Querido Pope:

Malgrat que només vaig poder estar quatre dies a Lamiarrita, vull agrair-te la teva "faena" de predicador, i no potser per les coses que ens vas dir (¡res de nou sota el sol!, ja ho deia el Cohèlet, aquell vell escèptic de l'Eclesiastès), sinó per la manera de dir-les. I també -per què no?- per aquelles petites precisions lingüístiques de qui per alguns anys, abans de dedicar-s'hi "al pico y a la pala", va fer estudis a Roma.

Entusiasmat per aquest "un tal Jesús" (aquest Jesús sense article de Mc 1,9) (h=lqen VIhsou/j avpo. Nazare.t), ens el vas voler fer proper, a vegades tan proper que t'oblidaves de mantenir la distància reglamentària dels 9 metres entre els evangelistes i Jesús.

Un dia ens vas presentar Jesús que inaugurava la seva "carrera" anunciant el Regne de Déu. Així ho llegim a Marc (Mc 1, 15) i a Mateu (Mt 4,17). Més tard (no recordo ara si el mateix dia o a la prèdica del dia següent) ens vas parlar de Jesús a la sinagoga de Natzaret, tal com ho podem veure a Lc 4, 16-22. El teu to de veu era de qui havia estat allà present i que, després de tants anys, encara tenia ben guardat a la memòria com Jesús, a l'anar llegint el text d'Isaïes, va interrompre la seva lecura i es va negar a anunciar "el dia de la justícia de Yahvé", o, en traducció d'Alonso Schökel/Mateos, "el día del desquite de nuestro Dios".

Ens vas avisar (per si encara hi havia entre nosaltres alguna ànima beneita) de la pluralitat dels evangelis, de com cada evangelista feia la seva peculiar "foto" de Jesús.

Hi estic totalment d'acord i -ara ho afegeixo jo- aquest "pluralisme evangèlic" ens exigeix a nosaltres una tasca de selecció.

Qui és el nostre Jesús?

Acostumo de dir, des de fa alguns anys, que Jesús va morir, però que només va morir una vegada. I que només va poder morir d'una sola manera. O va morir en pura desesperació a l'estil de Marc (Per què m'has abandonat? de Mc 15, 34), o va morir lliurat confiadament a les mans del Pare a l'estil de Lluc (Lc 23, 46), o va morir com Senyor de vida i mort a l'estil de Joan (Jn 19, 28). Tasca nostra és -de cadascú de nosaltres- escollir la nostra manera de comprendre la mort de Jesús, mantenint, com els evangelistes, la llibertat de proposar d'altres maneres de morir.

El mateix ens cal fer pel que toca als principis de la "vida pública" de Jesús: escollir una entre les diverses presentacions que ens ofereixen els evangelis; no sumar-les. O proposar una de nova.

Marc (i a la seva roda, Mateu) ens presenta un Jesús que comença la seva activitat anunciant la proximitat del Regne. La "Bona Nova" no és el Regne, sinó la seva tot propera arribada. Segons Mateu, Jesús no fa més que "repetir" el missatge de Joan, el Baptista (Mt 3, 2).

Lluc rebutja aquesta presentació de Marc. Només ara, als meus seixanta i sis anys, m'he adonat de que, en l'evangeli de Lluc, la vida pública de Jesús no comença amb la predicació de la Bona Nova del Regne. Comença a la sinagoga de Natzaret amb la proclamació del text d'Isaïes (Is 61, 1ss).

Tant el relat de Marc (Mc 1, 14-15) com el de Lluc (Lc 4,14-22) acompleixen una mateixa funció: presentar, ja des del principi, el programa de Jesús. A Lluc no li va agradar resumir el programa de Jesús en l'expressió, molt fortament carregada d'una determinada ideología, de "Regne de Déu"", i molt menys li agradava posar èmfasi en la seva "tot propera arribada". Així, doncs, el Jesús de Lluc no anuncia "la proximitat del Regnr de Déu" (Mc 1,15), sinó tot simplement "el Regne de Déu" (Lc 4,43).

Lluc és un autor conseqüent: les mateixes raons que el van portar a rebutjar, en la seva presentació programàtica de Jesús, l'expressió "Regne de Déu", l'obliguen a suprimir la frase d'Isaïes sobre "el dia de la justícia de Yahvé", dia que, en traducció de Nacar-Colunga, és "para Yahvé un día de venganza, un año de desquite para la causa de Sión" (Is 34,8). I aquest "dia de la justícia de Yahvé", suprimit per Lluc, és, a Isaïes 63,4, "el temps ja arribat d'alliberar el meu poble".

Ja veus: les reticències a la "teologia de l'alliberament" comencen ja en alguns autors del Nou Testament...

Potser no ens podem fer la pregunta

Com resumir el programa de Jesús?

En el Nou Testament, sense cap necessitat d'anar a llegir els evangelis de Judes o de Felip o de la Magdalena, en trobaríem encara més respostes...

Però sí que podem preguntar-nos i preguntar fraternalmente al germà, encara que sigui al final d'un dinar

Com resumeixo jo / com resumeixes tu
el programa de Jesús?

I, al donar una resposta, intentar ser tan conseqüents com ho va ser Lluc.

Pope, hermano, moltes gràcies per les coses que vas dir (encara que en algunes no estigui d'acord amb tu) i per la manera de dir-les.

Miquel Sunyol
Tarragona, 2 setembre 2006