De "Les meves Obres Completes"
 
            Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.(Mt 13, 52)

 
En una carta meva del 17 de gener de 1991 escrivia al meu germà:
    Ahir, mentre t'anava escrivint després del sopar-eucaristia amb les vedrunes, començava la guerra. Fins a les dotze vaig seguir per la radio les notícies, i després ja em vaig passar a emissores de música. Si hagués aguantat una miqueta més, hagués viscut en directe el principi d'aquesta guerra. Sembla que en un punt tothom hi està d'acord: en utilitzar "en vano" el nom de Déu. Ja sé que en Hussein té tota la raó, però és tan mentider com en Bush quan es posa a parlar de Déu. De fet, no podem oblidar que el Déu de la nostra tradició era "el Dios de los ejércitos". És una pena que el Hussein hagi llegit (això sembla) l'Apocalipsi o llibres semblants. El que em sap pitjor és tota la "palabrería" dels polítics. Em resulta simpàtic el ministre d'afers estrangers, el cristià-nestorià. Ja m'agradaria parlar teològicament amb ell. El meu sindicat, amb el meu vot favorable, convoca a la vaga general (convocatòria conjunta amb els sindicats grossos). Sempre arribem tard!
I el 30 de gener de 1991 escrivia a uns altres amics:
    Estos días he escrito un artículo sobre la guerra del golfo, a raíz de la indignación que me causó que los socialistas abuchearan en el Congreso al Anguita, por lo que supone de "cambio de chaqueta". Lo mandé a nuestro DIARI  de Tarragona, pero -a pesar del ataque a los socialistas- no me lo han publicado. Ahora lo redactaré de nuevo en catalàn y lo mandaré a uno (el NOU DIARI) que no hace mucho que ha empezado entre Reus y Tarragona. Me permito enviaros copia de la primera redacción (para que aumente un poco el coeficiente de "productividad" de mi trabajo).
I  aquesta és del 18 de febrer (a una monja amiga que està a Bolívia):
    Te mando una parte de mis obras completas. Escribí un artículo para el DIARI de Tarragona con motivo de la guerra del Golfo. El motivo más concreto fue que en el Parlamento los diputados se pusieron a abuchear al Anguita (al comunista). Lo que más me admira de toda esta guerra es que ningún diputado socialisrta haya abierto la boca para decir algo en contra de la posición del Sr. Felipe. ¡Lo que puede un sillón de diputado!
I  el 19 de febrer li deia al meu germà:
    Aprofito també per enviar-te un article meu que m'ha publicat el nostre diari local "EL DIARI". És com "matar dos pájaros de un tiro", doncs toco el tema del V CENTENARIO i l'actual de la guerra del Golf. suposo que t'agradarà 

 
Al final, l'article va ser publicat pel DIARI DE TARRAGONA el 30 de gener del 91
¿A quiénes abucheaban?
    Si el voleu llegir, el trobareu em format .pdf  
    Si no teniu l'Acrobat, get acrobat

 
Gràcies per la visita
Miquel Sunyol
sscu@tinet.cat
Si vols participar...
1
Per dir la teva

Seguiràs llegint...
 Pàgina principal
 El sermó
Les butlles
La butlla de Granada
El Requerimiento
de la web
Noms i llocs... ¿Clandestins?
Un papa borratxo i un rei boig
de "Teología India"
El Rei, el provincial i els frares...
Altres links
D'altres autors