Ir a la versión castellana
TEOLOGIA INDÍGENA / EL REQUERIMIENTO
Pàgina preparada per a
una resolució de 1024 x 768
Consells de lectura I uns consells del segle XIV... Si és la teva primera visita...
Noms i cognoms...
Butlla Aeterni Patris
Butlla Dudum siquidem
Butlla Eximiae devotionis
Butlla Inter Caetera (Primera)
Butlla Inter Caetera (Segona)
Butlla Piis fidelium
Butlla Romanus Pontifex
Hispaniola
Lleis de Burgos
Sermó de Montesinos
Tractat d’Alcáçovas
Tractat de Tordesillas
Bartolomé de Las Casas
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Juan Friede
Antonello Gerbi
Gustavo Gutiérrez
Lewis Hanke
Francisco López de Gómara
Luciano Pereña
Juan Pérez de Tudela


Y otros...

Noms i cognoms...

Alonso del Espinal
Frare franciscà, arribat a Santo Domingo (La Hispaniola) el 15 d'abril del 1502, formant part d'una expedició de 2.500 homes que havia salpat el 13 de febrer sota el comandament del nou governador Nicolàs Ovando. D'aquesta mateixa expedició formava part Pedro de Las Casas i el seu fill Bartolomé de Las Casas.
Fundador i prior del convent de Concepción de la Vega.
Després del sermó del dominic Antón de Montesinos, fou convençut d'anar a la cort

...para hablar y dar a entender al rey lo que los frailes dominicos habían predicado contra lo que el rey tenía ordenado de tener indios; y que teniéndolos la isla estaba poblada de españoles y se sacaba el oro y a sus altezas las rentas se enviaban; y que de otra manera la tierra no se podía sustentar

Las Casas, en su Historia de las Indias, segueix:

El bueno del padre francisco, fray Alonso del Espinal, con su ignorancia no chica, aceptó el cargo de la embaxada, no advirtiendo que lo enviaban a detener en captiverio e injusta servidumbre -en la cual era cierto perecer- tantos millares y cientos de hombres, próximos inocentes.

Antonio de Montesinos
montesinos2 (13K) Frare dominic, arribat, amb Pedro de Córdoba, a Santo Domingo en 1510. Home molt eloqüent.Havia professat en el convent de Salamanca (1502). El 1512 retorna a Espanya, i a Burgos defensa la causa dels indis. De nou viatja, aquest cop amb Las Casas, a La Española (1515). Més tard se'n va a Gandape (avui, Jamestown) amb una expedició de colonitzadors, sota el comandament d'Ayllón. El 1528 el trobem amb el càrrec de "protector de los indios", i resideix, amb altres vint, a les colònies de Ehinger y Sailer (a prop de Santa Marta, Venezuela), a on, el 1545 és mort apallissat pels seus enemics.
Las Casas dirà d'ell:

Tenía gracia de predicar; era aspérrimo en reprender vicios, y sobre todo en sus sermones y palabras, como muy colérico, eficacísimo, y así hacía, o se creía que hacía en sus sermones mucho fructo. A éste, como muy animoso, cometieron el primer sermón de esta materia, tan nueva para los españoles de esta isla. (Historia de Las Indias, lib. III, cap. 3)


Estatua en el "malecón" de Santo Domingo
Diego Colón (Giacomo Colombo)
Germà petit (nascut el ¿1468?) de Cristòfor Colom. Nomenat governador interí d’Hispaniola pel descobridor quan aquest anà a explorar l’illa de Cuba (1494). Queda eclipsat amb l'arribada el 24 de juny de 1494 de Bartomeu (el segon germà) qui queda com Governador General amb el títol de "Adelantado".
Viatja a Espanya el 1495 per contrarrestar davant els reis els rumors que arribaven d'Amèrica. Posteriorment (1496) substituí el seu germà Bartomeu en el comandament de La Isabela. Exercí el càrrec de governador de Santo Domingo (1500), i es negà a transferir-lo al tot just nomenat Bobadilla. Juntament amb els seus germans, fou empresonat i enviat a Castella a on arriben el 25 de novembre de 1500.Els reis ordenen la seva llibartat.
Fou l'únic dels Colón que es va nacionalitzar espanyol: el 8 de febrer de 1504 els reis li concedeixen una carta de naturalització (para que podáis haber e hayáis cualesquier dignidades e beneficios eclesiásticos), pretensió que no va arribar a realitzar.
L'any 1509 torna a La Española amb el seu nebot Diego i hi resideix fins el 1514 que regresa a Espanya per a ocupar-se dels problemes de l'herència a la mort de Bartomeu.
Ja no tornarà a Amèrica i mort a Sevilla el 21 de febrer de 1515 i es enterrat a la capella de Santa Anna del monestir de La Cartuja.

Diego Colón:
diego_colon (17K)Fill de Cristòfor Colom, nascut el 1479. A la mort del seu pare (maig 1506), el rei es nega en un primer moment a traspassar-li tots els drets de l'Almirall, i el nomena governador de La Española el 1508. Aquest mateix any es casa amb Maria de Toledo (filla de Ferran de Toledo, senyor de Villorias, i néta del primer duc d'Alba).
El juliol de 1509 arriba a La Española i reb instruccions per a fer nous repartiments d'indis. Al 1511 decideix conquerir la illa de Cuba i ocupar-la i encarrega aquesta expedició al ric Diego de Velázquez, qui começal'expedició a finals d'any.
La seva política provoca tensions i conflictes, i el rei el crida a Espanya a finals de 1514 i el substitueix. Va morir a Puebla de Montalbán (Toledo) el 1526.
Diego Velázquez de Cuellar
velazquez.jpg (4K) Neix a Cuellar (1461), acompanya a Colón en el segon viatge, és nomenat tinent del governador de La Epañola durant el mandat d'Ovando. En aquest període funda poblacions com Jaragua o Salvatierra de la Sabana i es converteix en un dels més rics pobladors de La Española. L'any 1511 és encarregat per Diego colón de la conquesta de Cuba, rebent el títol d'"Adelantado", fundant les ciutats de Baracoa, Bayamo, Santiago de Cuba i San Cristóbal de la Habana. En aquesta illa va realitzar el repartiment d'indis i va organitzar l'estructura sobre la què es va recolzar el desenvolupament econòmic posterior. A més a més, va fomentar i organitzar expedicions de conquesta al territorri continental com les de Hernández de Córdoba de 1517 i la de Juan de Grijalva de 1518 al litoral mexicà i Yucatán, i la de Cortés el 1519 a Mèxic. Va morir a Santiago de Cuba el 1524.
Enrico di Susa
Neix a Susa, antiga diòcesi de Torí, i morí a Lyon el 25 d’octubre de 1271. Fou un famós canonista (monarcha iuris), Estudià dret romà i dret canònic a Bolònia a on es va doctorar, ensenyant després a Bolonya i a París. Passà un temps a Anglaterra, a on Enric III li confià una missió davant el papa Innocenci IV. Més tard fou prebost a Antibes, capellà del papa, bisbe de Sisteron (1244), arquebisbe d’Embrun (1250), cardenal-bisbe d’Ostia (4 de desembre de 1261), d’on li ve el nom de El Ostiense.
Per raons de salut es veu obligat a abandonar el Conclave que, després de tres anys de seu vacant, va elegir papa a Gregori X (1271).
Les seves principals obres són: Lectura in Decretales Gregorii IX, obra començada a París i que va anar continuant  durant tota la seva vida (París, 1512); Summa super titulis Decretalium, coneguda també com «Summa Aurea», escrita mentre era arquebisbe d’Embrun, obra molt famosa i molt utilizada, és una recopilació aclaratòria de les principals disposicions de les Decretales de Gregorio IX. Formen part d’aquesta obra De poenitentia et remissionibus (molt popular) i Lectura in Decretales Innocentii IV, que han quedat en forma de manuscrit
Francisco de Bobadilla
Inspector-visitador real, que llegó a las colonias en 1500. Con su llegada se puso un poco de orden en la administración local, y se afirmó sin equívocos el principio de que sólo el soberano de Castilla tenía derecho al tributo,o, en sustitución, al trabajo forzado de los indígenas en los campos o en las minas reales.
Juan López de Palacios Rubios
Jurista i conseller reial, el qual en ocasions anteriors ja s’havia encarregat de defensar la justícia de les empreses reials. La seva obra De Justitia et Jure obtentionis regni Navarrae, «fou la apologia final de la conquesta de Navarra».

El 1512 el rei de Navarra fou excomunicat pel papa Juli II i deposat a favor de Ferran el Catòlic qui aconseguí annexionar el regne de Navarra el 1515

Autor del Libellus de insulis oceanis (Tratado de las Islas)(1512), i inspirador de la legislació espanyola per Amèrica, va fer seu el concepte de la falta de maduresa dels indis, raó per la qual devien ser protegits, «como tiernos vástagos, fins i tot dels seus propis defectes.

Aplicó a los indígenas los supuestos liberales del jusnaturalismo concernientes a los derechos de propiedad, nobleza y patria, así como la posibilidad de salvación eterna a pesar de ser infieles, pero les contrapuso no solo la negación del derecho jurisdiccional en los caciques, sino también, como seguidor de la doctrina del cardenal de Ostia, conocido como Ostiense, la validez de la concesión pontificia, deduciendo que los españoles podían hacer guerra justa en los territorios descubiertos y beneficiarse de la esclavitud si después de haberles anunciado la verdad, los indígenas se resistían a seguirla.

Lope Conchillos
Hijo de Mosén Pedro Conchillos y de Margarita de Quintana, se casó en 1508 con María Niño, de la cual tuvo una hija llamada Francisca. Murió en 1522. Es un "convertido" (El rey Fernando el Católico solía servirse bastante de ellos) Secretario del rey, llegaría a ser Presidente de la Secretaria de Indias, cargo del que sería cesado a la muerte del rey Fernando (25 enero de 1516) y sustituido por el "trepa" D. Francisco de Cobos, quien había estado a su servicio.
En 1515 le fue donada por la Corona toda la vega arecibeña regada por el Río Grande y Tanamá (donde residía el Cacique Aracibo) y 200 indios y naborias, a donde envió a Pedro Moreno, con el encargo de administrar los 200 indios y al Cacique Aracibo. El año 1515 recibe en Sevilla a Las Casas...

Las Casas en 1515 desembarcó en Sevilla con fray Ambrosio de Montesinos. Visita a Deza, quien le envía a fray Tomás de Matienzo, confesor del rey, y en Plasencia es recibido por éste (23 de diciembre), que, muy enfermo, aplaza su contestación hasta llegar a Sevilla.

...a quien antes el obispo Juan de Fonseca, encargado por el rey de los asuntos de Indias, lo había despedido abruptamente tratándole de necio. Conchillos, que como el obispo tenía propiedades en las islas antillanas, intenta hacerle desistir de su campaña en favor de los indios, ofreciéndole mercedes
A la muerte de Fernando, el cardenal Cisnero se hizo cargo de la regencia hasta la llegada del príncipe don Carlos. El obispo Juan Rodríguez de Fonseca y el secretario Lope Conchillos fueron relevados de sus puestos en el gobierno, ya que Cisneros quería acabar con la desmedida ambición establecida por sus antecesores, introduciendo cierto humanitarismo cristiano en la política indiana.
Las Leyes de Burgos (27 diciembre 1512) llevan la firma de Lope conchillos como "secretario de la Reina, nuestra Señora"
Martín Fernández de Enciso:
Intervingué en diverses expedicions. ¿Com un simple soldat? ¿Con advocat, notari? Prengué part a les discussions sobre la licitud de la conquesta. Al 1509 el trobem a Finzenú, territori dels zenúes, ubicat trenta llegues al sur de Cartagena, a la depresssió del riu Sinú. (Altres senyalen la dataa de 1514)En una relació de 1513 defensa la conquesta de les terres d'Amèrica com "guerra justa".

El Rey puede enviar con pleno y justo derecho sus hombres a las Indias, para exigir a esos idólatras que le entreguen su territorio, ya que él lo ha recibido de manos del Papa. Si los indios rehusan podrá, con toda justicia, combatirlos, matarlos y reducirlos a cautividad bajo la forma de esclavos, exactamente como Josué subyugó a los habitantes del país de Canaán

Ver: El Requerimiento. ¿Un Papa borracho? ¿Un rey loco?

Matías de Paz:
Fraile dominico. Gran tratadista, profesor de teología en la Universidad de Salamanca cuando Fernando el Católico requirió su presencia en la junta de Burgos en 1512, en donde enunció firmes principios doctrinales contra la esclavización de los indios. Su tratado fue escrito en Valladolid, probablemente en el verano de 1512, el mismo pretende aclarar las dudas surgidas en torno al dominio del Rey de España en Indias.

Si en vols saber una mica més...

Miguel Pasamonte
Desempeñó el cargo de tesorero de la isla de Jamaica mientras Juan de Esquivel desempeñaba el cargo de gobernador (1509). Escribe al rey denunciando el sermón de Montesinos. Enfrentado a Diego Colón, acusó a Esquivel, nombrado por el mismo Colón, de incapacidad en la conversión de los indios. Le sustituyó Francisco de Garay por orden de Fernando el Católico.
Se le atribuye, para entonces Tesorero General de Indias y Tierra Firme, la construcción de una iglesia (un pequeño templo de una nave con techo de bóveda de cañón corrido sobre arcos transversales de piedra, ábside poligonal y portal adintelado) en lo que fuese el extremo norte de la muralla de la ciudad (calle José Reyes esq. Juan Isidro Pérez). También se dice que construyó un hospital y una ermita bajo la advocación de San Miguel Arcángel, utilizando fondos de su peculio personal en solares que tenía detrás del convento de San Francisco, con la intención de recoger a allí a los negros apestados de viruela. Según las leyes de Indias todos los hospitales para infectados debían estar situados en las alturas y alejados de la ciudad.
Pedrarias de Avila:
Nasut a Segovia el 1443. Aristòcrata, cortesà, era germa del primer compte de Puñonrostro i nét de Diego Arias, comptador d'Enric IV. Es va educar a la cort i era conegut com "El galán" i "El gran justador". Es va casar amb Isabwel de Bobadilla, neboda d'una de les dames de la reina Isabel la CAtòlica. Va participar a les guerres de Granada i es va destacar a les campanyes del nord d'Àfrica, i fou nomenat governador de la província de Nueva Andalucía i regions de Castilla del Oro el 27 de juliol de 1513 (als setanta anys).
El 11 d'abril de 1514 es va fer a la mar, a l'expedició més nombrosa que mai s'hagués enviat a Amèrica, des de Lucas de Barrameda, amb una flota dde divuit naus i 1500 homes, arribant -després de fer escala a Santa María la Antigua de Darien (Panamà), el 30 de juny de 1514.

El document del Requerimiento "fou preparat per l'expedició de Pedrarías de Avila, que anava a començar la colonització del continent"

L'any 1514 (o 1513?) una expedició de 2.000 homes, que estava preparada a salpar des d'Espanya vers el Nou Món a la conquesta de terres i homes a major glòria de la Cristiandat, era retinguda al port per ordres del rei Ferran mentre un grup de teòlegs preparaven un conjunt de normes per tal de proseguir la conquesta segons els principis cristians de la guerra justa".

Tot jusr arribat, va relevar Balboa, destituit pel rei per les seves accions contra Nicuesa i Enciso. Es va mantenir al poder fins a 1526, gràcies a una astuta política d'eliminació dels seus rivals, com l'execució de Balboa (a qui havia lliurat la seva filla com esposa) el gener de 1519.
Des del seu càrrec, va fomentar molts viatges d'exploració (envià l'any 1516 algunes incursions a la costa pacífíca de Costa Rica i Nicaragua), fundant poblacions com Nuestra Señora de la Asunción de Panamà el 1519 (el primer lloc espanyol sobre el Mar del Sur que sis anys abans havia descobert Vasco Nçuñez?. La seva crueltat li va fer guanyar moltes enemistats, que a la llarga li van fer perdre el càrrec. Més trad, passà a León de Nicaragua, proclamant-se governador el 1527 i fomentant l'ocupació de la regió. Va morir el 1531a León (Nicaragua). A la seva mort va deixar un record gens envidiable, com home de caràcter intratable, cruel i sense escrúpols. Bartolomé de Las Casas, a la seva Brevísima relación de la destrucción de la Indias el va nomenar Furor Domini ("La ira de Dios").

El año de mil y quinientos y catorce pasó a la Tierra Firme un infelice gobernador (18), crudelísimo tirano, sin alguna piedad ni aun prudencia, como un instrumento del furor divino, muy de propósito para poblar en aquella tierra con mucha gente de españoles. Y aunque algunos tiranos habían ido a la Tierra Firme y habían robado y matado y escandalizado mucha gente, pero había sido a la costa de la mar, salteando y robando lo que podían. Mas éste excedió a todos los otros que antes dél habían ido, y a los de todas las islas, y sus hechos nefarios a todas las abominaciones pasadas, no sólo a la costa de la mar, pero grandes tierras y reinos despobló y mató, echando inmensas gentes que en ellos había a los infiernos.

Pero puso las bases, con la fundación de Panamá, de los descubrimiento del sudoeste de América, con la posterior conquista del Perú

Va posar la base, amb la fundació de Panamà, de les descobertes del sudoest d'Amèrica, amb la posterior conquesta del Perú

El 1550, els seus néts, els germans Pedro i Rodrigo de Contreras, van assassinar el bisbe Valdivieso, promotor i defensor de les Nuevas Leyes. Més tard foren condemnats a mort a Panamà per haver intentat assaltar la ciutat

Pedro de Córdoba:
Neix a Códoba el 1460.
Frare dominic, arribat amb altres tres frares observants dominics a Santo Domingo en 1510, procedents del convent de San Esteban de Salamanca. Enviats per fra Domingo de Mendoza, que provenia de Sant Marc de Venecia, la congregació de Savoranola.

Bajo el impulso del P. Domingo de Mendoza se trasladaban a 'nuevos cielos y nueva tierra', de acuerdo con las profecías de Isaías (65,17 i 66,22) y del Apocalipsis (21,1), las aspiraciones de los dominicos reformados, que habían quedado frustadas en el Viejo Mundo, a una sociedad exenta de pecado bajo un gobierno teocrático"

En concret, fra Pedro de Córdoba, prior dels dominics a Santo Domingo, provenia del convent de Sant Tomàs d'Àvila,

donde bajo la autoridad del P. Juan Hurtado de Mendoza se procuró llevar a sus extremas consecuencias el atractivo que había ejercido siempre la congregación lombarda y que comenzaba a ejercer la obra de Savoranola sobre los reformadores españoles".

Ja a finals de 1510, el nombre de dominics augmentà fins a dotze o quinze.
El papa el va nomenar Inquisidor de las Indias i l'emperador Carles va fundar, als seus precs, la Real Universidad Española
El 1544 va escriure Doctrina cristiana para instrucción e información de los indios por manera de historia

Sobre aquesta obra ">he trobat un link, que el deixo al judici de cadascú....)

Mor a Santo Domingo en 1521

Paraules i fets...
Butlla Aeterni Patris de Sixte IV, del 21 de juny de 1481
Portugal obté la possessió de totes les terres al sud de les Canàries i a l'oest de les costes de Guinea ("de las yalas de Canari para baxo contra Guinea"), a fi de propagar el cristianisme
Bula Dudum siquidam d'Alexandre VI, del 26 de setembre de 1493
Suministrava alguns aclariments sobre les referències geogràfiques de la Inter Caetera. És probable que aquest document tingués en compte les dades del diari de a bordo de Cristóbal Colón
Butlla Eximiae devotionis d'Alexandre VI, dictada el juliol però datada el 3 de maig de 1493
Concedeix a la corona de Castella totes les gràcies, privilegis, facultats, lletres e indults otorgat amb anterioritat al rei de Portugal sobre l'Índia Oriental
Primera Butlla Inter Caetera d'Alexandre VI del 3 de maig de 1493
Als reis de Castella-Lleó.
Segona Butlla Inter Caetera d'Alexandre VI.
Redactada el juny, però datada el 4 de maig de 1493. Per insistències de la Corona de Castella -que volia servir-se del papa a les negociacions amb Portugal per a l'hora de repartir-se les possessions d'ultramar- va introduir  la primera línia de demarcació a l'occident, entre les zones d'expansió dels dos països.
Butlla Piis fidelium d'Alexandre VI, datada el 25 de juny de 1493
Sobre l'enviament de missioners a les terres descobertes
Butlla Romanus Pontifex de Nicolàs, de 1454
Es concedeix a Portugal l'exclusivitat sobre la costa africana, des del cap de Bojador cap al sud
Hispaniola (La Española)
Illa de la mar Carib, entre Cuba, a l’W, i Puerto Rico, a l’E, la més gran de les Grans Antilles després de Cuba (76 192 km2 ). Els seus dos components principals són la Cordillera Central, prolongació de la Sierra Madre cubana i de composició cristal·lina, i la Cordillera Meridional, prolongació de la dorsal jamaicana i de natura calcària; un tercer component és la Cordillera Septentrional. El clima és tropical. Els rius principals són el Yaque del Norte i el Yuma, al vessant nord, i el Yaque del Sur i l’Antibonite al vessant sud. Descoberta per Colom el 1492, la poblaven uns 100 000 individus del grup circumcarib, pràcticament eliminats durant la primera etapa colonial. L’actual composició ètnica de la població (un 45% de mulats, un 36% de negres i un 19% de blancs) procedeix del cicle colonial de plantació. L’illa és dividida en dos estats: República Dominicana, a l’E, i Haití, a l’W.
Leyes de Burgos
Una reglamentación orgánica de la administración de las colonias americanas dictada el 27 de diciembre de 1512. Estas leyes,inspiradas en la doctrina del jurista de la corte Juan López de Palacios Rubios, y atemperadas por las argumentaciones jurídico-teológicas de fray Martín de Paz, fueron redactadas por otros dos juristas españoles, fray Bernardino de Mesa y el abogado Gregorio. Ellos partían de dos presupuestos: la superioridad intelectual y moral de los españoles sobre los indñigenas y la natural engenuidad y pereza de estos últimos, destinados por naturaleza y por la historia a servir a los europeos. Por estas leyes, y para cumplir con la obligación del tributo y ser educados en el trabajo, los indios debían prestar cada año nueve meses de servicios personales en favor de la corona española. Incluso la encomienda privada encontró su ubicación legal dentro de este encuadramiento: la corona "trasladaba" a los particulares -luego del pago de una tasa- el tributo de vasallaje debido por los indios.
El sermón de Montesinos
El primer hito en la polémica sobre la justicia o injusticia de la conquista de América. Los mismos fueron pronunciados en un ambiente muy especial, la ciudad de Santo Domingo, capital de la isla entonces llamada La Española.

La despoblación de La Española es, sin duda, una de las páginas más bochornosas de la conquista de América. Sería insensato tratar de negarlo u ocultarlo".

En la seva elaboració van participar, segons Las Casas, "todos los más letrados de ellos", d'aquells dominics que vivien de caritat a "una choza, al cabo de un corral", propietat de "un buen cristiano de esta ciudad (Santo Domingo) llamado Pedro Lumbreras". Podem pensar, doncs, en Domingo de Mendoza, Tomás de Berlanga, Bernardo de Santo Domingo, a més a més del Prior Pedro de Córoba i del propi Montesinos
Per primer cop, el cruel esclavatge dels indis fou declarat un crim pel qual els encomenderos havien comès pecat mortal. Malgrat totes les amenaces, Montesinos reafirmà les seves acusacions, en nom de la comunitat de frares dominics, el diumenge després de Nadal.

Tan fuertes fueron en la península las resonancias de esta polémica, que incluso se pensó suspender la magna expedición, que con apoyo de la Corona, debía dirigir Pedrarias de Avila en 1513 con destino a Tierra Firme. 

Veure: Text i comentaris de Fra Bartolomé de  Las Casas (Pbro. Dr. Fernando Gil)

          La meva presentació del sermó

Tratado de Alcáçovas
Tratado firmado en 1479, en Alcaçovas (Alentejo, Portugal), después de la batalla de Toro (1476), entre, por una parte,  la princesa Juana, heredera de Castilla, y el rey Alfonso V de Portugal, y por otra parte, sus rivales, los reyes Isabel y Fernando. Este tratado puso fin a la guerra de sucesión al trono de Castilla y fue ocasión del primer reparto de zonas de influencia en Africa entre castellanos (Las Canarias) y portugueses (Azores, Madeira, Marruecos, Guinea)
Es el primer tratado entre Castilla y Portugal que regulaba, aunque fuera de un modo muy aproximativo, la delimitación hacia occidente de sus respectivas zonas de influencia. A instancias del rey de Portugal, Alfonso V, este tratado fue recogido en la Bula de Sixto IV, Aeterni Patris, del 21 de junio de 1481.
Apoyándose en este tratado, el rey Juan II de Portugal, después de la visita que le hizo Cristóbal Colón el 9 de marzo de 1493, en el Valle del Paraíso, al retorno de su primer viaje americano, anunció que las tierras descubiertas por el almirante le pertenecían por derecho.
Tratado de Tordesillas
Firmado, entre Castilla y Portugal (Juan II), el 7 de junio de 1494. La línea de demarcación pasaba ahora a 370 leguas al oeste de las islas de Cabo Verde. Los respectivos soberanos se comprometían a solicitar la sanción pontificia del tratado, pero, de hecho, ninguno de los dos se preocupó de hacerlo

Autores y libros...


Fr. Bartolomé de Las Casas
Historia de las Indias
Disponible a internet: Volumen 1, Volumen 2, Volumen 3
(México 1992)
Brevísima relación de la destrucción de las Indias
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés,
Historia general y natural de las Indias
Parte I
L'edició de 1851
(Madrid, Real Academia de la Historia, 1851)
Juan Friede
Bartolomé de Las Casas
precursor del anticolonialismo

Siglo XXI. México 1974
Antonello Gerbi
La naturaleza de las Indias Nuevas
(México, FCE, 1978)
Gustavo Gutiérrez
Dios o el oro en las Indias
(Perú 1989)
Lewis Hanke
La lucha por la justicia en la conquista de América
(Madrid 1988)
Francisco López de Gómara
Primera y segunda parte de la Historia General de las Indias
      Versió .doc      Versió .pdf
(BAE, tomo XXII, Madrid, M. Rivadeneyra, 1863)
Luciano Pereña,
La idea de justicia en la conquista de América
(Madrid 1992)
Juan Pérez de Tudela
Las Casas. Obras escogidas
(Madrid 1958)
 

 
Seguiràs llegint...
 Pàgina principal
 El sermó de Montesinos
Les butlles d'Alexandre VI
La butlla de Granada
Autors i llibres
de la web
El Requerimiento ¿Clandestins?
 De "Les meves  Obres Completes"
de "Teología India"
Un papa borratxo i un rei boig
Altres links
D'altres autors