En una carta meva del 17 de gener de 1991
escrivia al meu germà:
Ahir, mentre t'anava escrivint
després del sopar-eucaristia amb les vedrunes, començava
la guerra. Fins a les dotze vaig seguir per la radio les notícies,
i després ja em vaig passar a emissores de música. Si hagués
aguantat una miqueta més, hagués viscut en directe el principi
d'aquesta guerra. Sembla que en un punt tothom hi està d'acord:
en utilitzar "en vano" el nom de Déu. Ja sé que en Hussein
té tota la raó, però és tan mentider com en
Bush quan es posa a parlar de Déu. De fet, no podem oblidar que
el Déu de la nostra tradició era "el Dios de los ejércitos".
És una pena que el Hussein hagi llegit (això sembla) l'Apocalipsi
o llibres semblants. El que em sap pitjor és tota la "palabrería"
dels polítics. Em resulta simpàtic el ministre d'afers estrangers,
el cristià-nestorià. Ja m'agradaria parlar teològicament
amb ell. El meu sindicat, amb el meu vot favorable, convoca a la vaga general
(convocatòria conjunta amb els sindicats grossos). Sempre arribem
tard!
I el 30 de gener de 1991 escrivia a uns altres
amics:
Estos días he escrito
un artículo sobre la guerra del golfo, a raíz de la indignación
que me causó que los socialistas abuchearan en el Congreso al Anguita,
por lo que supone de "cambio de chaqueta". Lo mandé a nuestro DIARI
de Tarragona, pero -a pesar del ataque a los socialistas- no me lo han
publicado. Ahora lo redactaré de nuevo en catalàn y lo mandaré
a uno (el NOU DIARI) que no hace mucho que ha empezado entre Reus y Tarragona.
Me permito enviaros copia de la primera redacción (para que aumente
un poco el coeficiente de "productividad" de mi trabajo).
I aquesta és del 18 de febrer (a
una monja amiga que està a Bolívia):
Te mando una parte de mis
obras completas. Escribí un artículo para el DIARI de Tarragona
con motivo de la guerra del Golfo. El motivo más concreto fue que
en el Parlamento los diputados se pusieron a abuchear al Anguita (al comunista).
Lo que más me admira de toda esta guerra es que ningún diputado
socialisrta haya abierto la boca para decir algo en contra de la posición
del Sr. Felipe. ¡Lo que puede un sillón de diputado!
I el 19 de febrer li deia al meu germà:
Aprofito també per
enviar-te un article meu que m'ha publicat el nostre diari local "EL DIARI".
És com "matar dos pájaros de un tiro", doncs toco el tema
del V CENTENARIO i l'actual de la guerra del Golf. suposo que t'agradarà
|
