribus d'Israel. |
| i[na e;sqhte kai. pi,nhte evpi. th/j trape,zhj mou
evn th/| basilei,a| mou( kai. kaqh,sesqe evpi. qro,nwn ta.j dw,deka fula.j kri,nontej tou/ VIsrah,lÅ |
| Lc 24, 21 |
Nosaltres esperàvem
que ell seria el qui hauria alliberat Israel. |
| h`mei/j de. hvlpi,zomen o[ti
auvto,j evstin o` me,llwn lutrou/sqai to.n VIsrah,l |
|
| Ac 1, 6 |
Els qui s'havien reunit, doncs,
li preguntaren dient: Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel? |
| Oi` me.n ou=n sunelqo,ntej
hvrw,twn auvto.n le,gontej( Ku,rie( eiv evn tw/| cro,nw| tou,tw| avpokaqista,neij th.n basilei,an tw/| VIsrah,lÈ |
Lluc no ignorava "tota aquesta expectació del poble dels jueus" que continuava viva després de la mort de Jesús (en cas contrari no s'explicaria la guerra del 66-70), però que ja no deia res a les noves "esglésies" ( No és ara el momernt de preguntar-nos per qui són aquests "homes de Chipre i de Cirene" ni de com els havia arribat a ells l'"evangeli del Senyor Jesús". Tampoc ens preguntem ara per la reacció de la diàspora jueva davant de la guerra del 68. Lluc tranquil·litza a totes aquestes comunitats:
I Lluc ja havia "prescindit". Intel·ligent com era ja havia captat la carga explosiva que portava el text de Mc 14, 3-9, conegut com el de la unció de Betània.
Em permeto donar aquesta explicació aprofitant-me de John Dominic Crossan.
Temes teològics Temes bíblics Temes eclesials Coses de jesuïtes
Ac 11, 20
Tanmateix, n'hi havia alguns, homes de Xipre i de Cirene,
que, en arribar a Antioquia,
parlaven també als grecs
anunciant la bona nova del Senyor Jesús.
h=san de, tinej evx auvtw/n a;ndrej Ku,prioi kai. Kurhnai/oi(
oi[tinej evlqo,ntej eivj VAntio,ceian
evla,loun kai. pro.j tou.j ~Ellhnista,j
euvaggelizo,menoi to.n ku,rion VIhsou/nÅPodeu prescindir de tot allò
a causa del qual
Jesús de Natzaret va morir
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
26 març 2023
Per
dir la teva
Pàgina
principal de la web
Catequesi nadalenca (2000) Catequesi eucarística (2006) Catequesi sobre el Parenostre (2012) Catequesi sobre l'error del Déu encarnat (2014-2016)
Fragments de n'Alfredo Fierro Resumint pàgines de Georges Morel Alfred Loisy i el modernisme Spong, el bisbe episcopalià (2000)
Els amics de Jesús ¿pobres o rics? (2014) Sants i santes segons Miquel Sunyol
In memoriam Teología Indígena (2001) Fernando Hoyos (2000-2016) Amb el pretext d'una enquesta (1998)
